El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dimecres, 18 de març de 2015

CINQUANTA-NOVENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. VIOLADORS DE LA MEMÒRIA.



Massa sovint la gent de la Memòria ens trobem al correu, perquè a premsa és més difícil que sigui considerat notícia,  que un monument, una escultura, un monòlit, una paret, inclús alguna fossa, ha estat violada per aquells que no suporten, tants anys després de la seva victòria de sang i terror, de la seva impunitat insuportable, que aixequem el cap i intentem fer homenatges a les seves víctimes, els nostres familiars. Hi haurà qui digui que ha vist plaques a los caídos por España en alguns murs d’esglésies tacades de pintura, però la qüestió és que si encara hem d’estar en el punt d’explicar com als nens petits, feixisme dolent, antifeixisme bo, és què no estem a un estat democràtic, les proves són evidències. Plaques amb “Arriba España” o “José Antonio presente” insulten els nostres ulls i la nostra dignitat. 

No podem permetre equiparacions barroeres, estem farts d’empassar-nos en nom de què hem d’acceptar que els fets històrics són història, i és la que és, que llueixin estàtues eqüestres de generals, marbres en places públiques lloant els franquistes, noms de carrers a assassins colpistes amb ofrenes de flors oficials, amb alcaldes que proclamin sense que ningú els tregui del seu càrrec que en el seu municipi el franquisme és viu, i en realitat no s’equivoquen perquè ningú no l’ha declarat il·legal. Cremar una bandera estelada o una republicana és una bretolada, cremar una bandera espanyola és un passeig per l’Audiència Nacional, filla del TOP. Per això quan apareixen els nostres petits homenatges en pedra o bronze trencats, esmicolats, pintats, amb insults irrepetibles i els reparem, i tornen a aparèixer tacats amb el seu odi i ens queixem, molts diuen que no hem de pensar-hi en el passat  i que el deixem estar. Ningú diu això quan apareix una esvàstica sobre una làpida jueva, amb tota la raó troben que és inadmissible i un sacrilegi, però esclar, les nostres víctimes no tenen cap valor. 

Tot això  suposa un insult que en democràcia hauria de tenir un preu. Ara, aquest preu l’han posat, però per a totes aquelles que sortin al carrer a defensar les llibertats com vam fer els nostres familiars i companys antifeixistes. Potser aviat declarar-se defensor dels drets humans i demanar veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme i la transició al carrer, serà tipificat com a delicte i no podrem concentrar-nos, perquè tindrà un preu, contant i sonant, que no podrem pagar. Mentrestant continuaran els reconeixements, els diplomes a divisiones azules, les beatificacions de màrtirs de la croada, les misses a camises blaves amb legionaris nostàlgics de Franco i actes com els que es van celebrar recentment a L’Hospitalet de Llobregat amb participació de l’administració, alimentant la bèstia feixista que creix i expandeix la seva negra ombra per Europa. Sense oblidar la neteja del senyor García Albiol, que pensa arribar a tots els racons, “limpiando Badalona, supongo que ya me habéis entendido”. Continuem sense aprendre que la democràcia és una criatura feble que s’ha de cuidar cada dia, que s’ha de defensar cada minut i que en un segon es pot trencar com un vidre i donar pas a una nit molt fosca.

Demanem que tota simbologia feixista desaparegui de qualsevol lloc públic. Exigim que no surti tan gratuït arrencar el cap al president Lluís Companys, trencar una branca a un pi que ja no podrà honorar el seu nom, escriure sobre el mur del fossar de Santa Eulàlia “Arriba España”, trencar monòlits amb els noms dels assassinats pels colpistes dins i fora dels cementiris de tot l’estat espanyol, com recentment a Saragossa o a Iruñea, fins i tot destrossar plaques al mig d’un port de muntanya poc accessible al Pirineu d’Osca. I no només una vegada, ni dos, ni tres.


Aquest 28 de març a les 12, com sempre, a Sant Jaume, us esperem per a fer denúncia pública de la violació de la Memòria.