CENT SISENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. EL SOMNI DE LA NUEVE, EL NOSTRE SOMNI.

Aquest agost es commemora el 75è aniversari de l’alliberament de París pels soldats de l’estat espanyol que van defensar la legalitat republicana.  Republicans, anarquistes, tots plegats fraternalment combatent el feixisme des d’aquell estiu del 36. Antifeixistes defensant-se de conspiracions oligàrquiques d’encens i rosari, de cop d’estat de sabres i de mort desfermada sense pietat. No van deixar de lluitar fins al final.  Dels  148 homes que van conformar La Nueve, 35 van morir, 97 van ser ferits, només 16 van sortir indemnes, però tots van arriscar les seves vides amb la ferma esperança d’alliberar casa seva, casa nostra, del jou franquista.

Ens veiem reflectits en aquests homes que van viure superant traïció rere traïció sense defallir. Sempre amb el noble objectiu com a bandera de fer fora de la terra, que per dret els pertanyia, als trepitjadors seculars d’emancipacions de pobles i individus. Herois oblidats, que després de desfilar sota l’Arc de Triomf de París passejant els noms d’altres batalles combatudes amb honor, passejant les seves banderes, senyeres, tricolors, llibertàries, van continuar lluitant fins a arribar al cor del Niu de l’Àliga d’en Hitler.  Rebels i valents, decidits i generosos, compromesos antifeixistes. No van defallir malgrat les traïcions d’una Europa decebedora que no va ajudar la República del Front Popular. Des del cínic Comitè de No Intervenció, que va permetre que nacionalsocialistes alemanys i feixistes italians intervinguessin donant suport als sublevats amb soldats i armament. Passant per la marxa de les Brigades Internacionals com un gest a una Europa que mirava cap altre costat. Seguint amb un Regne Unit i una França que van reconèixer el règim franquista el 1939. La França dels camps de concentració i el menyspreu, la que va acceptar la sang dels defensors de repúbliques i va pagar oblidant el sacrifici d’aquelles dones i homes, que van lluitar al seu costat. La que va fer de la seva resistència, conformada per partisans de tota Europa, no només per francesos, llegenda, però que va criminalitzar la resistència dels guerrillers, que van continuar lluitant pel somni de llibertat de La Nueve des de territori francès.

Nosaltres també sabem de traïcions democràtiques, de promeses incomplertes, d’equidistàncies, d’equiparacions barroeres filles d’aquelles reconciliacions bastardes, de contractes on els perdedors continuen perdent, de pactes de silenci, d’oportunisme polític, d’utilitzacions perverses i sabem d’impunitat, de covardia, del maquillatge de l’engany per fotos del minut. Sabem de la manca de justícia i de reparació per a totes les víctimes, de soterrar la veritat, de les fosses sense obrir, dels nadons robats no retornats, dels abusos dels infants per part del nacionalcatolicisme sense jutjar, dels judicis franquistes de tot l’estat sense anul·lar, de la repressió sobre col·lectius que encara avui sofreixen marginació i atacs, sobre dissidents i esclaus del feixisme espanyol, sobre apàtrides desapareguts en els forns crematoris sense el retorn de la seva nacionalitat robada pel franquisme, sabem d’exilis que no van tenir final, de la criminalització de part de l’antifranquisme més combatiu, de censures de cultura i llengües, d’espoli.

Nosaltres sabem de repúbliques assassinades, de corones imposades, de transicions amnèsiques, de transaccions i canvis de carnet, de perpetuació del franquisme sota una llei d’Amnistia feta a mida dels botxins. Llei blindada una vegada i una altra per aquells que es diuen constitucionalistes i que violen cada dia els articles de la santificada Constitució. Sabem de la traïció de la mordassa que segresta la  nostra llibertat d’expressió, el dret de protesta i fins i tot el de vaga, amb l’amenaça complerta de multes impagables i presó.

Però nosaltres també sabem de somnis com el de La Nueve. Volem alliberar-nos del franquisme que perviu en tots els estaments de l’estat espanyol, públics i privats, del franquisme sociològic que ha permès la normalització de la ultradreta. Volem alliberar-nos de corones que no vam votar, d’aquest estat de dret en desfeta, d’aquesta democràcia totalment deficitària i poruga. Volem deslligar-nos de tot allò i de tots aquells que encara volen de genolls, ignorades i humiliades a les víctimes del feixisme i a les seves defensores.

Nosaltres com La Nueve no defallirem malgrat el desencís i les traïcions. Part de la nostra lluita contra l’oblit i la impunitat són les nostres concentracions. Aquest agost serem a L’Hospitalet de Llobregat per retre homenatge a les dones i homes d’aquesta ciutat que van somiar llibertats des dels seus conreus, les seves fàbriques, des de la rereguarda, des dels fronts de guerra on van combatre, des de les presons, davant dels escamots d’afusellament, darrere dels filferros dels camps de concentració i extermini, des dels seus exilis i clandestinitats. Per la veritat, la justícia i la reparació, per a fer els seus somnis, els nostres somnis, realitat.