El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dijous, 16 d’agost de 2012

TRENTA-DOSENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. QUERELLA ARGENTINA.



Diu l’Estatut de Roma (1998, signat per l’estat espanyol) que crim contra la humanitat és l’assassinat, l’extermini, el desplaçament forçós, l’empresonament, la tortura, la violació, la desaparició forçada, la persecució per motius polítics o qualsevol acte inhumà que causi gran sofriment o atempti a la salut mental o física de que els sofreix quan tots aquests actes formin part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil. És clar, llavors, que el cas de les víctimes del feixisme de l’estat espanyol és un cas de llibre de crims contra la humanitat.

Per altra banda la Convenció sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat (1968, no signada per l’estat espanyol) diu en el seu article quart que els Estats Parts es comprometen a adoptar les mesures legislatives o d’altra índole que sigui necessària per a que la prescripció de la pena establerta per llei no s’apliqui als crims de lesa humanitat, i en cas que existeixi sigui abolida. I aquí tenim el perquè l’estat espanyol es nega a signar aquest document perquè hauria d’abolir la Llei d’Amnistia, la seva llei de punt final i impunitat.

En resum, l’estat espanyol reconeix el crim de lesa humanitat però només reconeix la seva imprescriptibilitat si es comet en altre estat, per això ha jutjat i condemnat a Scilingo pels seus crims a l’Argentina, ha fet retenir Pinochet pels seus crims a Xile o ha reclamat l’extradició de los SS Totenkopf pels seus crims als territoris ocupats per l’Alemania nazi. Amb aquests precedents és fácil respondre a aquestes preguntes:

Què passa a l’estat espanyol amb la dreta i la pseudoesquerra que, des de les seves diferents tribunes de difusió pública, poden censurar i condemnar la dictadura argentina, mirant amb bons ulls que es faci Justícia a les seves víctimes, mentre neguen la justícia a les víctimes de la dictadura espanyola? Què els hi passa que critiquen el nazisme i parlen dels seus crims com de lesa humanitat reconeixent el genocidi mentre aquí practiquen el negacionisme?

El bipartidisme regnant, llavor de la transició que encara dóna els seus fruits, ha negat, nega i negarà, però la seva negació també és un crim, tant si es fa per a conservar la immunitat o per covardia.

Des de fa més de 3 anys que ens concentrem a la plaça Sant Jaume per a exigir Veritat, Justícia i Reparació i l’anul·lació per llei dels judicis del franquisme. Més de 3 anys observant l’estupefacció de la gent d’arreu del món que s’atura per demanar-nos que fem sota la pluja o sota el sol amb les fotografies de les nostres víctimes i que no donen crèdit a la realitat que vivim. Gent de països que potser si han signat tots els convenis sobre drets humans. Especial incredulitat mostren els argentins que han vist com aquí es sentenciava un criminal de la seva dictadura i no podien entendre que no es jutgessin els crims del franquisme. Moltes vegades els hem comentat que hauríem de fer a la inversa, que els seus tribunals haurien de jutjar els crims de la nostra dictadura. I des de 2010 que es va presentar la primera querella a la justícia argentina pels crims comesos pel franquisme, i després de varies vicissituds judicials, ara sembla que per fi aquesta querella, a la que ja s’han afegit quasi un centenar de particulars i entitats, tirarà endavant. No sabem si arribarà a bon port, però el que si és cert és que es tracta d’una oportunitat més d’obtenir la justícia que tant l’estat espanyol com Europa ens ha negat fins ara. Una altra via a explorar que passi el que passi no hem de permetre que es converteixi en una frustració, ni en decepció, després de tants anys i anys de lluita de familiars i d’associacions de la memòria. Perquè la nostra lluita també és imprescriptible, és el nostre conveni signat amb el cor i la raó amb les víctimes de la dictadura feixista i la transició.

Reiteradament hem expressat la universalitat de les víctimes dels crims de lesa humanitat, hem dit que les víctimes de crims d’estat són de totes i de tots, no tenen fronteres, que una desapareguda o desaparegut de Guatemala, de Colòmbia, de Xile, d’Argentina, de Mèxic, d’Espanya és una víctima de tot un món que lluita pels drets humans, la seva defensa i el seu compliment. Que totes i tots tenen dret a la Justícia, que les fronteres geopolítiques no li poden barrar el pas, que és un treball col·lectiu en el qual ens hem de donar suport. Una veu escoltada i recolzada es pot multiplicar per mil, per un milió o milions. Per això la nostra veu serà present aquest 1 de setembre a la nostra trenta-dosena concentració, oberta a totes les víctimes de crims de lesa humanitat, per a constituir un altaveu humà de denúncia, que no hagi d’oblidar, que no hagi de demanar perdó, ni sigui obligat a perdonar, que cridi ben fort Veritat, Justícia i Reparació.