Aquests darrers 40 anys han estat
un conte per a criatures, una ficció de la transició, que s'ha reeditat amb
èxit any rere any ocultant una realitat esgarrifosa de mort i repressió. Un conte meravellós defensat pels
bipartidistes constitucionalistes monàrquics, un de terror per aquells que han
hagut d’empassar-se en soledat les mentides i els silencis d’una democràcia microscòpica.
Quatre dècades després de la mort de l’execrable dictador continuem sense el
final feliç que necessita aquesta història, que no ens deixa dormir en pau, un
desenllaç de veritat, de justícia i de reparació.
En els contes de la nostra
infància passaven coses terribles ensucrades de tal manera que fins i tot la
mainada podia escoltar-les sense por al llop i les bruixes. Uns contes on no
faltaven prínceps i reis, com en
aquest best-seller pòstum del generalísimo
de todas las muertes que cada 20 de novembre ressuscita i ens fa baixar als
inferns que el nacionalcatolicisme va convertir en la llar dels rojos.
Nosaltres som com els germans
Grimm que sostenien que els seus contes no eren per a infants però s’havien
d’empassar a contracor que els convertissin en contes de fades. Nosaltres diem
que no s’ha de reeditar més aquest llibre de l'editorial Transició perquè una
societat democràtica no pot continuar comprant un insult a la nostra dignitat.
No podem continuar llegint la doctrina d’aquesta història revisada i
revisionista, reaccionària i falsa que qüestiona la legalitat republicana, que
justifica el seu enderrocament a trets, que converteix la terrorífica dictadura
en una estadística falsejada, que equipara víctimes barroerament. Una dictadura
que va començar com va acabar, amb les mans tacades de la sang dels lluitadors
per les llibertats. No podem permetre que omplin els prestatges de les nostres
vides d’una transició d’oblit insultant, de traïció als que van donar la vida
per la democràcia, una transacció on res va canviar, només l’atrezzo, perquè
l’obra la van continuar representant els mateixos. Els vencedors i els seus
satèl·lits van continuar guanyant i ostentant el poder polític i econòmic i van
pensar que també la raó.
“Yo, impune. Septuagésimo año
triunfal” és un llibre molt negre de tapa més que dura que parla de 79 anys
d’afusellaments dels drets humans negats a les víctimes d’aquell que un 20-N va
morir a un llit d’hospital, sense ser jutjat, ni tan sols per la història.
Nosaltres tenim les nostres
històries però no tenim una gran editorial, ni una gran canal de distribució,
ni el potencial econòmic per comprar publicitat als mitjans de comunicació, ni
influir en les seves editorials continuament. No podrem entrar massivament en
el seu mercat publicant des de les nostres xarxes, però podem deixar de
consumir la seva literatura de victòries consagrades i intocables que encara defensen
des de la por. La seva realitat no és la nostra, pels hereus del franquisme les
nostres lluites, les nostres conquestes robades són llibres que cremen a les
nostres places públiques, entre el menyspreu d’uns i la indiferència còmplice
d’altres. No comprem ni un dia més la impunitat disfressada de concòrdia i
progrés. No deixem que diguin que només venem venjança i ressentiment perquè no
sabem de generositat i perdó, nosaltres els espoliats. Hem de continuar perseverant
i posar punt final al franquisme sociològic, hem de fer la ruptura democràtica
i el 20-D està a tocar. És l'hora de jutjar i enterrar Franco i el seu llegat en
un forat tan profund i fosc, que mai més torni a donar-li el sol a la seva
assassina cara.
I vet aquí un llop, vet aquí un ramat,
aquest conte s’ha d’acabar.
Us esperem el dia 28 de novembre
a les 12 hores a la plaça de Sant Jaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada