Volíem compartir amb totes i tots vosaltres que aquest setembre la nostra Mesa de Catalunya no farà la seva concentració mensual per la veritat, la justícia i la reparació per les víctimes del franquisme i la transició. La desconvoquem perquè el darrer dissabte d’aquest mes és 29, el mateix dia i hora que ha escollit l’associació Jusapol per fer un homenatge als policies nacionals i guàrdies civils que van colpejar a les persones que volien exercir democràticament i pacíficament el seu dret a vot.
Ens hauria agradat no assabentar-nos per la premsa d’aquesta notícia, ja que nosaltres vam comunicar la nostra concentració a Mossos d’Esquadra el 30 d’agost. Fem pública la nostra perplexitat per no haver estat informats per cap interlocutor del Departament d'Interior, encarregat de vetllar per la seguretat ciutadana, del tipus de concentració-manifestació convocada a la mateixa hora que la nostra. Només se'ns van dir des de Manifestacions que seria multitudinària i malgrat demanar-ho no ens van informar ni sobre el contingut, ni sobre els convocants d'aquesta. A més se'ns va fer remetre un correu explicant que acceptàvem compartir la plaça Sant Jaume, si aquesta era la nostra decisió, com una mena de coartada. En aquell moment vam decidir continuar endavant i compartir espai com hem fet en nombroses ocasions sense cap problema, la darrera vegada amb la Marea Pensionista. Volem conviure amb reivindicacions democràtiques respectuoses amb els drets humans, és més, creiem en les lluites compartides i en la solidaritat entre els moviments que treballen per les llibertats i els drets socials. La Memòria és una eina contra el feixisme, el racisme, la repressió i la impunitat.
La convocatòria de Jusapol serà oberta i com és habitual en aquest tipus de manifestacions aniran persones que no respecten els nostres drets, agredeixen els nostres principis i que moltes vegades acaben exercint violència verbal i física. Per això hem decidit cancel·lar la nostra concentració, tant per motius de seguretat, perquè entre la gent que participa hi ha persones grans i/o amb problemes de mobilitat, com per no haver de trobar-nos cara a cara amb gent que defensa el franquisme, fa apologia del feixisme i exhibeix el seu odi. Ells seran milers, nosaltres unes desenes. Això sí, caparruts i resistents, des de fa més de 9 anys en el mateix lloc, cada darrer dissabte de cada mes demanant, exigint els drets de les detingudes, de les condemnades en farses judicials, empresonades, passejades, afusellades, exiliades, mortes, supervivents de camps de concentracions espanyols, francesos i nazis, esclaves del franquisme, espoliades, torturades, vexades, violades, desaparegudes, pels bebès robats, pels perseguits per la seva condició sexual, per totes aquelles terribles vulneracions dels drets humans, crims de lesa humanitat que no prescriuen, pels ideals i per les vides de tantes lluitadores antifeixistes, per les defensores de la legalitat republicana. Pels perseguits d’ahir i els d’avui, per la llibertat d’expressió, per la veritat amagada i la justícia negada, per la minsa reparació rebuda, per això ens continuarem concentrant, perquè sense conèixer el passat no es pot entendre aquest present tan franquista, que fa tanta vergonya.
Per això aquest mes no parlarem a la plaça dels assassinats dels setembres de mort, de la dictadura i de la transició. No parlarem d’en Cipriano Martos, que un 17 de setembre de 1973 va morir després de setmanes agonitzant a un hospital vigilat per dos guàrdies civils de la mateixa caserna on va ser torturat salvatgement i on va prendre, diuen els culpables que voluntàriament i a glopets, un líquid corrosiu que li va cremar per dins. Va morir sol, ningú va tenir accés al seu llit de la sala de beneficència de l’hospital de Sant Joan de Déu a Reus. La família va ser informada de la seva mort però no li van permetre sota amenaces veure el cos sense vida d’en Cipriano, que va ser enterrat en una fosa sense cap permís familiar i falsificant documents. La vida d’aquest sindicalista i lluitador antifranquista ha estat recollida pel periodista Roger Mateos en un treball excel·lentment documentat “Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista”. Cipriano era per sobre de tot una persona bona i compromesa com l’Antonio Martos, company de la nostra Mesa de Catalunya, que aquest mes de trist aniversari per a ell no podrà portar la foto del seu germà a la plaça Sant Jaume.
Tampoc parlarem dels últims afusellats pel franquisme el 27 de setembre de 1975, 2 mesos abans de la mort d’un dictador que encara està molt viu. Xosé Humberto Baena, Ramón García, José Luis Sánchez Bravo, Jon Paredes i Angel Otaegi. Uns assassinats pel feixisme espanyol que encara arrosseguen l’estigma de terroristes obviant que lluitaven contra la dictadura franquista i que van patir uns consells de guerra on la sentència ja estava dictada, condemnats sense demostrar la seva culpabilitat.
Ni parlarem de Carlos Gustavo Freches mort per una bala de goma de la Policia Nacional una Diada de 1977, ni de Gustau Muñoz que una Diada de 1978 quan es manifestava al carrer Ferran va rebre un tret de front de la policia que va ser mortal. El seu cas està dins de la Causa 4591/10 coneguda com a querella argentina, com el d’en Cipriano Martos o el de José Luis Sánchez-Bravo. Casos que s’han hagut de denunciar fora de l’estat Espanyol on encara són protegits els criminals i abandonades les seves víctimes. En aquesta ocasió s’ha fet a la República Argentina, que sí que va tenir el valor democràtic de jutjar i continuar jutjant els crims de la dictadura de Videla. No podrem parlar de Xile, que també segueix jutjant la dictadura de Pinochet, els assassinats i les tortures, no podrem recordar al president Salvador Allende que un 11 de setembre de 1973 va morir defensant la democràcia enfront d’un cop d’estat militar o al cantautor Víctor Jara, torturat i assassinat un 16 de setembre a l’estadi que ara porta el seu nom. Et recordem Víctor.
No podrem parlar del nostre company Antonio Silva que aquest 14 de setembre ha declarat a la Ciutat de la Justícia a requeriment de la jutgessa Maria Servini per les vexacions I les brutals tortures sofertes a la comissaria de Via Laietana en uns interrogatoris dirigits per Roberto Conesa. Conesa repressor amb la dictadura, premiat a la transició i condecorat amb la Cruz de Oro al Mérito Policial el 13 de juny de 1977, ordre signada per Rodolfo Martín Villa, també acusat a la querella argentina pels crims del 3 de Març a Vitòria.
I potser haurien de parlar de moltes altres persones i fets dels quals no podrem parlar aquest mes a la plaça Sant Jaume, com de la Lina Ódena que va preferir la mort a caure en mans dels feixistes un 14 de setembre de 1936 disparant-se un tret al cap. O de Matilde Landa que es va suïcidar llençant-se al buit a la presó de Palma de Mallorca un 26 de setembre de 1942 perquè ja no podia patir un segon més la pressió de les monges sobre ella i sobre les dones empresonades en aquell terrible cau, per ser batejada, una croada que va guanyar el nacionalcatolicisme fent-ho in articulo mortis.
Setembres negres de patiments anònims que encara són tempestes per escampar. Ni oblit, ni perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada