Moltes veritats són mortes, van ser assassinades, llançades a la fossa de
la memòria perduda, sobre la qual continuen dansant sense descans els maleïts feixistes.
I què hem de fer nosaltres? Hem de continuar desenterrant, per molta terra que llencin
per tapar uns crims de lesa humanitat que no tenen prescripció. Visibilitzar
tota la veritat, obrir la història oficial en canal per extirpar la mentida i
la tergiversació. Mostrar-la sense gens de por, sense equidistàncies, sense escala
de grisos, perquè quan parlem de democràcia no hi caben interpretacions, és
blanc o negre, són drets humans i llibertats o dictadura. Les persones que
encara avui hem de reivindicar aquesta veritat, la justícia i la reparació per
a les víctimes del franquisme i la transició estem fartes. Després de tants
anys i panys és depriment haver de continuar demanant, exigint, reclamant
decència a l’estat espanyol per acabar amb una Causa General perpetua, que va
matar àvies i avis, empresonar mares i pares i continua jutjant filles i fills. Els botxins i els seus
hereus sanguinis o polítics llueixen sense vergonya les seves banderes
feixistes, els seus càntics, els seus tics, exhibeixen amb orgull i prepotència
la impunitat amb la qual encara s’atreveixen a insultar, vexar i maltractar a les
víctimes del genocidi franquista. Són normalitzats per l’estat i els mitjans,
premiats i pagats, mentre desenes de milers de desaparegudes i desapareguts
forçats romanen sota la mateixa terra llençada sobre les seves veritats, les
seves històries i els seus somnis de justícia.
Aquesta lluita que portem des de fa més de 10 anys és filla de tantes i
tantes altres lluites, que no podem oblidar i, que ens han portat fins a la
nostra 105 concentració. 10 anys als carrers, que defensem com espais lliures
de feixisme, de racisme, de masclisme, places arcs de Sant Martí, carrers
diferents i inclusius, avingudes de drets. Aquest mes estarem a Girona, a la
plaça de l’1 d’Octubre.
La Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes continua treballant en tots
els fronts de la injustícia amb l’esperança de ser digna de reivindicar reparació
per a les milers i milers de persones, de noms, de rostres, de dolors de persones
heroiques i anònimes. Persones que van tenir el valor i la generositat de
plantar cara des de diferents idees però des de la mateixa trinxera al monstre
insaciable del feixisme, perquè aquest només es pot derrotar amb unitat i
perseverança. No ens agenollem, no acotem el cap, no són súbdites, som part
d’aquell Front Popular que va defensar la legalitat republicana. Som el fil
filat per les lluitadores i lluitadors que no van acceptar la derrota d’una
guerra imposada pels colpistes assassins, que van combatre la dictadura sense
sotmetre’s a falses reconciliacions i que no van combregar amb transicions monàrquiques
traïdores, regal enverinat del nacionalcatolicisme, que encara respirem, que
ens ofega, que ens assenyala i estigmatitza com sempre han fet amb la
resistència.
Aquest mes volem retre homenatge a les víctimes del feixisme, filles o
veïnes, de Girona. Volem omplir de memòries i de Memòria una plaça que ens
convida a parlar de repressió però també de llibertats. Parlarem de
bombardeigs, d’assassinats, de farses de consells de guerra, de presons, de
morts, d’espolis, d’exilis, de tortures, d’explotació, però també de milicianes,
d’ideals, de dignitat, d’esperança en la foscor.
Quan arriba l’hora de la veritat s’ha de triar, com van haver de triar fa
83 anys entre república o dictadura, entre democràcia o feixisme. I aquesta
decisió ha de ser inequívoca i compromesa amb els valors d’igualtat,
fraternitat, solidaritat i llibertat per sobre d’interessos partidistes, de
corones lligades al jou franquista, de legalitats il·legítimes i d’especuladors
de tota índole. Honorem per sempre més unes generacions que per triar amb cor i
cap van patir, i continuen patint, les conseqüències del seu coratge
encomiable.
Ens veíem a Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada