SEIXANTA-QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. LA MEMÒRIA A LES URNES.

Quan la veritat no es pot amagar més, i s’imposa un Prou com a urgència social, és l’hora de fer front al franquisme i deslligar-nos d’aquest llast definitivament. Un franquisme, cada dia més fort, després del quadrienni negre absolut que hem sofert. És per tant l’hora de decidir, de decidir en quin país volem viure: Un país democràtic sobre els pilars del respecte escrupolós als drets humans, fent net d’una transició vigilada i tutelada pels que mai van voler trencar democràticament amb la dictadura, o un país del continuisme impregnat del franquisme sociològic, que empara impunitats de crims que mai tindran prescripció. Nosaltres votem pel país lliure d’imposicions de l’omnipresent dictador.

La decisió per a nosaltres és molt clara i el nostre compromís per la veritat, la justícia i la reparació ho avalen a la xarxa i al carrer. Una lluita que les companyes i companys van començar just després de la mort de l’assassí al seu llit i que hem mantingut viva en una convivència de diferents generacions, que no es van resignar i que no ens resignem davant arguments falsament cristians de reconciliacions de claudicació sobre uns morts que no descansen. I com a subject actiu per a la Memòria no podem restar passius davant un any electoral, que potser és l’últim tren cap a la justícia social i les llibertats individuals i col·lectives, de persones i pobles. Després de travessar un desert de quaranta anys amb un darrer tram d’involució infernal, sota el sol implacable del feixisme neoliberal i el vol en cercle de les aus mitològiques del PP, un terç gavina, un terç àliga, un terç voltor, hem de votar amb Memòria. Perquè l’ofec és insostenible i ja és temps de respirar un aire sense pudor a naftalina. Perquè tenim dret  als nostres drets, a decidir.

Per això demanem a aquells que es presenten a les eleccions vinents, que es consideren dignes hereus d’aquells altres, que en defensa de les seves idees van plantar cara al feixisme fins a deixar-se la vida, a totes i tots aquells que creuen que no pot haver-hi democràcia sense drets humans, que facin bandera d’aquestes peticions de justícia i que escoltin la nostra indespensable veu:

. Condemnar sense pal·liatius el franquisme i qui hi va col·laborar activament, retirant a aquells que van formar part del règim o li van donar suport, els honors rebuts per la dictadura i amb posterioritat.

. Subscriure tots els convenis internacionals en matèria de drets humans i complir-los sense excuses, per sobre d’interessos, currículums, cognoms i famílies, sense excloure l’Església i els llinatges reials.

. Treballar per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de la primera víctima al President Lluís Companys i Jover en el 75 aniversari del seu ignominiós afusellament. Des del primer assassinat fins als darrers afusellats del franquisme un 27 de setembre, en el seu 40 trist aniversari, un d’ells, Txiki, a Catalunya. Des de la primera mort a mans dels feixistes a les morts d’Atocha, Gasteiz, Iruña o la mort de Guillem Agulló.

. Anul·lar tots els judicis del franquisme per il·legítims i per  il·legals. Judicis sense cap valor, no només per la seva absència total de garanties, sinó per la perversió que suposa que els criminals que es van aixecar, a foc i sang, contra la legitimitat democràtica republicana, expressada pel poble a les urnes, jutgin les víctimes del seu feixisme assassí.

. Donar suport a totes les iniciatives judicials internacionals contra els crims del franquisme, presentant-se com acusació en qualsevol procés on es jutgi el feixisme espanyol.

. Obrir judicialment, i a càrrec de l’administració, totes les fosses, assenyalant-les perquè quedi constància de què allà es va cometre un crim contra la humanitat. Retornar els ossos als seus familiars prèvies proves d’identificació mitjançant l’ADN, sense cap cost per a les famílies. Fomentar i publicitar els bancs d’ADN per agafar mostres de familiars directes de forma gratuïta.

. Retirar urgentment, sense excepció, tota simbologia franquista dels espais públics. Esborrar el nomenclàtor franquista reemplaçant-lo pels noms de les víctimes del feixisme i aquelles i aquells que van fer-li front.

. Treballar per la veritat, elaborant un cens oficial a la xarxa i de lliure consulta de totes les víctimes del franquisme i la transició. Crear un banc de dades en permanent actualització amb la col·laboració d’entitats, investigadors, historiadors i familiars per posar cara i noms a les xifres.

. Crear un espai definitiu de memòria on es trobés tota la informació de la repressió, centralitzada, originals o còpies d’altres arxius, digitalitzada i de lliure consulta en línia. Un espai on tots els partits, idees, entitats, col·lectius estiguin representats com a prova d’una memòria plural, transversal, integradora sota el mateix paraigües antifeixista.

. Fer més polítiques de Memòria amb més mitjans i més representació, espais on totes les associacions de víctimes tinguin dret a paraula i vot. Un punt de trobada on tots els col·lectius tinguin veu: l’exili, la deportació, els camps de concentració espanyols, francesos i alemanys, les presons de la dictadura i la transició, les assassinades i assassinats amb consells de guerra o sense, les fosses, les criatures robades, els internats de la por, les persones vexades, les espoliades, les dones represaliades, la comunitat LGBTI, els bombardejos, el treball esclau, la llengua, el trauma generacional, la tortura, la depuració, ….

. La obligatorietat d’incloure als continguts curriculars la repressió franquista com a deure de Memòria.

. Crear una oficina efectiva d’ajuda a la víctima del franquisme i als seus familiars.

. Accés lliure i sense restriccions a la documentació dels arxius de l’administració on es trobi informació relacionada amb les víctimes i els seus repressors.

. Retorn de documents i objectes espoliats pel franquisme als seus legítims propietaris sense cap més demora. 

. Prohibició i sanció de l’apologia del franquisme i del feixisme.

. Declaració d’un dia de la víctima del franquisme i la transició, un dia d’exaltació dels valors republicans i de condemna del feixisme.

Totes aquestes reivindicacions indispensables per a qualsevol estat que vulgui esdevenir un estat democràtic, han estat expressades durant els més de 6 anys de la Mesa de Catalunya als carrers, en les seves concentracions els darrers dissabtes de cada mes. Segurament es podrien afegir moltes més, perquè la llista de crims abominables del feixisme a l’estat espanyol ens sembla de vegades interminable. Nosaltres també volem un punt final però a la impunitat. Volem posar fi a la nostra lluita, però només quan els nostres objectius hagin estat aclaparadorament aconseguits i això vindrà de la vostra mà, la mateixa que ficarà el vostre vot de Memòria a l’urna.

Farem lectura pública d’aquests punts de veritat, justícia i reparació el dissabte 29 d’agost a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona i us esperem a totes i a tots.

Companyes i companys, estem sofrint, estem lluitant, vencerem.