Aquest abril no podrem estar a cap plaça però de ben segur que estarem presents a moltes cases i molts cors. Un nou abril més tornem a demanar república i amb més urgència que mai. És urgent desterrar d’una vegada aquest virus de la casa Borbó, una epidèmia de corrupció recurrent que torna com un bumerang de decadència contrària a tot principi de democràcia. Un cost econòmic visible i invisible que fa de pantalla de protecció de tot un Règim que ara diuen del 78, però que és el Règim que ha acompanyat al Regne d’Espanya per segles, el dels terratinents, l’Església, l’exèrcit, l’oligarquia inamovible, el de la picaresca i els oportunistes, el Règim del patriotisme buit i les bravates. El Règim ofegador dels sense terra, sense pa, sense serveis, sense drets, sense llibertat.
Aquest abril tornem a recordar la joia de l’arribada de la República sota moltes banderes com a una oportunitat, com un camí per a diferents horitzons de progrès, de revolucions, de diferents models d’emancipació, tots buscant justícia social i prosperitat per aquelles persones que fins aleshores no tenien més que mans buides plenes de cicatrius. I sota moltes banderes es va defensar aquesta jove República que va néixer sota el signe del crim dels conspiradors que sempre havien ostentat el poder i el control del poble. Després del cop d’estat totes i tots amb fusells, amb eines de fàbrica o de camp, amb agulles de cosir o hipodèrmiques, amb llibres, plomes i pissarres, al front o a la rereguarda van lluitar contra el feixisme amb generositat, heroïcitat, amb solidaritat, deixant salut i vida a la terra, sement de les nostres lluites. Allò sí que va ser una guerra. I un altre abril, que no ens representa, un genocida va dir que érem cautivos y desarmados, i va assassinar, va espoliar, va empresonar, va robar les filles i fills de les antifeixistes, va violar, va explotar, va censurar, va sotmetre a tothom que no va poder marxar al més trist dels exilis, també exilis de combat, captiveri i mort, exilis sense retorn. L’assassí dictador ho va fer sota una única bandera, la de la seva gran Espanya de vençuts d’esperits alçats i miserables vencedors amb les mans tacades de la sang de les nostres àvies i avis, de les nostres mares i pares.
I arribem a aquest abril de pandèmies, de xacres, de greuges, de confinament, de desorientació, d’injustícia, de desigualtats, de mancances, d’incertesa, de dols trencats, de mort, de contradiccions i dels mals de la política irresponsable i egoista que s’enlluerna amb el seu melic. I s’han de retrobar les antifeixistes d’aquí i d’arreu, les republicanes, les lluitadores de tota causa justa, les lliurepensadores, la gent de veritat que treballa per la justícia social i que fa del seu treball remunerat o voluntari reparació per a totes les que pateixen. Totes aquestes persones que tenen memòria, que venen de camins de memòries heretats d’altres memòries més antigues de lluita contra l’opressió i la repressió, les sempre dempeus anònimes que han volgut canviar la història. Totes filles de la llibertat conquerida, de la llibertat sostreta, de la llibertat recuperada, de la llibertat retallada. Totes som aquest abril al parapet de la solidaritat i la vida perquè, des d’allà una munió d’altruistes somiadores, guanyarem la partida sobre el tauler on ens volen fer ballar com baldufes sense saber que farem escac i mat al rei.
Visca l’Abril, visca la República, visca la gent que amb el seu treball ens guareix, ens alimenta, ens cuida de mil formes, ens protegeix, posa terra sobre els nostres cossos i la que aixeca els nostres ànims des del caliu dels ecos de gratitud que ressonen pels carrers.
I com sense poesia no hi ha revolució us fem una proposta per aquest abril. Omplim els balcons i finestres de poemes, fem de la nostra música sense notes una orquestra de reivindicació i emancipació, des dels nostres llavis i les nostres mans viatjant per quilòmetres de pell de tots colors fins arribar al cor de totes les antifeixistes del món.
Salut i República companyes i companys.
Si et cuides, ens cuides.
Animeu-vos!
Animeu-vos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada