El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

diumenge, 13 de febrer de 2011

DISSETENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ


Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme són les nostres víctimes. Tots nosaltres, els hereus d’aquestes persones, som víctimes de la dictadura perquè sentim el seu dolor i la necessitat de justícia, que ha passat de generació en generació superant el silenci i la por. Pors o indiferència que els diversos governs no han volgut que superi una societat, disposada en molts casos, a solidaritzar-se amb moltes causes conseqüència de la violació dels drets humans, mentre passa de puntetes sobre la seva pròpia història de terror, que no es pot soterrar perquè encara és viva.

La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a tots nosaltres, molts del quals no van ser víctimes pasives sinó que van lluitar contra la dictadura i ho continuen fent. Aquesta transició va oblidar la legalitat democràtica republicana i va adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim que van imposar els feixistes. Es va oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i horror imaginables. Aquesta transició, que encara transita per sobre de les nostres ferides no tancades, va camí, si no hi ha un canvi de rumb, d’una democràcia fictícia que no voldrà fer justícia a milers de ciutadans d’aquest estat, farts d’esperar, escenificant, com fins ara, la seva manca de maduresa.

El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets, per això estem cada mes a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació, i l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, no ens cansem de repetir-ho, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura, en una tragèdia humana de la que encara patim les conseqüències.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre pensament portem unes de molt especials, els nostres familiars, els nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes de la concentració del proper dissabte 26 de febrer, són part de la nostra història personal que volem compartir amb tots vosaltres. Han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts, que ja no poden aixecar les seves veus més que a través de les nostres. Les farem volar molt alt, serà un clam de justícia, ho farem ben fort i sense repòs, i quan ens quedem sense veu, llavors, cridarem amb el cor.

Elles, les víctimes, es pregunten fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Nosaltres, les víctimes, exigim que aquesta s’acabi, ja!

Punt i final a la impunitat. Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació judicis franquisme.