dilluns, 21 de novembre del 2022

CENT QUARANTA-QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. VIA LAIETANA, 43 ÉS NOSTRA!


Via Laietana, 43 és un centre de tortura homologable a tants altres centres de detenció i repressió al món, però que incomprensiblement continua exercint la mateixa funció avui en dia. Un edifici protegit pel ministre de l’Interior Fernando Grande Marlaska, conegut com el jutge que més condemnes per tortures ha proporcionat al Regne d’Espanya per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. Protegit per la Direcció General de la Policia que en veu del seu director, Francisco Pardo Piqueras, no existeix cap pla per treure la Policia de Via Laietana. Protegit per la Delegada del Govern, Maria Eugènia Gay Rosell, que va barrar el pas a què un grup d’observadors visitessin les seves instal·lacions per comprovar com volen esborrar una memòria inesborrable. Una protecció de Via Laietana, 43 que desprotegeix a les víctimes torturades salvatgement a les seves dependències, víctimes que haurien de ser la prioritat de qualsevol estat democràtic. 

L’executiu espanyol va respondre el desembre passat a una pregunta d’un diputat de Ciutadans, preocupat per la protecció d’aquest centre de tortura, el següent: Se informa que el edificio de Via Laietana es un edificio público que forma parte del Patrimonio del Estado y dedicado a un servicio público, desde el que presta servicios la Policía Nacional, y no existe ningún tipo de acuerdo para el traspaso de su titularidad. Negar la veritat, la justícia i la reparació, vulnerar drets no és ni serà mai un servei públic. Via Laietana, 43 no és d’ells, no  és dels seus protectors.

Via Laietana, 43, no és dels franquistes que van infligir tot un inabastable catàleg de tortures entre els seus murs. No és d’aquells que van causar un patiment indescriptible a milers de persones de les quals segurament mai coneixerem tots els seus noms. Com tampoc coneixem tots els noms dels torturadors, perquè la impresentable impunitat marca Espanya ha protegit les seves identitats i ha ocultat els seus crims. 

Via Laietana, 43 no és dels feixistes que seuen al congrés dels diputats embolcallats en la bandera rojigualda amb l’àliga al cor, que volen derogar lleis de memòria de provada inutilitat, que s’emocionen quan senten cridar Arribar España i borden quan senten la paraula rojos. 

Via Laietana, 43 no és d’aquells que es diuen demòcrates, i fins i tot d’esquerres, que aproven exigües lleis de memòria i després la seva Delegada del Govern de la capital del seu Regne autoritza el 19N actes que enalteixen el feixisme, entre salutacions romanes i banderes de Falange i José Antonio, i el 20N permet lloar al genocida dictador a la plaça d’Orient.

Via Laietana, 43 no és d’aquells que tanquen els ulls davant la violació de drets humans, encara que així consti de manera oficial. No  és de qui nega els drets de les víctimes del franquisme, la transició i més enllà. Moralment i legítimament és de totes les víctimes de la repressió, que des de 1939 han passat per aquesta comissaria del terror. És de totes aquelles persones i col·lectius que han vist vulnerats els seus drets sota banderes i sigles que representaven les seves idees antifeixistes, totes amb l’horitzó de conquesta de les llibertats i drets espoliats. Via Laietana, 43, com diu el manifest Fem Justícia, Fem Memòria, impulsat també per la nostra Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes, és de totes aquelles persones represaliades per la seva orientació sexual, per la seva identitat de gènere, per discriminació ètnica, per la defensa de la llengua i la cultura catalana, per les lluites sindicals i veïnals. És de totes les persones i entitats que lluitem pels drets humans. És de tota la societat que vol una democràcia lliure dels tics feixistes del continuisme del franquisme. Via Laietana és nostra!

Que Via Laietana, 43 esdevingui un centre de memòria de la repressió i la tortura és un deure ineludible de l’estat. Si volem reparar en justícia a totes les persones, que han vist els seus drets vulnerats en aquestes instal·lacions de l’horror, no podem defallir en les nostres exigències. Les nostres reivindicacions transcendeixen les entitats de memòria, és ja un clam transversal des de molts sectors de la societat, que no deu, ni pot ser ignorat.

Continuarem reclamant que la Policia Nacional abandoni Via Laietana, 43 i se’ns retorni aquest espai per a dignificar-lo. I com diuen les companyes i companys de la Comissió de la Dignitat en les seves concentracions: No ens aturarem! No ens aturaran!