El dia 31 de desembre la nostra campana de veritat, justícia i reparació repicarà 12 vegades, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, continuant amb la tradició del raïm pels drets de les víctimes del franquisme i la transició. Aquest any farem aquest petit homenatge a les víctimes de desaparició forçada que resten sense exhumar en més de 800 fosses a Catalunya.
El 12 de desembre es van iniciar els treballs d’exhumació de Cipriano Martos, una fita assolida gràcies al gran treball de les nostres companyes i companys de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina amb la total cooperació de la nostra Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
Ens felicitem per aquesta victòria pel nostre company Antonio Martos Jiménez, per tota la família Martos Jiménez, pels seus companys de militància i per tothom que l’ha fet possible. Però tenim centenars i centenars de víctimes de desaparició forçada a Catalunya, algunes fa més de 80 anys que esperen ser arrencades de la terra, que no només va sepultar els seus cossos, també les seves memòries. Tones d’oblit sobre els seus ossos, un pes insuportable sobre les espatlles de les famílies, que volen inhumar-los amb els seus als seus pobles. I mentrestant, qui ha de fer possible posar fi al patiment de tants familiars obliden els seus deures ineludibles vers ells. Obliden fins i tot la paraula que defineix a aquestes víctimes i els hi dona entitat com víctimes de crims de lesa humanitat, recordem que imprescriptibles. Són víctimes de desaparició forçada o involuntària. Un terme que, per cert, no apareix ni una sola vegada a l’exposició, acabada d’inaugurar al Palau Robert, desafortunadament titulada “85 anys d’exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”. Des de Cipriano Martos Jiménez inhumat clandestinament pels botxins de la dictadura als executats i llençats en un cau fosc, potser sense comptabilitzar, perquè al final les nostres víctimes són considerades moltes vegades com xifres. No oblidem els soldats republicans caiguts per les llibertats, morts pels feixistes, que cobreixen les cotes dels fronts de l’Ebre a terres tarragonines, sense ni tan sols l’aixopluc de la terra. Fet que va denunciar el nostre company Marc Antoni Malagarriga a la comissió de Justícia del Parlament de Catalunya el dia 22 de setembre i també a dues comissaries dels Mossos d’Esquadra.
Per això ens demanem fins a quan hauran d’esperar aquestes víctimes de desaparició forçada o involuntària a ser rescatades de les seves fosses, quan hauran d’esperar perquè s’apliquin correctament els protocols que marca Nacions Unides per dur a terme aquestes exhumacions amb total garantia. Això inclou fer el encreuament del resultat de les proves d’ADN fetes en cada exhumació amb totes i cada una de les mostres donades pels familiars de les víctimes i notificar a cada una que així s’ha fet. Unes mostres genètiques que resten registrades a un banc d’ADN de malalties heriditàries del Registro Nacional de Biobancos. Deu ser per la transmissibilitat del gen rojo que el psicòpata y sàdic Vallejo Nájera, el doctor Mengele dels franquistes, definia com una malaltia a extirpar. El Banc d’ADN català pels desapareguts 1936-1977 no existeix oficialment.
Al ritme d’exhumació que ha portat la Generalitat fins avui hauran de passar centenars d’anys fins que siguin obertes totes les fosses, una broma macabra. Les exhumacions de les nostres víctimes no arriben a l’1% de totes les excavacions arqueològiques que es fan a Catalunya anualment, són tractades com troballes d’arqueologia que poden esperar a ser descobertes. I quan són descobertes són emmagatzemades a diferents espais públics. com cementiris. i privats, quan haurien d’estar totes plegades i custudiades per la Generalitat de Catalunya. Ja estem arribant molt tard i com en tants casos no hi haurà reparació possible. No és tolerable que els descendents i familiars de les víctimes vagin morint sense poder haver donat compliment a la promesa que van fer a la mare de trobar el pare, o al pare de trobar el germà, o al germà de trobar la mare o la promesa que es van fer a si mateixos.
El President de la Generalitat i la Consellera de Justícia, Drets i Memòria Gemma Ubasart han anunciat aquest mes que doblaran el pressupost per a exhumacions, per a la localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies. Al mateix temps anunciaven que el mapa de fosses de la Generalitat que fins aleshores contemplava més de 500 fosses quedava obsolet i que ara són més de 800, més de 300 noves fosses sortides d’un dia per l’altre. No cal fer molts comptes per veure que doblar el pressupost mentre creix exponencialment el número d’exhumacions pendents és una notícia amb moltes ombres.
Volem recordar que aquestes violacions dels drets humans estan denunciades a la querella argentina per l’associació del Banc d’ADN, pel CRBLL, per l’associació Lo Riu i per l’associació Altraitalia Barcelona, i que no renuncien, no renunciem, al nostre dret a la veritat, la justícia i la reparació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada