Vam acabar el 2015 amb una declaració institucional del Parlament de
Castella-Lleó aprovada per totes les forces que el conformen, esquerra inclosa,
on es podia llegir frases com "nuestro firme apoyo a la integridad del
Archivo de la Guerra Civil Española y la necesidad de cumplir las leyes y las
resoluciones judiciales". Ens fa pena que des de certes posicions i en
aquest punt del camí es defensi la integritat d’un arxiu fill de l’espoli i
pare de la repressió. Ha estat una
llarga lluita de la Comissió de la Dignitat, amb un ampli suport social, que
encara no ha acabat, que va fer possible el retorn d’uns documents als seus
legítims propietaris, particulars, entitats i institucions privades i públiques
de Catalunya. Una qüestió de seny i de justícia que no pot ser esmenada en nom
d’una integritat, que si es tingués integritat no es plantejaria.
A la portada del llibre “Els papers de Salamanca” del nostre company Josep
Cruanyes es pot llegir el següent:
“El segon acte ominós es produí quan Salamanca, com a capital franquista,
va acollir al seu si la Delegación del Estado para la Recuperación de
Documentos (DERD), organisme de l’administració que va formar part de la gran
operació repressiva genocida que va dur a terme el règim. Un gran aparell que
va significar la proscripció, la presó i, en molts casos, la mort de milers de
ciutadans i ciutadanes pel sol fet de no combregar amb el model ideològic i
d’estat del franquisme. Aquest acte no fou d’un dia, sinó que no es clogué
mentre durà el franquisme. Fou un dels actes del genocidi feixista d’Europa.”
És un fet que aquest arxiu neix com a registre d’extermini del dissident,
pensat com a un centre d’informació on s’havien de demanar informes de tot
aquell sospitós de desafecció o sotmès a consell de guerra per agreujar les
seves penes i multiplicar les condemnes a mort. De fet el seu director Marcelino
Ulibarri no va quedar totalment satisfet amb aquesta tasca, pensava que amb més
personal i mitjans s’haurien aprofitat millor les tones de documents, llibres,
material gràfic i fílmic, banderes, quadres i objectes personals en la tasca
d’eliminació de rojos, maçons, separatistes, sense déu o amb el déu equivocat.
Un material que va ser el substrat del Tribunal Especial para la Represión de
la Masonería y el Comunismo, nou tribunal de la inquisició. Entenem que no es pot reclamar
la unitat d’aquest arxiu, que roman al mateix lloc d’ençà que es va crear el
1937 la Oficina de Investigación y Propaganda Anticomunista i més tard la DERD, com es pot llegir a la pàgina del Ministeri de Cultura que sense cap vergonya
diu: “Su ubicación en Salamanca se debe a que durante los primeros años del
conflicto en esta ciudad fijó su sede el Cuartel General de Franco, en cuyo
seno surgieron diversos organismos encargados de acumular información sobre el
enemigo, gérmenes de lo que hoy es el Centro”. Entenem que per sobre del
dret de les víctimes individuals i col·lectives no pot exposar-se l’argument de
la unitat, és com a mínim pels amants de la correcció política poc ètic i menys
estètic en estat de democràcia.
D’aquest mateix llibre recollim una declaració de Serrano Súñer posterior a
l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, complim altre
aniversari més sense justícia:
He visitado Barcelona, todo
cuanto allí he visto me ha producido una viva emoción. La ciudad está
absolutamente bolchevizada. La labor de descomposición es absoluta. No nos
debemos hacer ilusiones a pesar de la entusiasta acogida dispensada por la
población a nuestras tropas. En Barcelona han ahogado los rojos el espíritu
español. El pueblo, cuya actividad yo mismo he podido comprobar, está enfermo
moral y políticamente.
I ens van tractar en conseqüència, essent Catalunya la més espoliada, els
seus ciutadans i ciutadanes, associacions, partits polítics, lògies,
institucions religioses no catòliques, empreses, llibreries, editorials,
administracions. Aquí és on la logística de la DERD va comptar amb més mitjans
i va ser més eficient per a controlar repressivament un poble català malalt de
llibertats, cultura i drets.
Per defensar la dignitat provada de la legalitat
que representava el poble de Catalunya resistent i lluitador, víctima del
feixisme espanyol, i per denunciar els crims que va cometre el franquisme contra
totes i tots els antifeixistes tornem a exigir veritat, justícia i reparació.
Us esperem dissabte vinent a les 12 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada