Esperem que aquest cop ens passi com al conte del llop, aquell en el qual tant es va anunciar que venia la fera que al final va venir quan ningú ja creia que fos possible. Així estem amb la declaració de Rodolfo Martín Villa, prohome del franquisme i la democràcia, sense despentinar-se i a tot benefici personal, molt benefici i molta impunitat. Martín Villa, un llop milionari amb jaqueta i corbata d’ovella bipartidista, que el dia 3 de setembre haurà de declarar en sòl de la República Argentina al Regne d’Espanya per la seva responsabilitat en crims de lesa humanitat comesos durant la sagnant transició.
Així com estem assistint al blindatge de la institució monàrquica a l’ull de l’huracà, en un esperpent del vassallatge, amb un sabó reial, que donen president i ministres, diuen que socialistes, que paguem totes i tots, sabó i càrrecs. Un sabó que regalima per l’espai públic i amb el qual volen fer-nos caure en els seus paranys de mentides per evitar que caigui la corona corrupta. D’aquesta manera també tant PSOE com PP, gràcies a la fina divisió de poders que afina segons les seves simpaties i interessos de torn, curiosament molt coincidents, ha impedit que Martín Villa hagi declarat fins ara malgrat que ell sempre s’ha mostrat cínicament disposat a fer-ho. I és que protegir a Juan Carlos, a Felipe i a Martín Villa, entre d’altres, és protegir la transició i la ruleta trucada d’aquesta democràcia del casino de l’oligarquia. Una ruleta de desgràcia, que no van deixar desbancar en nom de la justícia social a la República democràtica i on la banca insaciable continua guanyant.
Martín Villa va jurar els Principios del Movimiento com ho va fer l’emèrit Juan Carlos, que el 1979 va condecorar a qui va ser Governador Civil de Barcelona mentre es torturava amb sadisme i a dojo a Via Laietana, amb la Gran Cruz de la Real y muy Distinguida Orden de Carlos III. Juan Carlos va deixar a contracor el pròsper negoci, que li va traspassar el dictador, al seu fill Felip i aquest seguint el costum del Regne d’Espanya d’emparar els botxins va condecorar al rei dels consells d’administració d’empreses estratègiques, Martín Villa, el 2017. El responsable del 3 de març, dels Santfermins 78 i dels atacs de falses banderes, de les ferides i morts als carrers de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Felipe li va concedir un premi per ser un dels diputats membre de las Cortes Constituyentes, mare de la Constitució del 78, la que va segellar el lligat i ben lligat i va posar la cirereta enverinada en forma de corona al pastís que es continuen menjant els que mai han passat gana.
Martín Villa va ser cap del Ministeri de la Governació al qual li van canviar més tard el nom per Ministeri de l’Interior, dins la línia de l’operació maquillem el franquisme. Com ministre tenia sota el seu comandament a tot l’elenc de repressors policials del franquisme, molts d’ells no només no retirats del servei i jutjats gràcies a la llei d’Amnistia, sinó que van ser premiats i condecorats per Martín Villa. Així van continuar amb les seves sàdiques carreres com salvadors de la pàtria, un cop més, aquesta vegada en la lluita bruta contra el terrorisme constituint-se en braç armat i torturador de la plantilla del terror d’estat, pagat pels fons reservats del clavegueram del bipartidisme. Aquests van continuar amb la tradició proporcionant víctimes al TOP rebatejat com Audiència Nacional el 1977. Sense oblidar tots els grups de feixistes que amb total impunitat ferien i mataven antifeixistes gratis.
No sabem si Martín Villa arribarà a declarar aquest cop, si la seva declaració tindrà cap conseqüència, però sí sabem que li fa mal al sistema no defallir. Un sistema fill de la falsa reconciliació nacional, imposada a cop d’oblit i mentida, de la humiliació de les víctimes del franquisme i la transició, víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Recordem que els colpistes van matar antifeixistes, van assassinar la veritat i que la seva mà encara ens emmordassa amb les fulles de l’arbre del terror que van plantar i que encara ens reprimeix perquè ens tapa el bosc de la resistència. La Causa 4591/2010 formada per centenars de querellants és una part de la lluita per trencar amb aquesta xacra d’impunitat, més enllà del resultat, tot el camí recorregut i el que hem de recórrer encara pagarà la pena.
Rodolfo Martín Villa, falangista de pro, radical transformista, sempre ha estat a l’arrel del problema d’aquest estat fallit de nom Espanya. Actor polític i econòmic transitant al més pur estil portes giratòries i corrupció marca del Regne. Escriptor d’excepció de la història que mai van poder escriure les vençudes, les persones amb principis que no es van deixar convèncer pels cants de sirena de la democràcia que patim, jove però decrèpita, que ens llença contra les roques de la desmemòria per esclatar-nos contra l’obediència deguda del seu punt final.
Traducció al castellà:
Martín Villa, nosotr@s acusamos.
Esperamos que esta vez nos pase como en el cuento del lobo, aquel en el cual tanto se anunció que vendría la fiera que al final vino cuando nadie ya creía que fuera posible. Así estamos con la declaración de Rodolfo Martín Villa, prohombre del franquismo y la democracia, sin despeinarse y a todo beneficio personal, mucho beneficio y mucha impunidad. Martín Villa, un lobo millonario con chaqueta y corbata de oveja bipartidista, que el día 3 de septiembre tendrá que declarar en suelo de la República Argentina en el Reino de España por su responsabilidad en crímenes de lesa humanidad cometidos durante la sangrienta transición.
Así como estamos asistiendo al blindaje de la institución monárquica en el ojo del huracán, en un esperpento del vasallaje, con un jabón real, que dan presidente y ministros, dicen que socialistas, que pagamos todas y todos, jabón y cargos. Un jabón que chorrea por el espacio público y con el cual quieren hacernos resbalar en sus trampas de mentiras para evitar que caiga la corona corrupta. De este modo también tanto PSOE como PP, gracias a la fina división de poderes que afina según sus simpatías e intereses de turno, curiosamente muy coincidentes, ha impedido que Martín Villa haya declarado hasta ahora a pesar de que él siempre se ha mostrado cínicamente dispuesto a hacerlo. Y es que proteger a Juan Carlos, a Felipe y a Martín Villa, entre otros, es proteger la transición y la ruleta trucada de esta democracia del casino de la oligarquía. Una ruleta de desgracia, que no dejaron desbancar en nombre de la justicia social a la República democrática y donde la banca insaciable continúa ganando.
Martín Villa juró los Principios del Movimiento como lo hizo el emérito Juan Carlos, que el 1979 condecoró a quién fue Gobernador Civil de Barcelona mientras se torturaba con sadismo y sin pausa en vía Laietana, con la Grande Cruz de la Real y muy Distinguida Orden de Carlos III. Juan Carlos dejó a regañadientes el próspero negocio, que le traspasó el dictador, a su hijo Felipe y este siguiendo la costumbre del Reino de España de amparar a los verdugos condecoró al rey de los consejos de administración de empresas estratégicas, Martín Villa, el 2017. El responsable del 3 de marzo, de los Sanfermines 78 y de los ataques de falsas banderas, de las heridas y muertes en las calles de Cataluña y de todo el estado español. Felipe le concedió un premio por ser uno de los diputados miembro de las Cortes Constituyentes, madre de la Constitución del 78, la que selló el atado y bien atado y puso la cerecita envenenada en forma de corona al pastel que se continúan comiendo los que nunca han pasado hambre.
Martín Villa fue jefe del Ministerio de la Gobernación al cual le cambiaron más tarde el nombre por Ministerio del Interior, dentro de la línea de la operación maquillemos el franquismo. Como ministro tenía bajo su mando a todo el elenco de represores policiales del franquismo, muchos de ellos no solo no retirados del servicio y no juzgados gracias a la ley de Amnistía, sino que fueron premiados y condecorados por Martín Villa. Así continuaron con sus sádicas carreras como salvadores de la patria, una vez más, esta vez en la lucha sucia contra el terrorismo constituyéndose en brazo armado y torturador de la plantilla del terror de estado, pagado por los fondos reservados del alcantarillado del bipartidismo. Estos continuaron con la tradición proporcionando víctimas al TOP rebautizado como Audiencia Nacional en 1977. Sin olvidar a todos los grupos de fascistas que con total impunidad herían y mataban antifascistas gratis.
No sabemos si Martín Villa llegará a declarar esta vez, si su declaración tendrá alguna consecuencia, pero sí sabemos que le hace daño al sistema no desfallecer. Un sistema hijo de la falsa reconciliación nacional, impuesta a golpe de olvido y mentira, de la humillación de las víctimas del franquismo y la transición, víctimas de crímenes de lesa humanidad imprescriptibles. Recordamos que los golpistas mataron antifascistas, asesinaron la verdad y que su mano todavía nos amordaza con las hojas del árbol del terror que plantaron y que todavía nos reprime porque nos tapa el bosque de la resistencia. La Causa 4591/2010 formada por centenares de querellantes es una parte de la lucha para romper con esta lacra de impunidad, más allá del resultado, todo el camino recorrido y el que tenemos que recorrer todavía sin duda valdrá la pena.
Rodolfo Martín Villa, falangista de pro, radical transformista, siempre ha estado en la raíz del problema de este estado fallido de nombre España. Actor político y económico transitando al más puro estilo puertas giratorias y corrupción marca del Reino. Escritor de excepción de la historia que nunca pudieron escribir las vencidas, las personas con principios que no se dejaron convencer por los cantos de sirena de la democracia que sufrimos, joven pero decrépita, que nos tira contra las rocas de la desmemoria para estrellarnos contra la obediencia debida de su punto final.
2 comentaris:
Com a net de represaliat polític, desaparegut, assessinat per un règim traïdor i feixista, desitjo per justícia (que no pas per venjança) que algú que és va creure amb tota la raó i supremaciste més absolut, que els carrers i el país eren de la seva titularitat, que era davant d'una missió "divina" (endreçar i mantenir l'ordre establert), com la llei li deixa ben clar que les seves accions són equiparables a la Gestapo del règim nazi. Cal que la justicia sigui dura i taxativa, que pagui per les seves execrables accions, que la por és traslladi al bàndol feixista, que comencin a suar la suor freda que suposa saber-se culpable i que a ells MAI els hi va assistir la raó, només el bestialisme més ferotge. I és que com va dir Miguel de Unamuno: Ganaréis pero NO convenceréis.
Esperem que s'arribi a temps i que aquest feixista pugui ser jutjat a temps, malauradament molts d'ells han mort sense passar per un judici. És el que té viure en una democràcia de falsa bandera.
No cal dir com es senten totes les persones que han viscut sota la violencia que aquest personatge ha fet patir a molta gent sense tenir que ser jutjar ni empanadir-se. La famosa TRANSICIÓ ha fet molt mal a la DEMOCRACIA? motiu pel que vaig votar NO ala CONSTITUCIÓ perquè era millor la OP IÓ RUPTURA NO.... REFORMA.
Publica un comentari a l'entrada