El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dijous, 29 d’octubre de 2015

SEIXANTA-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. COMPANYS: POESIA PER A UN PRESIDENT REFUGIAT I EXECUTAT.



Aquest mes d’octubre es compleixen 75 vergonyosos anys de l’assassinat d’estat del President de la Generalitat de Catalunya el sí Molt Honorable ciutadà Lluís Companys i Jover. En tot aquest temps ha estat la primera vegada que ha tingut una repercussió social i política a Catalunya a l’alçada de la figura del càrrec màxim electe pel poble català, que va ser el seu president i representant. Els 40 anys de democràcia segrestada per una transició marcada per la impunitat dels botxins franquistes i el lligat i ben lligat només ha deixat flors a la seva tomba i uns pocs homenatges oficials de pedra i marbre. Han estat les associacions de memòria qui han reivindicat activament el significat d’aquest assassinat i han demanat la dignificació de la seva figura a través no només de la recuperació de la veritat històrica sinó també de l’anul·lació del seu judici. No hem d’oblidar que hem hagut de patir la ignomínia de rebre com a poble el certificat de perdó de la democràcia a un president democràtic i republicà, la certificació de bona conducta, mentre es negava l’eliminació d’una tràgica obra de teatre que va ser el seu consell de guerra, com els de milers i milers de ciutadanes i ciutadans arreu de l’estat espanyol. És indecent que l’anul·lació de la seva farsa de procés l’hagi hagut de portar el seu partit a la justícia argentina en el marc de la justícia universal a l’anomenada querella argentina, com moltes companyes i companys, que després de moltes portes tancades han hagut de creuar l’oceà.

És increïble que un personatge històric del pes específic d’en Companys amb una biografia tan compromesa que el va dur a la presó per les llibertats més d’una desena de vegades, una trajectòria vital amb un final èpic que el converteix en màrtir de la República, màrtir de Catalunya, màrtir de l’antifeixisme. L’únic president assassinat pel feixisme a Europa. És imperdonable que no hagi estat més reivindicat, més honorat i més conegut pel poble de Catalunya. A qualsevol altre país democràtic això seria impensable. Un President que va ser víctima del nazisme alemany, del col·laboracionisme francès i del nacional-catolicisme espanyol. Un refugiat que va acabar afusellat tocant amb els peus la seva terra i regant-la amb la seva sang, com molts altres compatriotes tant a Montjuïc, com al Camp de la Bota, com a la muntanya de l’Oliva o als cementiris de Lleida i Girona.

Segons el diccionari la definició de refugiada és la persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n'ha hagut d'emigrar a conseqüència d'esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d'un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. Entendre llavors que els antifeixistes, que van creuar els Pirineus fugint de les tropes colpistes, van ser refugiats és inclús exagerat perquè no és que no tinguessin els drets dels francesos, sinó que van ser tancats a camps de concentració, deportats per la força de les armes o de les mentides, treballadors forçosos que van acabar als camps d’extermini nazis, militaritzats per la força, empresonats. I encara així molts van agafar les armes per continuar lluitant contra el feixisme internacional al costat d’uns aliats que van acabar traint-los. Van ser els primers a entrar a París, van entrar a Berlín però no van tornar a creuar la frontera per alliberar l’estat espanyol del franquisme. A les portes de l’hivern, recordant l’hivern del 39, pensem en els milers de refugiats de moltes guerres, induïdes per interessos grollers, que quedaran fora dels murs de l’Europa, la que van alliberar els nostres antifeixistes. Una Europa que nega drets, que retalla, que anul·la la sobirania dels pobles i que haurà de tornar a ser alliberada per la via democràtica en nom de la justícia social i els drets humans per eradicar el feixisme i la xenofòbia.


Les paraules que conformen veritat són el camí més directe al cor i il·luminen les idees, ens fan obrir els ulls a realitats ignorades per mostrar l’ànima de persones i pobles. Som raó, raons, esperit i sentiments gràcies a les paraules que construeixen imatges que ens reflecteixen i ens comuniquen. Per això us esperem el dia 31 d’octubre a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume per llegir poemes per tal d’honorar la figura d’en Companys: l’home de poble, l’advocat sindicalista, el periodista, el ciutadà republicà, l’amic, el pare i company, el polític d’Esquerra, el President de la Generalitat, el refugiat antifeixista, el que va estimar Catalunya fins al seu últim pensament i va morir amb el seu nom als llavis.