CINQUANTA-SETENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. QUE CALLIN ELLS!

A punt de complir el sisè aniversari de les nostres concentracions per la Veritat, la Justícia i la Reparació i per l'anul·lació dels judicis del franquisme, no podem més que reiterar-nos en la nostra denúncia constant del procés involutiu que estem patint en el camp dels drets humans, de les llibertats personals i col·lectives, en una retirada a la caverna franquista, de la qual mai vam sortir, només observàvem un holograma de democràcia que ja no enganya a ningú.

Aquest mes, 76 aniversari del passeig triomfal de les tropes feixistes per Barcelona, han estat aprovades més lleis coercitives i retrogrades, amb l'única intenció de tancar-nos la boca a aquells que fem dels drets humans la nostra bandera per a viure en una societat democràtica de debò. A aquells que volen passar les justes reivindicacions de ciutadanes i pobles com fets de terrorisme i jutjar-nos, amb lleis que volen llençar la clau de la nostra cel·la al mar, com feia la dictadura argentina amb els lluitadors contra els Generals. A aquells que ens venen una falsa seguretat a canvi de llibertat, ja els avancem que continuarem amb les nostres demandes de justícia per a les nostres víctimes de la repressió franquista i la transició, com un deure cívic vers els que van vèncer la por. No ens aplicarem l'autocensura i continuarem denunciant, que els terribles crims comesos no tenen prescripció en el marc de la justícia universal i que la força dels immolats per la llibertat ens empeny. 

L'advocada de la querella argentina, Ana Messuti, en una conferència recent a Santa Coloma de Gramenet, a la pregunta del nostre company Josep Viana de què podíem fer per a trencar el marc jurídic estatal espanyol, que impedeix jutjar els crims del franquisme, li va respondre que nosaltres som la resposta. Va explicar que el paper  de les àvies de la Plaça de Maig, amb la seva perseverança, va ser un puntal fonamental per a la derogació de les lleis de punt final i obediència deguda a l'Argentina. Que de vegades no som conscients de les passes que donem, i de la seva importància. És veritat. Encara que la situació és cada vegada més grollera i més insultant, també és cert que amb el nostre granet de sorra hem contribuït a crear una opinió pública favorable a la nostra causa, més informada i crítica. Per això demanem a tothom que encara que no surtin al carrer per por a la indefensió, les multes o altres conseqüències, que des del seu coneixement faci proselitisme dels drets humans amb els seus cercles més propers. La Veritat, la Justícia i la Reparació per a les víctimes de la repressió franquista posa en relleu les mancances de seguretat en matèria de drets i llibertats en l'actualitat, si no reconeixem i reparem la tortura, la privació de llibertat, els assassinats, els espolis, els segrestos de criatures, els exilis forçats, les desaparicions, l'esclavatge .... en definitiva, la repressió d'ahir, sense esgarrifar-nos, com podem reconèixer i combatre la d'avui?

Ni censures, ni cadenes perpètues, ni eufemismes legals que encobreixen un atemptat contra un veritable estat de dret, de drets, no volem més lleis franquistes. Prou de silenci per a les víctimes, ara, que callin ells!

Com sempre us esperem a la plaça Sant Jaume,  el proper dissabte 31 de gener a les 12 del migdia. Necessitem el vostre compromís per a construir allò pel que es va lluitar i no es va poder crear, i per a reconstruir allò que ens han llençat a terra.

Castellà:

A punto de cumplir el sexto aniversario de nuestras concentraciones por la Verdad, la Justicia y la Reparación y por la anulación de los juicios del franquismo, no podemos más que reiterarnos en nuestra denuncia constante del proceso involutivo que estamos sufriendo en el campo de los derechos humanos, de las libertades personales y colectivas, en una retirada a la caverna franquista, de la cual nunca salimos, sólo observábamos un holograma de democracia que ya no engaña a nadie.

Este mes, 76 aniversario del paseo triunfal de las tropas fascistas por Barcelona, han sido aprobadas más leyes coercitivas y retrogradas, con la única intención de cerrarnos la boca a aquellos que hacemos de los derechos humanos nuestra bandera para vivir en una sociedad democrática de verdad. A aquellos que quieren pasar las justas reivindicaciones de ciudadanas y pueblos como hechos de terrorismo y juzgarnos, con leyes que quieren tirar la llave de nuestra celda al mar, como hacía la dictadura argentina con los luchadores contra los Generales. A aquellos que nos venden una falsa seguridad a cambio de libertad, ya les avanzamos que continuaremos con nuestras demandas de justicia para nuestras víctimas de la represión franquista y la transición, como un deber cívico hacia los que vencieron el miedo. No nos aplicaremos la autocensura y continuaremos denunciando, que los terribles crímenes cometidos no tienen prescripción en el marco de la justicia universal y que la fuerza de los inmolados por la libertad nos empuja. 

La abogada de la querella argentina, Ana Messuti, en una conferencia reciente en Santa Coloma de Gramenet, a la pregunta de nuestro compañero Josep Viana de qué podíamos hacer para romper el marco jurídico estatal español, que impide juzgar los crímenes del franquismo, le respondió que nosotros somos la respuesta. Explicó que el papel de las Abuelas de la Plaza de Mayo, con su perseverancia, fue un puntal fundamental para la derogación de las leyes de punto final y obediencia debida en Argentina. Que a veces no nos damos cuenta de los pasos que damos, y de su importancia. Es verdad, aunque la situación es cada vez más grosera y más insultante, también es cierto que con nuestro granito de arena hemos contribuido a crear una opinión pública favorable a nuestra causa, más informada y crítica. Por eso pedimos a todo el mundo que aunque no salgan a la calle por miedo a la indefensión, las multas u otras consecuencias, que desde su conocimiento haga proselitismo de los derechos humanos con sus círculos más cercanos. La Verdad, la Justicia y la Reparación para las víctimas de la represión franquista pone de relieve las carencias de seguridad en materia de derechos y libertades en la actualidad, si no reconocemos y reparamos la tortura, la privación de libertad, los asesinatos, los expolios, los secuestros de criaturas, los exilios forzados, las desapariciones, la esclavitud .... en definitiva, la represión de ayer, sin sentir escalofríos, como podemos reconocer y combatir la de hoy?

Ni censuras, ni cadenas perpetuas, ni eufemismos legales que encubren un atentado contra un verdadero estado de derecho, de derechos, no queremos más leyes franquistas. Demasiado tiempo de silencio para las víctimas, ahora, que callen ellos!

Cómo siempre os esperamos en la plaza Sant Jaume, el próximo sábado 31 de enero a las 12 del mediodía. Necesitamos vuestro compromiso para construir aquello por lo que se luchó y no se pudo crear, y para reconstruir aquello que nos han derrumbado.