El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dilluns, 20 d’octubre de 2014

CINQUANTA-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA, REPARACIÓ. EL PREU DEL VALOR, EL VALOR DELS IDEALS.


Octubre és el mes que dediquem al record dels brigadistes internacionals i d'en Lluís Companys. És el mes on els nostres companys de l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya fan el seu homenatge als 1717 assassinats pel franquisme al Camp de la Bota de Barcelona. Tots ells tenen un denominador comú: el valor per plantar cara al feixisme i el preu que van haver de pagar per defensar la llibertat.

En un temps on tot es mesura amb la vara del pragmatisme, de la por o del conformisme, recordar aquelles dones i homes que van aixecar la seva veu, el seu puny i fins i tot el seu fusell, posant la seva vida a disposició dels seus ideals és una crida d’atenció. Un focus sobre la importància de saber quan has d’estar disposat a pagar un preu per allò que creus, quan ser dissident, desobeir, rebel·lar-te és una obligació davant de la imposició, la repressió i la prohibició.

Els brigadistes que van venir de més de 50 estats no eren bojos, aventurers o suïcides, eren convençuts antifeixistes que sabien que venien a una guerra i que podien morir i que, en sobreviure, si perdien la batalla patirien les conseqüències. Alguns serien estigmatitzats, altres apàtrides, represaliats i inclús morts als seus països. 15.000 van morir aquí, molt lluny de casa seva, defensant els nostres drets, uns van marxar quan van ser obligats, altres van continuar a les nostres trinxeres, tot desobeint les ordres internacionals, i després van continuar lluitant contra el nazisme. Els seus ideals els empenyien.

En Companys tampoc va ser un il·luminat sense nord, va prendre decisions per les quals va haver de pagar un preu. Des del 6 d’octubre de 1934 va ser a la presó  fins a la victòria del Front Popular el febrer de 1936. Va ser empresonat per  pronunciar aquestes paraules:

“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Més tard, l’any 1940 va ser capturat pels nazis, entregat a la dictadura feixista espanyola, jutjat pels tribunals il·legals i il·legítims del franquisme, condemnat a mort i afusellat un 15 d’octubre.
  
“Fallamos que debemos condenar y condenamos al ex - Presidente del disuelto gobierno de la generalidad catalana Luis Companys Jover como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar a la pena de Muerte (...) Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos, mandamos y firmamos.”

El seu últim crit va ser: Per Catalunya! Una exclamació que ens arriba al cor com moltes altres que es van pronunciar davant dels escamots d’afusellament feixistes: Visca la República!, Per la llibertat!, UHP!,  Visca la CNT!, Viva el socialismo!

D’ençà que va néixer la llei de la desmemòria, la 52/2007, diferents presidents de la Generalitat han passat per la tomba d’en Lluís Companys a deixar flors. No sabem si s’han parat a reflexionar  que aquell home que resta sota terra, al costat dels seus germans defensors de la República, va ocupar el mateix càrrec que ells. I si han pensat què haguessin fet ells en les circumstàncies d'en Companys, si haurien estat a la seva alçada. Ell va sofrir, va lluitar, però va perdre sent el president de Catalunya. Continua vençut, com tots nosaltres, mentre que el seu botxí continua exhibint-se com ex–cap d’estat en l’edifici que es va fer construir pels seus represaliats esclaus rojos i amb flors fresques  i misses cada dia.




Alemanya i França van demanar perdó pel seu paper en el final del Molt Honorable Lluís Companys, l’estat espanyol li nega la veritat històrica i l’anul·lació del seu judici, i els de tots els milers que van ser condemnats pels tribunals, que van exercir el terror d’estat durant la dictadura. Després el van ofendre lliurant-li un certificat de bona conducta en un gest humiliant que rebutgem per a ell i per a totes les nostres víctimes. El 2013 Esquerra Republicana es va querellar a Buenos Aires pel President Companys, com moltes altres companyes i companys han fet pels seus familiars, i per ells continuem recollint adhesions a la querella argentina.


Tenir ideals i gestos, que recull la història que no han pogut silenciar, no és ser boig o ser imprudent, perquè d’aquests es fan gestes i neixen referents. No són màrtirs, són herois, i  aprenent i millorant els seus exemples continuem fent camí fins que l’impossible somiat sigui una realitat. Ho fem amb valor perquè coneixem el preu de la dignitat del poble.

Prou de patir herències imposades!