AQUEST MAIG NO TINDREM CONCENTRACIÓ, PERÒ SÍ MEMÒRIA.

 

Aquest mes de maig no tindrem concentració. 

Maig és el mes universal de reconeixement de la lluita de les treballadores i els treballadors. Per això no podem oblidar a totes les persones que han treballat i treballen en la recuperació de les memòries antifeixistes i hem de posar en relleu la importància de la seva tasca. Persones que treballen pels drets humans de les víctimes del franquisme i de la transició exigint veritat, justícia i reparació. Persones que amb el seu treball posen de manifest la deficient democràcia de l’estat espanyol.

El dissabte 27 de maig és la jornada de reflexió de les pròximes eleccions. No és un dia perquè tothom que es presenta com demòcrata de soca-rel en les llistes electorals descansi, en aquesta jornada elles i ells són qui haurien de reflexionar sobre totes les nostres exigències. Des dels centenars i centenars d’exhumacions que resten per fer a tants ajuntaments de Catalunya a la creació d’un centre de memòria de la tortura i la repressió en Via Laietana, 43, la casa dels horrors; des de la retirada del monstruós monument feixista al mig de l’Ebre a Tortosa o Sa Feixina a Palma a la retirada de noms, medalles i honors, coms els rebuts pel falangista Samaranch. I després de reflexionar només queda actuar amb valor desobedient i valors, en un temps en què el feixisme sense complexos és promocionat pel sistema franquista que sosté la Corona. Feixisme que s’escampa com taca d’oli per sobre de tot el treball fet per generacions de lluitadores i lluitadors. Persones, com tants de nosaltres, que fa anys i panys que surten de casa “reflexionats” cada dia al carrer i actuen en conseqüència i coherència amb les seves reflexions, sempre antifeixistes. 

En aquest mes podrem exercir els nostres drets dipositant una papereta en una urna. Ens hem de demanar si això per si sol pot rebre el nom de democràcia. Hem de pensar en el significat que el fet de votar va tenir per a les persones que van ser assassinades per haver exercit el seu dret a vot materialitzant una república, que començava a caminar per sendes de llibertats. Pensar en les persones que van ser assassinades per lluitar per poder tornar a votar república sota una dictadura genocida. Pensar en les persones que van patir i pateixen la repressió per voler una terra lliure de cadenes i corones. Pensar en el seu compromís, que anava molt més enllà de dipositar un paper en una caixa una vegada de temps en temps. La veritable votació per a elles i ells era la defensa del seu vot cada dia amb el seu treball de construcció d’una societat més justa. Construcció de drets des de diferents organitzacions i entitats populars, des de l’exemple individual ètic i solidari, amb la paraula i els fets.

Pensem també en les persones que van omplir amb els seus noms aquelles paperetes, en la seva integritat, en la seva il·lusió, en la seva entrega, quan hi havia tantes barreres a trencar i tantes ganes de fer-ho per sobre de la por. Pensem en aquelles persones fermes en la defensa dels seus ideals, que van ser escollides i van ocupar càrrecs públics en ciutats i en petits pobles. Pensem en el seu valor treballant sense descans per proporcionar serveis a les seves conciutadanes i pa a totes les taules mentre queien les bombes. Pensem en qui va abandonar la cadira per agafar el fusell i defensar una república, que havia il·luminat una foscor de segles d’explotació i espoli. Eren representants públics, no personatges de cap representació.

Aquelles persones que van patir la conseqüència de creure en la importància de la democràcia per erradicar la injustícia, aquelles que sabien que la democràcia participativa era una tasca diària, que no acabava amb el gest de votar, aquelles que continuaven lluitant i exigint encara que els seus representants governessin, aquelles són el nostre referent. I aquest mes d’eleccions cal recordar-ho. Per això, humilment, des dels nostres catorze perseverants anys al carrer demanant drets i justícia per a aquelles persones que ens van ensenyar que la democràcia mai pot obrir les portes al feixisme, que si no està al servei del poble, dels drets humans i de la justícia social es pot dir democràcia, però no ho és, us demanem un favor. Us preguem que cada dia amb la vostra disposició voteu per fer front al feixisme, al racisme, al masclisme, a la lgbtiq+fòbia a qualsevol mena de marginació de col·lectius vulnerables, a l’odi a la diferència i als pobles que volen llibertat i respecte, per fer un món sostenible i just on ningú es quedi enrere. Tenim moltes lluites per guanyar, derrotes que revertir i victòries a protegir i ho hem de fer plegades. 

Els nostres actes són el veritable vot de memòria i amb memòria, no el que es delega cada quatre anys sense demanar responsabilitats polítiques, sinó el que s’exerceix cada dia a places i carrers.