El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

divendres, 17 de juliol de 2015

SEIXANTA-TRESENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. CAP MÉS JULIOL.

-->



Alguns que eternament aspiren a governar per a uns altres, que carreguen sacs de passats foscos, ho fan amb una política de sotmetiment als nostres drets i llibertats. Unes polítiques d’alienació que han convertit la infinita transició, sempre present, en un cercle de privilegi, un tancat d’or on volen àligues i gavines. 
Des del bipartidisme monàrquic que ha negat la Justícia a les víctimes del franquisme i la transició. Uns amb lleis de desmemòria que els hauria d’avergonyir, si això fos possible. Altres que no les han volgut mai i que ara demanen cada setmana que s’anul·lin, com la Esperanza Aguirre i companys de viatge com la Fundació Francisco Franco, que incomprensiblement  és legal  i que es permet denunciar la retirada de símbols franquistes als jutjats. Uns i altres, PP com PSOE pensen que la transició és un regal, enverinat per a nosaltres, una bombonera amb un fermall de Corona que s’ha de preservar com un tresor,  un llegat lligat i ben lligat, trobat als peus del dictador mort. Era i és la seva manera de perviure, de no ser jutjat, ni condemnat, de ser reivindicat i lloat sense càstig, de què els seus creixin sense censura, de què riguin de nosaltres, ens insultin, ens neguin la reparació amb una normalitat emparada per una democràcia que amb aquesta vulneració dels drets humans demostra que no té més que el nom, cap contingut. I un estat que no fa valdre aquests drets universals no és un estat de dret. 
Aquesta bombonera amb una xocolata del lloro que comença a desfer-se altre cop sota el sol cremant d’un juliol, tan semblant a aquell del 36, contempla tremolosa des del prestatge d’honor de l’estat l’esperança d’emancipació del poble.
Mentre uns nostàlgics, no anecdòtics, aixequen els seus braços i volen fer misses al mateix Castell que va veure morir el President Lluís Companys i Jover, que complirà el seu 75 aniversari d’assassinat pel feixisme espanyol, sense cap dret a la Justícia. Ho volen fer emparant-se en la Llei de la Memòria dient que és un acte per a totes les víctimes, cinisme sota el paraigües d’un enunciat de llei que ens llença a la cara l’esperit de la transició, la reconciliació sobre els nostres morts, la centèsima claudicació dels que ho van perdre tot en una equiparació barruera amb qui va guanyar privilegis caminant sobre la sang de les nostres víctimes. Segons els que competeixen per tenir la rojigualda més grossa, nosaltres mirem el passat, ells miren el futur, nosaltres som rancuniosos, ells generosos, nosaltres hem de perdonar, ells ens volen agenollats, perquè encara no saben que la seva desraò és la nostra força. 
Allò que un juliol van voler conquerir a cop de fusell, ara ho volen fer a cops de lleis que també deixen víctimes escampades pels carrers i les places. Però també com aquell juliol, avui, plantarem cara amb la nostra dignitat, amb la raó, amb el cor i amb el cap, en un nou camp de batalla on les eines de defensa del poble són el Prou i el Fins Aquí. 
No hi haurà missa feixista a Montjuïc, l’Ajuntament de Barcelona no ho permet. Ha de haver-hi un clam per trencar unes línies tortes que han girat quatre dècades tornant al punt de partida. 360 graus d’involució que han sepultat els noms de moltes víctimes de la dictadura i la transició en un anonimat que una societat no es pot permetre, si ho fem, el monstre traurà el seu altre cap del cau, el que no es disfressa de demòcrata.
Us esperem el proper 25 de juliol a les 12 hores a la plaça Sant Jaume, un pas més cap a la veritat, la justícia i la reparació.