CENT SETENA CONCENTRACIÓ VERÍTAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. DIGNIFICAR ÉS VERITAT.

Sempre han volgut soterrar el passat dels perdedors, desterrar de la història oficial, la que escriuen els vencedors, les veritats incòmodes pels seus relats de conquesta. Així a la crònica èpica del Regne d’Espanya els espoliadors són portadors de civilització, la inquisició un tribunal com qualsevol altre, l’expulsió de jueus i musulmans la reconquesta d’Espanya, l’expulsió dels gitanos la primera llei d’estrangeria, els ocupants són creadors d’igualtat solidària, el sotmetiment és reconciliació, un cop d’estat és una guerra entre germans, el dictador un cap d’estat més, la corona fruit d’una votació democràtica i els que no compren el seu discurs terroristes. Llàstima que els indígenes dels territoris conquerits amb l’espasa i la creu no pensin el mateix, o les dones insubmises cremades a la foguera, o els expulsats per interessos econòmics i territorials, o que Espanya no existís al segle XV, una pena que els gitanos inauguressin el comptador del racisme que diuen no existeix, també és una llàstima pel poder que no sigui el mateix matar per atacar que per defensar-se i que pensar diferent i expressar-se lliurement constitueixi un fet democràtic.

Mostrar la veritat és dignificar i dignificar és mostrar la veritat. Per això una cosa que hauria de ser un valor social incontestable com visibilitzar les víctimes que van ser assassinades per defensar la legalitat democràtica, hauria de ser un deure ineludible per a qualsevol estat. Visibilitzar aquestes víctimes és lluitar contra el feixisme a través de l’educació de la societat en els valors bàsics d’humanitat, empatia i respecte. Visibilitzar és treballar pels drets humans, pels drets de les víctimes del franquisme. Visibilitzar és dignificar i treure la veritat a la llum, les veritats amagades pels interessos d’una transició poruga, paraigua i suport de la impunitat  de les estructures franquistes i dels seus servidors.

A la fossa comuna dels antifeixistes a Tarragona es pot llegir:

En memòria de les persones sepultades en aquest cementiri que van perdre la vida per haver defensat la dignitat, les llibertats i els dret individuals i col·lectius, l’autogovern de Catalunya i la legalitat republicana (1939-1948).

Això i tots els noms. L’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona va haver de lluitar molt per dignificar la fossa dels assassinats per la dictadura nacionalcatòlica. Va ser un gran treball el dels familiars de les víctimes afusellades a la Muntanya de l’Oliva i llançades a unes fosses amb 771 persones de 137 poblacions diferents de les comarques de Tarragona. Un gran esforç el de la nostra companya Montse i el de tota la Junta de l'associació per poder col·locar un emotiu i figuratiu grup escultòric de nom Dignitat a l’espai de la fossa. Una escultura d'una dona alçada i dempeus, i un home mort a terra, massa explícit pels que volien una escultura abstracta, amb una simbologia difosa i poc entenedora respecte la terrible repressió del Règim. Sobre una paret tots els noms d’aquelles i aquells que sota terra només eren enyorats i plorats per les seves esposes, filles, fills, mares i pares. Recordats també per les seves nétes i néts, i que només, des de fa 9 anys, han deixat d'estar aïllats i desconeguts per als visitants del cementiri i per a la ciutadania de Tarragona.  Una suposada transició democràtica que ha trigat 35 anys a retre homenatge a les seves filles i fills assassinats a Tarragona pel règim feixista del General Franco. 
Aquest acte de dignificació va ser un acte de reivindicació de la veritat, aquestes veritats incòmodes per a certs polítics, algunes administracions i per a l’Església, que en aquest cas no va aplicar la doctrina cristiana per facilitar la tasca de veritat, justícia i reparació que ha dut a terme l’AVRFT.

Aquest mes de setembre a Tarragona volem honorar a les dignes víctimes del franquisme i la transició de la ciutat. Pronunciar els seus noms en veu alta, explicar el seu patiment, les seves històries silenciades, ho farem en nom de la democràcia republicana que van defensar, com a vacuna del feixisme que ens vol inocular el seu odi, la ràbia cega dels colpistes que creix i que vol llençar tones de la mateixa terra, que acull els ossos dels nostres morts, sobre les petites victòries de la nostra perseverant lluita. No els deixarem passar, la veritat és tossuda i nosaltres també, no farem ni un pas enrere. No callarem, ni acotarem el cap. Continuarem dignificant contra la propaganda oficial que l’estat denomina història d’Espanya i que tants diners de les nostres butxaques inverteix per netejar els episodis més negres de la seva arrogant i secular repressió davant del món. Ho fa amb mentalitat de decadent imperi on el sol es posa a la cara dels antifeixistes sotmesos. Aixecarem les nostres veus per escriure la història dels vençuts, dels herois anònims, en nom de la veritat caiguda a la tàpia del gran cementiri del Regne d’Espanya. En nom de les víctimes cridem: visca els antifeixistes i visca la república!