El 25 de novembre és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, una xacra universal, que posa en evidència que les dones continuen sent la diana de la repressió del patriarcat a tot el món. A l’estat espanyol aquest 2023 han estat assassinades per homes més de 52 dones, sota la il·lògica de la possessió. A aquesta esgarrifosa dada hem d’afegir les terribles xifres silencioses de dones i nenes maltractades, ferides, violades, vexades, als nuclis familiars, laborals, docents i per desconeguts en llocs i espais públics, en solitari o en grup.
Aquest 25 de novembre parlarem de la violència patida per la dona a mans dels homes de l’estat torturadors de Via Laietana, 43. El mateix novembre que lamentem per quaranta-vuitena vegada que el dictador morís al seu llit amb el nacionalcatolicisme, masclista per definició, ben arrelat a la seva Espanya, una terra malalta d’impunitat. També parlarem el 25 de novembre de la repressió patida per les dones que després de passar pel cau de violència masclista de Via Laietana, 43, ho van fer per la presó de dones de la Trinitat, que manegaven amb mà de ferro les franquistes Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey. Ahir i avui, masclisme i violència, una malalta espiral de vulneració de drets humans, que hem d’aturar ja, perquè les dones de demà visquin en llibertat i igualtat real sense por a ser agredides i assassinades.
Durant els dos darrers anys han estat moltes les dones que han passat per les concentracions que du a terme la Comissió de la Dignitat cada primer i tercer dimarts de mes per exigir que Via Laietana, 43 esdevingui un centre de memòria de la tortura i la repressió. Agraïm encaridament els testimonis que aquestes dones han compartit amb nosaltres i que ha evidenciat que la tortura en aquest centre de l’horror es practicava en clau de gènere. Elles patien una vexació afegida, a més a més de totes les tortures que sofrien els homes, eren ultratjades per ser dones. Dones que van gosar desafiar el rol que la societat franquista havia imposat a la dona, un rol domèstic i submís, sense drets i menys el de ser subjecte polític, ni el de lluitar per la seva emancipació o trencar la hipòcrita moral imperant.
Les dones no van ser discriminades a l’hora de rebre cops i ser-li aplicades totes les bàrbares tortures del manual dels despietats i sàdics torturadors de Via Laietana, 43. Elles van haver de suportar tocaments, procacitats a cau d’orella, violacions de la seva intimitat i fins i tot agressions sexuals. Ara tothom, que lluita perquè la Policia Nacional toqui el dos d’aquest edifici i ens sigui retornat, tenim clar que van haver de patir molt més per ser dona. Abans, fins i tot les dones detingudes i agredides a Via Laietana, 43 no tenien aquesta consciència per culpa del masclisme enquistat en el patriarcat, que encara trivialitza i invisibilitza les conductes alienants que han de suportar les dones.
Per tot això, sense cap mena de dubte, quan el centre de memòria de la tortura i la repressió de Via Laietana, 43 sigui una realitat, haurà de ser pensat en clau feminista i de defensa dels drets de les dones. Dones que sempre acaben sent doblement víctimes, que han estat silenciades, ignorades i tantes vegades esborrades de la història justament per ser trencadores i lluitadores. En totes elles ens emmirallem i cridem: ni una més!, les volem vives!, les volem lliures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada