El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dilluns, 22 de juny de 2015

SEIXANTA-DOSENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. ESCLAUS DEL FRANQUISME, MAI AGENOLLATS.



Els anomenats esclaus del franquisme, milers i milers de dones i homes que van treballar per empreses lligades als colpistes, alguns des seus propietaris fins i tot van contribuir econòmicament al triomf del feixisme espanyol, són moltes vegades oblidats. Les empreses que els van explotar van créixer a l’ombra de la dictadura aprofitant-se d’aquests represaliats antifeixistes com a mà d’obra de misèria, víctimes de la fam i la malaltia.

Quan passem pel davant d’algunes infraestructures construides aquells anys, des de carreteres als famosos pantans d’en Franco, pensem en les persones que van deixar allà la seva vida. Tots els sectors de l’economia de postguerra van aprofitar-se d’unes 400.000 persones fins a l’any 1956, ferroviaries com Norte, MZA, Renfe, constructores com Entrecanales, San Román, Banús, mineres com Duro, Babero, metalúrgiques com Babcock & Wilcox o la Maquinista Terrestre, la llista segueix…. Moltes d’aquestes encara perviuen fusionades amb d’altres constituides ja en multinacionals que cotitzen a l’IBEX 35, però que continúen tenint el seu gran benefactor en l’estat espanyol, que posa en les seves mans els nostres diners i la qualitat de nostres infraestructures. Empreses que en la seva política d’esclavatge contracten subcontractes que subcontracten i al final d’aquesta cadena d’opresió es troben unes treballadores i treballadors que reben  uns sous de subsistència sense dret als seus drets. Són empreses que han viscut i viuen del poble, protegides per un estat que paga fins i tot per les obres que no fan.

Però potser entre els treballs més humiliants, que constitueix una vergonya internacional, està el Valle de los Caídos por Dios y por España, obra a la major gloria del criminal Franco, on no només els vius van patir vexacions sinó també els morts, els ossos d’aquells que van defensar la República van ser traslladats a l’abominable tomba del dictador. Una ofensa perpetúa perquè degut a l’estat d’aquesta monstruosa construcció serà en molts casos impossible retornar-los als seus familiars. L’empresa que va esclavitzar als lluitadors antifeixistes del Valle de los Caídos va ser Huarte, avui OHL, i l’any passat el govern de Navarra va concedir la medalla d’or al seu fundador Félix Huarte, que va morir el 1971.

Les actuals Acciona, ACS, OHL, ADIF i altres, alimentades de totes aquestes empreses lladres de l’alè dels represaliats, mai han reconegut el seu paper de cooperants de la repressió més obscena, la que s’enriqueix amb la tortura del treball esclau. Moltes d’aquestes persones després de passar per les seves “nòmines”, en condicions terribles, van quedar tan malmesos que van patir malalties que els van abocar a morts prematures.

Totes aquestes multinacionals segur que estan ben contentes de que es signin tractats com el TTIP o el TISA, que volen convertir treballadores i pobles en esclaus pel seu benefici. Sense drets laborals, ni socials, sense llibertats, què ens diferenciarà dels nostres avis i pares? capital humà que amb el seu sacrifici forçós van reconstruir un estat devastat per una guerra creada per l’oligarquia i l’Església contra els defensors de la República.

Dels esclaus del neoliberalisme als esclaus del franquisme dir-vos que resistirem i lluitarem pels drets de les nostres filles i fills com vosaltres ho vau fer per nosaltres.


Us esperem el dissabte 27 de juny a les 12 hores en la plaça Sant Jaume per exigir Veritat,  Justícia i Reparació. Pels nostres drets inalienables continuem lluitant, no ens agenollem.