-->
Digitalitzar els expedients i consells de guerra de les víctimes del franquisme no és un acte mecànic
administratiu, no són tan sols papers per ser arxivats en un espai tancat amb
pany custodiats per funcionaris de l’administració, dependents de Cultura, de
Defensa o d’Interior. Aquests
documents contenen centenars de milers d’històries de persones estimades i admirades, ens expliquen
el seu dolor, la seva perplexitat, la injustícia i els greuges soferts. I de les
seves línies, escrites amb la màquina de la repressió per la mà dels botxins,
es pot extreure una veritat soterrada per sobre de les mentides, que atempten
no només al seu honor sinó també al nostre dret a conèixer tot el patiment dels
nostres familiars.
És urgent posar fil a l’agulla de la història, posar mans a l’obra de la
ingent feina que tenim pel davant, milions de fulls amb infinits noms de
víctimes i victimaris, de números d’expedients, de condemnes, d’anys de presó,
de vides segades, d’esclavatge, de malalties, de bandejament, de mort. Aquests
fulls són el testimoni de les llàgrimes, de les ferides, de la por, de la
vexació de les víctimes que s’obren pas sota la pols, els fongs, de pàgines que
de vegades s’esmicolen entre els dits per l’efecte del pas del temps i de les males
condicions de conservació durant els anys de la foscor de la dictadura i el
gris impunitat de la transició. Alguns d’aquests fulls estan perduts per sempre
i altres a punt de fer-ho, per això digitalitzar és una obligació ja.
Per tot això instem a la Generalitat de Catalunya a digitalitzar totes les
causes custodiades a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero de
Barcelona per a la seva lliure consulta. Aquesta feina forma part de la
reparació a les famílies que tenen dret a tenir una còpia de tota la
documentació que custodien les diferents administracions de l’estat espanyol,
sense censura, no només a accedir a una còpia d’un parell de fulls
corresponents a les sentències dels tribunals franquistes. Moltes persones no
tenen ni les eines, ni les possibilitats, ni la disposició per anar als arxius
a fer consultes, per edat, per la distància geogràfica, per problemes de
mobilitat, econòmics… fins i tot, i més trist, per la por. Una tasca feixuga
que pot ser compartida solidàriament pels ajuntaments i inclús per voluntariat
disposat a digitalitzar com a deure de Memòria. Per començar només cal la ferma
voluntat de posar la primera pedra, de segur que historiadors, investigadors i
col·lectius de memòria que hagin fet pels seus treballs de recerca aquesta
tasca posarien a disposició d’un futur arxiu de la repressió a Catalunya o de
l’Arxiu Nacional els documents que ja hagin estat digitalitzats. Nosaltres ho
faríem.
A l’estat espanyol existeixen precedents com és el cas del País Basc que ho
va fer fa ja més de 10 anys; va digitalitzar totes les causes de basques i
bascos que es custodien a l’Arxiu Intermedio Militar Noroeste ubicat a Ferrol,
regió militar que corresponia a tota la zona nord, i que ara estan a disposició
de les famílies de les persones que van patir a Euskal Herria la repressió del
feixisme espanyol. Un altre exemple és el de la Diputació de Huelva, un
territori que va patir un duríssim càstig per la seva història de lluites
obreres. En aquest cas han estat 3.092 procediments que afecten a 6.254
persones, custodiats a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Segundo de
Sevilla. Si el País Basc i Huelva ho han fet, Catalunya no només pot, sinó que
té l’obligació de fer-ho.
Aquesta és una petició de justícia, una més, per trencar el mur de silenci,
per enllumenar la veritat, per esquerdar la impunitat, perquè el coneixement i
la seva difusió són armes destructives de la mentida i el revisionisme en les
mans de les hereves de la lluita contra el feixisme i en defensa de la
legalitat republicana. Digitalitzar els arxius de la repressió forma parta de
la conservació de la nostra Memòria i per tant també és veritat,
justícia i reparació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada