dimarts, 26 de gener del 2016

SEIXANTA-SETENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. ELS PAPERS DE SALAMANCA, MÉS QUE UNS PAPERS.



Vam acabar el 2015 amb una declaració institucional del Parlament de Castella-Lleó aprovada per totes les forces que el conformen, esquerra inclosa, on es podia llegir frases com "nuestro firme apoyo a la integridad del Archivo de la Guerra Civil Española y la necesidad de cumplir las leyes y las resoluciones judiciales". Ens fa pena que des de certes posicions i en aquest punt del camí es defensi la integritat d’un arxiu fill de l’espoli i pare de la repressió.  Ha estat una llarga lluita de la Comissió de la Dignitat, amb un ampli suport social, que encara no ha acabat, que va fer possible el retorn d’uns documents als seus legítims propietaris, particulars, entitats i institucions privades i públiques de Catalunya. Una qüestió de seny i de justícia que no pot ser esmenada en nom d’una integritat, que si es tingués integritat no es plantejaria. 

A la portada del llibre “Els papers de Salamanca” del nostre company Josep Cruanyes es pot llegir el següent:

“El segon acte ominós es produí quan Salamanca, com a capital franquista, va acollir al seu si la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD), organisme de l’administració que va formar part de la gran operació repressiva genocida que va dur a terme el règim. Un gran aparell que va significar la proscripció, la presó i, en molts casos, la mort de milers de ciutadans i ciutadanes pel sol fet de no combregar amb el model ideològic i d’estat del franquisme. Aquest acte no fou d’un dia, sinó que no es clogué mentre durà el franquisme. Fou un dels actes del genocidi feixista d’Europa.”

És un fet que aquest arxiu neix com a registre d’extermini del dissident, pensat com a un centre d’informació on s’havien de demanar informes de tot aquell sospitós de desafecció o sotmès a consell de guerra per agreujar les seves penes i multiplicar les condemnes a mort. De fet el seu director Marcelino Ulibarri no va quedar totalment satisfet amb aquesta tasca, pensava que amb més personal i mitjans s’haurien aprofitat millor les tones de documents, llibres, material gràfic i fílmic, banderes, quadres i objectes personals en la tasca d’eliminació de rojos, maçons, separatistes, sense déu o amb el déu equivocat. Un material que va ser el substrat del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo, nou tribunal de la inquisició. Entenem que no es pot reclamar la unitat d’aquest arxiu, que roman al mateix lloc d’ençà que es va crear el 1937 la Oficina de Investigación y Propaganda Anticomunista i més tard la DERD, com es pot llegir a la pàgina del Ministeri de Cultura que sense cap vergonya diu: “Su ubicación en Salamanca se debe a que durante los primeros años del conflicto en esta ciudad fijó su sede el Cuartel General de Franco, en cuyo seno surgieron diversos organismos encargados de acumular información sobre el enemigo, gérmenes de lo que hoy es el Centro”. Entenem que per sobre del dret de les víctimes individuals i col·lectives no pot exposar-se l’argument de la unitat, és com a mínim pels amants de la correcció política poc ètic i menys estètic en estat de democràcia.  



D’aquest mateix llibre recollim una declaració de Serrano Súñer posterior a l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, complim altre aniversari més sense justícia:

He visitado Barcelona, todo cuanto allí he visto me ha producido una viva emoción. La ciudad está absolutamente bolchevizada. La labor de descomposición es absoluta. No nos debemos hacer ilusiones a pesar de la entusiasta acogida dispensada por la población a nuestras tropas. En Barcelona han ahogado los rojos el espíritu español. El pueblo, cuya actividad yo mismo he podido comprobar, está enfermo moral y políticamente.

I ens van tractar en conseqüència, essent Catalunya la més espoliada, els seus ciutadans i ciutadanes, associacions, partits polítics, lògies, institucions religioses no catòliques, empreses, llibreries, editorials, administracions. Aquí és on la logística de la DERD va comptar amb més mitjans i va ser més eficient per a controlar repressivament un poble català malalt de llibertats, cultura i drets. 

Per defensar la dignitat provada de la legalitat que representava el poble de Catalunya resistent i lluitador, víctima del feixisme espanyol, i per denunciar els crims que va cometre el franquisme contra totes i tots els antifeixistes tornem a exigir veritat, justícia i reparació. 

Us esperem dissabte vinent a les 12 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona.