Existeixen moltes formes de profanar la memòria. Es pot fer de manera física trencant homenatges, de paraula vexant les víctimes, judicialment emparant els victimaris, policialment per acció o omissió tenint a la diana l’antifeixisme i fent l’ull gros davant el feixisme. Però totes les maneres són possibles perquè hi ha un poder que ha traspassat les seves fronteres i actua políticament, impunement parapetat darrere la paraula democràcia. Ho fa malgrat l’aprovació de dues lleis de memòria, que s’han mostrat tant insuficients com ineficaces. Aquest és el poder judicial.
Violar la memòria antifeixista és violar els drets humans i soscavar la feble democràcia de l’estat espanyol. Sense veritat, sense justícia i sense reparació no hi ha estat de dret, i aquesta mancança és la prova fefaent que tota la ciutadania i les institucions no són responsables davant les mateixes lleis, ni tan sols els legisladors, ni els jutges.
Trencar el fil de la memòria es deixar sense context a un seguit de generacions que estan vivint l’ascens del feixisme amb total naturalitat, que voten opcions feixistes perquè pensen que formen part de les estructures democràtiques. Joves i no tan joves, que ni tan sols han tingut l’oportunitat d’oblidar perquè desconeixen la història de la lluita pels drets i les llibertats i el preu tan alt que va tenir. No saben com es tradueix en les seves vides aquesta manca de memòria democràtica perquè amb tanta amnèsia i tergiversació poden ser alienats sense ser-ne conscients, i culpant a qui encara té menys drets. No valoren l’ètica política, ni els hi preocupa la vulneració dels drets humans perquè pensen que no seran mai objecte de cap agressió, perquè es pensen que estan en el lloc correcte de la història. El perill és tan immens i la situació és tan greu que semblaria impossible poder-se abstreure, però incomprensiblement anem pel penya-segat de la indefensió sense fre.
Aquests darrers dies ha estat atacat el monòlit que els companys de militància de Cipriano Martos Jimènez, assassinat a Reus per la Guàrdia Civil el 1973, van col·locar el 1979 a la fossa on va ser enterrat clandestinament al cementiri de la localitat. Cipriano va ser exhumat de la fossa de Reus i posteriorment inhumat al cementiri del seu poble natal a Granada el juny de l’any passat, però la seva memòria antifranquista resideix en tota expressió d’homenatge a la seva persona i no pot ser violada.
També ha estat vandalitzat una vegada més davant les càmeres cegues de la comissaria de Via Laietana el faristol que explica la sinistra història d’aquest edifici. Via Laietana 43 continuarà sent la representació de la repressió fins que no albergui un centre d’interpretació de la tortura i la repressió patida per centenars i centenars de persones, que van passar per les mans dels botxins de la dictadura i la transició. Per això tots els primers i els tercers dimarts de cada mes persones que han passat per l’infern de la casa del terror en donen testimoni.
Tots no, perquè el dimarts 7 de maig ho va prohibir la Junta Electoral Provincial de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar aquest atac als drets fonamentals. Mentre han estat permeses tota mena de concentracions i manifestacions en període electoral, com hauria de ser, justament la reivindicació de Via Laietana és prohibida amb l’argument que representen a determinades opcions polítiques i que és una interferència en el bon discórrer democràtic de les eleccions. Segons la JEP i el TSJC els únics actors polítics han de ser els partits, no pas la ciutadania. Sembla un acudit, però és ben trist. Les implicacions de considerar la denúncia de vulneració de drets humans com partidista i com una ingerència, a més d’inaudit, és molt greu.
Es va decidir suspendre aquesta concentració i es va comunicar una de nova en protesta per la prohibició, que es va dur a terme, ja que aquesta ningú no la va prohibir. Aquesta concentració ha estat denunciada per la Policia Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ha traslladat a la fiscalia per si és constitutiva de delicte de desobediència a una resolució judicial. La Brigada Policial d'Informació de Barcelona va presentar l’atestat amb material fotogràfic denunciant als organitzadors, a la Comissió de la Dignitat, i de retruc a tothom que va prendre la paraula, com la nostra Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes. Ningú jutja el delicte de prevaricació.
Violència feixista física i verbal contra víctimes i familiars de víctimes, violència física contra homenatges a víctimes del feixisme, violència policial i violència judicial profanen la memòria democràtica. Només ens resta continuar al carrer denunciant la impunitat, malgrat tots els entrebancs, els insults i les amenaces, ho hem de fer per la justícia social i la supervivència dels valors que defensem en nom dels drets de les nostres víctimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada