Sempre ens van explicar que la justícia portava una bena als ulls com a símbol d'imparcialitat, que la balança que subjectava la seva mà simbolitzava el mateix, l'aplicació d'un veredicte just, si s'inclinés cap al bé significaria l'indult de l'acusat i si cap el mal la seva condemna. I que com la justícia no està lliure de pressions ni coaccions portava l'espasa per lluitar contra aquestes. Però la representació utòpica de la justícia a l’estat espanyol te un altre significat molt diferent. Aquí la justícia podríem pensar, sent generosos, que porta una bena per no mirar als ulls de les víctimes del franquisme i no sentir vergonya per la reiterada negació dels seus drets, però la realitat és que li han posada perquè no vegi pel camí que la porten els interessos dels governants de torn i aquells qui en realitat manen. Porta una balança que sempre s'inclina al mateix costat i que és el del mal, però això no vol dir la condemna de l'assassí, del repressor, del cooperant, del còmplice, sinó més aviat la seva absolució, el premi de la impunitat i el vestit de demòcrata de tota la vida. I és que porta la mateixa balança que li va imposar el franquisme. L'espasa no és per lliurar-se de qui la vol allunyar de la senda dels drets humans i de la veritat, la justícia i la reparació, sinó més aviat per recordar a les víctimes que encara s'han de agenollar davant d'una justícia parcial que no li vol reconèixer els seus drets.
Ja fa dos anys que les companyes i companys de la Mesa de Catalunya estem exigint una nova justícia, una justícia democràtica que protegeixi les víctimes defensores de la legalitat republicana dels colpistes, de l'aparell de la dictadura i condemni els seus botxins. Una justícia que declari il·legals els tribunals franquistes, les seves condemnes i que anul·li tots els judicis del franquisme. Dos anys exigint que la justícia es tregui la bena que li van imposar els feixistes i que miri els rostres de tots aquells que esperen la seva acció imparcial, les víctimes i els seus familiars i aquells que se les van estimar. Una justícia que es declari culpable per la seva conducta de quasi 40 anys de sagnant crueltat i pels 35 de silenci i oblit intencionat, i que amb la mirada neta camini vers la veritat, l’autèntica justícia i la reparació. Que aixequi la seva espasa cap tots aquells interessos que no la deixen complir amb la seva tasca ineludible, que l'aixequi per sobre d'aquelles lleis d'impunitat sota les que s'amaguen els culpables. I que per fi la seva balança imparcial s'inclini del costat del bé, del costat de totes les nostres víctimes, les lluitadores i les indefenses, que van ser arrossegades pel deliri sanguinari d'un dictador, que encara deu riure victoriós des de la seva tomba. Riu tot veient a molts dels que defensen la seva impunitat en els cercles de poder i el seu dofí al front d'una monarquia, que no inclou a la seva agenda l'aplicació dels drets humans pels lluitadors antifeixistes represaliats.
Per aquesta nova justícia amb ulls transparents per veure la veritat, amb l'espasa en alt per convèncer aquells que no volen que es faci justícia i amb una balança que s'inclini vers la reparació. Per aquesta justícia, i per a que els legisladors la facin possible, continuarem manifestant-nos i concentrant-nos, independentment del color de les administracions i amb total independència, sempre en defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme.
Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació Judicis Franquisme.
In memoriam Álvaro Fernández Alonso, company de la Mesa de Catalunya i un dels precursors de les nostres concentracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada