El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

diumenge, 22 de novembre de 2015

SEIXANTA-SISENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. 20-N CONTINUEM PAGANT LA IMPUNITAT.



Aquests darrers 40 anys han estat un conte per a criatures, una ficció de la transició, que s'ha reeditat amb èxit any rere any ocultant una realitat esgarrifosa de mort i repressió.  Un conte meravellós defensat pels bipartidistes constitucionalistes monàrquics, un de terror per aquells que han hagut d’empassar-se en soledat les mentides i els silencis d’una democràcia microscòpica. Quatre dècades després de la mort de l’execrable dictador continuem sense el final feliç que necessita aquesta història, que no ens deixa dormir en pau, un desenllaç de veritat, de justícia i de reparació.
En els contes de la nostra infància passaven coses terribles ensucrades de tal manera que fins i tot la mainada podia escoltar-les sense por al llop i les bruixes. Uns contes on no faltaven prínceps i reis,  com en aquest best-seller pòstum del generalísimo de todas las muertes que cada 20 de novembre ressuscita i ens fa baixar als inferns que el nacionalcatolicisme va convertir en la llar dels rojos.
Nosaltres som com els germans Grimm que sostenien que els seus contes no eren per a infants però s’havien d’empassar a contracor que els convertissin en contes de fades. Nosaltres diem que no s’ha de reeditar més aquest llibre de l'editorial Transició perquè una societat democràtica no pot continuar comprant un insult a la nostra dignitat. No podem continuar llegint la doctrina d’aquesta història revisada i revisionista, reaccionària i falsa que qüestiona la legalitat republicana, que justifica el seu enderrocament a trets, que converteix la terrorífica dictadura en una estadística falsejada, que equipara víctimes barroerament. Una dictadura que va començar com va acabar, amb les mans tacades de la sang dels lluitadors per les llibertats. No podem permetre que omplin els prestatges de les nostres vides d’una transició d’oblit insultant, de traïció als que van donar la vida per la democràcia, una transacció on res va canviar, només l’atrezzo, perquè l’obra la van continuar representant els mateixos. Els vencedors i els seus satèl·lits van continuar guanyant i ostentant el poder polític i econòmic i van pensar que també la raó.
“Yo, impune. Septuagésimo año triunfal” és un llibre molt negre de tapa més que dura que parla de 79 anys d’afusellaments dels drets humans negats a les víctimes d’aquell que un 20-N va morir a un llit d’hospital, sense ser jutjat, ni tan sols per la història.
Nosaltres tenim les nostres històries però no tenim una gran editorial, ni una gran canal de distribució, ni el potencial econòmic per comprar publicitat als mitjans de comunicació, ni influir en les seves editorials continuament. No podrem entrar massivament en el seu mercat publicant des de les nostres xarxes, però podem deixar de consumir la seva literatura de victòries consagrades i intocables que encara defensen des de la por. La seva realitat no és la nostra, pels hereus del franquisme les nostres lluites, les nostres conquestes robades són llibres que cremen a les nostres places públiques, entre el menyspreu d’uns i la indiferència còmplice d’altres. No comprem ni un dia més la impunitat disfressada de concòrdia i progrés. No deixem que diguin que només venem venjança i ressentiment perquè no sabem de generositat i perdó, nosaltres els espoliats. Hem de continuar perseverant i posar punt final al franquisme sociològic, hem de fer la ruptura democràtica i el 20-D està a tocar. És l'hora de jutjar i enterrar Franco i el seu llegat en un forat tan profund i fosc, que mai més torni a donar-li el sol a la seva assassina cara.
I vet aquí un llop, vet aquí un ramat, aquest conte s’ha d’acabar.
Us esperem el dia 28 de novembre a les 12 hores a la plaça de Sant Jaume.