dijous, 16 de gener del 2020

CENT ONZENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. NOU BARRIS.


Un any més continuem en la lluita per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Un any més després després del nostre desè aniversari duent les nostres reivindicacions per diferents localitats de Catalunya. Aquest any ens quedem a Barcelona i visitarem tots els districtes de la ciutat. Ho farem  per continuar amb la nostra digna campanya de conscienciació sobre la importància cabdal de la defensa dels drets humans per a una societat que vol esdevenir realment democràtica. I volem començar aquest viatge de lluita i solidaritat amb les víctimes de la repressió feixista espanyola i les seves famílies per un barri que sempre ha gaudit del merescut títol de combatiu. Aquest 25 de gener ens concentrarem a Nou Barris.
Comencem aquest 2020 com vam acabar el 2019, amb represaliats per exercir els drets i llibertats, que haurien d’estar protegits per garantir el nostre dret democràtic de protesta. Però amb una diferència, comencem aquest any amb una nova legislatura, amb un govern de coalició que ha promès lleialtat al rei,  per això totes les comparacions amb la República són grolleres. Un govern on tots els actors no poden ser protagonistes i on el paper de la Memòria ha estat durament disputat entre els artistes consagrats per la constitució i els meritoris. Perquè encara que les polítiques de Memòria semblin a priori en comparació amb carteres com Defensa, Interior, Economia o Justícia un paper secundari, no ho són. La Memòria Històrica és la que pot trencar el statu quo de la Transició, la que qüestiona d’on venim i on volem anar, la que denuncia que sense ruptura democràtica no pot haver-hi democràcia. Perquè lluitar pels drets socials i la justícia social és Memòria Històrica. Sempre hem mantingut que no es tracta només de la reivindicació de les víctimes, també de la reivindicació de les seves lluites i ideals. Lluites vigents com exigir un treball i un salari dignes, com el dret a un habitatge habitable, el dret a una sanitat i a una educació universal, gratuïta i de qualitat, el dret de les dones a viure, lliures i amb igualtat de drets, el dret a expressar-se en llibertat, el dret dels col·lectius marginats i atacats per la seva condició a gaudir de seguretat i respecte, a eliminar la discriminació de qualsevol classe, a abolir els privilegis de latifundistes i repartir la terra, i els dels especuladors i defraudadors del sistema capitalista, contra la usura de la Banca, per l’estat laic i la separació de poders sense prebendes per l’Església, pel dret d’autodeterminació dels pobles, per abolir la monarquia i donar pas als valors republicans en forma de República, per enfonsar el feixisme a un abisme insondable.
La llista és tristament ampliable perquè encara tenim molt per lluitar i defensar. Reclamacions històriques contra sistemes on sempre hi ha hagut explotadors i explotades, on les classes continuen existint i la desigualtat creix. Reclamacions de drets que van pensar conquerits per sempre més amb la publicitada societat del benestar, venuda com producte de la transició del continuisme, conquestes espoliades i emmordassades els darrers anys. Anys on han crescut les fòbies als més febles i on el feixisme ha tret pit, ara des dels seus escons, gaudint de la llibertat que ens roba cada dia. És més que evident que ens trobem en un escenari molt més fosc que quan van començar la nostra lluita, amb un guió de déu, pàtria i rei per a una obra que ja ens sabem de memòria i on perden sempre els mateixos. Per això ara més que mai no hem de defallir perquè ara hem de guanyar un futur de drets humans i això no es fa de la llei a la llei, sinó del carrer a les institucions.
La Memòria és un mirall on tot allò que diuen que ja està superat per falses reconciliacions, votacions de constitucions amb corona i el trágala postdictadura es reflecteix tal com és, un escenari on legislatura rere legislatura se’ns ha mostrat la mateixa obra del lligat i ben lligat amb diferents rostres i diferents companyies. Una imatge on les víctimes continuen sota terra i els seus botxins en la impunitat. Per això era tan important per al PSOE, coautor del bipartidisme de l’immobilisme,  mantenir la Memòria dins de les seves competències. I per això ens vendran com a grans victòries la segona part del Valle de los Caídos i una possible il·legalització de la Fundació Francisco Franco, fins i tot una futura anul·lació dels judicis del franquisme, no sabem si il·lusòria, i no podem comprar això com una gran fita. No ho podem fer perquè quedarà en peu la clau de volta del sistema que ens nega la veritat, la justícia i la reparació, el pilar del Règim després del Règim, la llei d’Amnistia que sustenta el 78 i els seus vicis. Ens vendran com a grans victòries els petits avenços per tal que oblidem que vivim en el llegat del dictador i que el passat franquista oprimeix el futur antifeixista que totes i tots volem. Hem d’estar alerta i no comprar entrada de nou per aquestes velles representacions del miratge perquè ja ni ha prou de repetir la història.
Hem començat un nou any on no abaixarem la guàrdia, on bel·ligerantment alçats continuarem denunciant la injustícia i exigint els drets de les nostres víctimes, de totes nosaltres, perquè mai claudicarem. I ho fem a un barri de veïnes i veïns lluitadors que no van acotar el cap. Com cada gener, trist aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, cridem NO PASSARAN.