Octubre és el mes que dediquem al record dels brigadistes internacionals i
d'en Lluís Companys. És el mes on els nostres companys de l’Associació
Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya fan el seu homenatge als
1717 assassinats pel franquisme al Camp de la Bota de Barcelona. Tots ells
tenen un denominador comú: el valor per plantar cara al feixisme i el preu que
van haver de pagar per defensar la llibertat.
En un temps on tot es mesura amb la vara del pragmatisme, de la por o del
conformisme, recordar aquelles dones i homes que van aixecar la seva veu, el
seu puny i fins i tot el seu fusell, posant la seva vida a disposició dels seus
ideals és una crida d’atenció. Un focus sobre la importància de saber quan has
d’estar disposat a pagar un preu per allò que creus, quan ser dissident, desobeir,
rebel·lar-te és una obligació davant de la imposició, la repressió i la
prohibició.
Els brigadistes que van venir de més de 50 estats no eren bojos, aventurers
o suïcides, eren convençuts antifeixistes que sabien que venien a una guerra i
que podien morir i que, en sobreviure, si perdien la batalla patirien les
conseqüències. Alguns serien estigmatitzats, altres apàtrides, represaliats i
inclús morts als seus països. 15.000 van morir aquí, molt lluny de casa seva,
defensant els nostres drets, uns van marxar quan van ser obligats, altres van
continuar a les nostres trinxeres, tot desobeint les ordres internacionals, i
després van continuar lluitant contra el nazisme. Els seus ideals els
empenyien.
En Companys tampoc va ser un il·luminat sense nord, va prendre decisions
per les quals va haver de pagar un preu. Des del 6 d’octubre de 1934 va ser a
la presó fins a la victòria del
Front Popular el febrer de 1936. Va ser empresonat per pronunciar aquestes paraules:
“Catalans! Les
forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la
República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta
hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo
assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de
la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els
dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a
Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble
català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una
República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa.
L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya.
Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya!
Visca la República! Visca la llibertat!”
Més tard, l’any 1940 va ser capturat pels nazis, entregat a la dictadura
feixista espanyola, jutjat pels tribunals il·legals i il·legítims del
franquisme, condemnat a mort i afusellat un 15 d’octubre.
“Fallamos que debemos condenar y condenamos al ex - Presidente del disuelto
gobierno de la generalidad catalana Luis Companys Jover como responsable en
concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar a la
pena de Muerte (...) Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos,
mandamos y firmamos.”
El seu últim crit va ser: Per Catalunya! Una exclamació que ens arriba al
cor com moltes altres que es van pronunciar davant dels escamots d’afusellament
feixistes: Visca la República!, Per la llibertat!, UHP!, Visca la CNT!, Viva el socialismo!
D’ençà que va néixer la llei de la desmemòria, la 52/2007, diferents presidents
de la Generalitat han passat per la tomba d’en Lluís Companys a deixar flors. No
sabem si s’han parat a reflexionar
que aquell home que resta sota
terra, al costat dels seus germans defensors de la República, va ocupar el
mateix càrrec que ells. I si han pensat
què haguessin fet ells en les circumstàncies d'en Companys, si haurien
estat a la seva alçada. Ell va sofrir, va lluitar, però va perdre sent el president de Catalunya. Continua
vençut, com tots nosaltres, mentre que el seu botxí continua exhibint-se com ex–cap d’estat en
l’edifici que es va fer construir pels seus represaliats esclaus rojos i amb flors
fresques i misses cada dia.
Alemanya i França van demanar perdó pel seu paper en el final del Molt Honorable Lluís Companys, l’estat espanyol li nega la veritat històrica i l’anul·lació del seu
judici, i els de tots els milers que van ser condemnats pels tribunals, que van
exercir el terror d’estat durant la dictadura. Després el van ofendre
lliurant-li un certificat de bona conducta en un gest humiliant que rebutgem
per a ell i per a totes les nostres víctimes. El 2013 Esquerra Republicana es va
querellar a Buenos Aires pel President Companys, com moltes altres
companyes i companys han fet pels seus familiars, i per ells continuem recollint adhesions a la querella argentina.
Tenir ideals i gestos, que recull la història que no han pogut silenciar, no és ser boig o ser imprudent,
perquè d’aquests es fan gestes i neixen referents. No són màrtirs, són herois,
i aprenent i millorant els seus
exemples continuem fent camí fins que l’impossible somiat sigui una realitat. Ho
fem amb valor perquè coneixem el preu de la dignitat del poble.
Prou de patir herències imposades!
Prou de patir herències imposades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada