Massa sovint la gent de la Memòria ens trobem al
correu, perquè a premsa és més difícil que sigui considerat notícia, que un monument, una escultura, un
monòlit, una paret, inclús alguna fossa, ha estat violada per aquells que no
suporten, tants anys després de la seva victòria de sang i terror, de la seva
impunitat insuportable, que aixequem el cap i intentem fer homenatges a les
seves víctimes, els nostres familiars. Hi haurà qui digui que ha vist plaques a
los caídos por España en alguns murs d’esglésies tacades de pintura, però la qüestió
és que si encara hem d’estar en el punt d’explicar com als nens petits,
feixisme dolent, antifeixisme bo, és què no estem a un estat democràtic, les
proves són evidències. Plaques amb “Arriba España” o “José Antonio presente”
insulten els nostres ulls i la nostra dignitat.
No podem permetre equiparacions
barroeres, estem farts d’empassar-nos en nom de què hem d’acceptar que els fets
històrics són història, i és la que és, que llueixin estàtues eqüestres de generals, marbres
en places públiques lloant els franquistes, noms de carrers a assassins
colpistes amb ofrenes de flors oficials, amb alcaldes que proclamin sense que
ningú els tregui del seu càrrec que en el seu municipi el franquisme és viu, i en
realitat no s’equivoquen perquè ningú no l’ha declarat il·legal. Cremar una
bandera estelada o una republicana és una bretolada, cremar una bandera
espanyola és un passeig per l’Audiència Nacional, filla del TOP. Per això quan
apareixen els nostres petits homenatges en pedra o bronze trencats, esmicolats,
pintats, amb insults irrepetibles i els reparem, i tornen a aparéixer tacats
amb el seu odi i ens queixem, molts diuen que no hem de pensar-hi en el
passat i que el deixem estar.
Ningú diu això quan apareix una esvàstica sobre una làpida jueva, amb tota la
raó troben que és inadmissible i un sacrilegi, però és clar, les nostres
víctimes no tenen cap valor.
Tot això
suposa un insult que en democràcia hauria de tenir un preu. Ara, aquest
preu l’han posat, però per a totes aquelles que surtin al carrer a defensar les
llibertats com vam fer els nostres familiars i companys antifeixistes. Potser
aviat declarar-se defensor dels drets humans i demanar veritat, justícia i
reparació per a les víctimes del franquisme i la transició al carrer, serà
tipificat com a delicte i no podrem concentrar-nos, perquè tindrà un preu,
contant i sonant, que no podrem pagar. Mentrestant continuaran els
reconeixements, els diplomes a divisiones azules, les beatificacions de màrtirs
de la croada, les misses a camises blaves amb legionaris nostàlgics de Franco i
actes com els que es van celebrar recentment a L’Hospitalet de Llobregat amb
participació de l’administració, alimentant la bèstia feixista que creix i
expandeix la seva negra ombra per Europa. Sense oblidar la neteja del senyor
García Albiol, que pensa arribar a tots els racons, “limpiando Badalona, supongo
que ya me habéis entendido”. Continuem sense aprendre que la democràcia és una
criatura feble que s’ha de cuidar cada dia, que s’ha de defensar cada minut i
que en un segon es pot trencar com un vidre i donar pas a una nit molt fosca.
Demanem que tota simbologia feixista desaparegui de
qualsevol lloc públic. Exigim que no surti tan gratuït arrencar el cap al
president Lluís Companys, trencar una branca a un pi que ja no podrà honorar el
seu nom, escriure sobre el mur del fossar de Santa Eulàlia “Arriba España”,
trencar monòlits amb els noms dels assassinats pels colpistes dins i fora dels
cementiris de tot l’estat espanyol, com recentment a Saragossa o a Iruñea, fins
i tot destrossar plaques al mig d’un port de muntanya poc accessible al Pirineu
d’Osca. I no només una vegada, ni dos, ni tres.
Aquest 28 de març a les 12, com sempre, a Sant
Jaume, us esperem per a fer denúncia pública de la violació de la Memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada