dilluns, 18 de desembre del 2023

CENT CINQUANTA-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. RAÏM PER LA JUSTÍCIA.



Tanquem de nou un any amb més ombres que llums en la nostra lluita per la veritat, la justícia i la reparació, però això no ens ha d'abatre, ni ens ha de dur al desencís immobilitzador. Celebrem que encara ens resten forces per aixecar les nostres veus als carrers, per protestar i exigir a les institucions del país i de l'estat compromís, valor, respecte i dignitat, tot allò que no mostren sovint. Unes forces que ens mouen a compartir i reivindicar tantes històries de vida antifeixista, que són exemple i camí per continuar combatent per totes elles, per nosaltres i per un futur sense opressió, repressió i vulneracions dels drets humans.


Si hi ha hagut una llum que ha brillat els darrers mesos ha estat la inhumació de Cipriano Martos Jiménez a la seva terra natal. Un acte tan esperat com emocionant per a la seva família, els seus camarades i per a la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, que tant ha lluitat per fer realitat aquesta reparació històrica. En el 50è aniversari de l'assassinat de Cipriano s'han succeït els homenatges a aquest lluitador antifeixista a Sabadell, a Reus i a moltes altres ciutats, a places com la de Sant Jaume on la nostra Mesa de Catalunya no ha deixat de reclamar els darrers anys justícia per al nostre company Antonio Martos. Una justícia que continuarem buscant. Les allargades ombres són aquelles que planen sobre les grans fosses de la repressió que encara resten totes per obrir a Catalunya, un deute amb milers de memòries i un deure amb les famílies dels antifeixistes que resten segrestats sota terra. 

El 2023 ha estat per a nosaltres un any de reivindicació de la figura de les dones en la lluita antifeixista, una realitat que encara és desconeguda per la societat en la seva extraordinària dimensió. Hem fet homenatge a les dones víctimes de crims de lesa humanitat en dictadura, transició i més enllà. A les dones detingudes, vexades i torturades a la comissaria de Via Laietana. A les dones que van patir els tètrics i terrorífics centres d'internament del Patronato de Protección a la Mujer i els establiments psiquiàtrics lligats a aquests. A les dones que el nacionalcatolicisme i la democràcia va robar els seus nadons. A les dones trans i lesbianes reprimides i represaliades en el mes de la memòria de l'Orgull. A les dones antifeixistes gitanes que van sofrir doblement pel seu gènere i la seva ètnia. A les dones llibertàries que van conformar l'agrupació Mujeres Libres i que van ser sement de sororitat, feminisme i lluita antifeixista. A les dones tancades a la presó de la Trinitat i a les que avui reivindiquen que aquesta part de la memòria feminista no sigui llançada a terra i esborrada. A totes aquestes dones gràcies infinites. Continuarem rescatant de l'oblit a totes les que van lluitar i conquerir drets, amb més motivació després de tancar un any tràgic en nombre de dones i nenes assassinades i violades, una xacra insuportable i un signe evident que el masclisme imperant mata.

Aquest també ha estat l'any del Projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, un projecte deficient, ple de mancances, per acció i omissió, al qual algunes de les entitats i persones que conformen aquesta Mesa de Catalunya han fet les seves aportacions posant en evidència la seva superficialitat i covardia. La Comissió de la Dignitat de la mà del company Josep Cruanyes, l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona de la mà de la companya Montse Giné, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya de la mà del company Josep Colomer, els familiars del Banc d'ADN i els familiars de les víctimes de la transició de la mà dels advocats dels querellants a la República Argentina Máximo Castex i Ana Messuti i en Marc Muñoz per les víctimes, com el seu germà Gustau, posteriors a la Llei d'Amnistia del 77. A totes i a tots ells els hi donem les gràcies i els diem que ens sentim orgullosament representades en les seves crítiques i arguments.

El 2023 ha estat de nou un any d'exigir que la comissaria de Via Laietana esdevingui un centre de memòria de la tortura i la repressió. Hem donat suport a les concentracions de la Comissió de la Dignitat, el primer i tercer dimarts de cada mes, a les portes del cau del terror. Hem format part de l'acte que cada novembre, coincidint amb l'aniversari de la mort del genocida al seu llit, diferents entitats de memòria realitzem per demanar que la Policia Nacional marxi d'aquest edifici, perquè sigui obert a la ciutadania per donar a conèixer l'horror que van viure milers de persones entre les seves parets tacades de sang. També hem format part del mecenatge per a la realització del magnífic documental d'en Jaume Domènech sobre aquest centre de detenció i tortura al centre de Barcelona, que porta per nom "Laietana, 43. El cau de la bèstia" i que tothom podrà veure al mes de gener a TV3.

Aquest desembre volem tenir un record per a totes les persones que han vist vulnerats els seus drets i han perdut la seva llibertat a mans d'estats que violen els drets humans. Ho farem llegint poemes des de dins i fora de la presó. I com cada any menjarem en la nostra concentració el raïm, un raïm de lluita per la veritat, la justícia i la reparació. Ho farem al ritme de repicar de la campana de la llibertat.