Treballar per la veritat, la justícia i la reparació és
tenir memòria. Molts poden dir que la memòria és selectiva i nosaltres direm
que és cert, això és una realitat inamovible a l’estat espanyol. Els hereus del
franquisme que es perpetuen al poder només volen recordar els seus morts
elevats a màrtirs, ells van fer la seva cruenta creuada contra la democràcia.
Però aquests i molts altres, que es consideren fins i tot fills polítics d'aquells
que van combatre el feixisme fins el seu últim alé, ignoren el patiment de les víctimes
del franquisme més enllà d’un copet a l’esquena. Aquests “republicans”, després s’inclinen davant el símbol
que representa el lligat i ben lligat del dictador, una entitat que no ha estat
votada per ningú.
En el cas dels antifeixistes i els seus descendents
sanguinis o ideològics, la memòria ha hagut de ser reivindicada a cop d’arxiu i
investigació, tractant amb un estat que moltes vegades fa de custodi enemic que
no vol que la veritat sorgeixi a la llum. Com exemple, els Papers de Salamanca.
La nostra veritat ha estat contínuament qüestionada i s’ha qualificat de rancúnia.
Hem hagut de certificar cadascuna de les nostres paraules per a fer valdre les
nostres raons i, encara així, els nostres testimonis són minimitzats, enfosquits
i arreplegats.
Però aquells que no volen que res canviï tenen un
greu problema i és que la nostra memòria és indoblegable i recorda com si fos
ahir, que sota la dictadura feixista espanyola es va construir aquesta realitat
monàrquica. Ho van fer com si es tractés d’un temple on hem de claudicar en
termes de fe. La gràcia del seu déu continua legitimant un estat de coses que
no tenen cabuda en una societat realment democràtica.
Ens han volgut vendre el rei “saliente” com un ultra
heroi que ens va salvar de
nosaltres mateixos sent el garant del progrés “nacional”. Ara ens deixa el seu
fill per a continuar la tasca, que ens etiqueta a tots com a menors d’edat polítics, sense criteri per a decidir el nostre futur. Aquesta segona transició és encara
més perversa perquè ara la gent és conscient de la manipulació i vol
votar. Amb el nou rei es vol tapar les urnes on hem
de dipositar el nostre rebuig a continuar castrats i censurats. Ara és l’hora
de decidir moltes qüestions que ens defineixen com a ciutadania que vol ser
lliure, encara que la normalitat democràtica constitucional bipartidista defensi
la no alteració de l’anomalia que constitueix l’estat espanyol.
Ens volen convèncer de què aquest nou rei no és hereu
dels fantasmes del passat, però es passeja en el Rolls del General Franco,
saluda des de la plaça d’Orient i la gent és detinguda al seu pas per portar la
bandera tricolor. Aquesta nova mentida transicional no passarà per molt que es repeteixi a
tots els mitjans de la Cort. El tron on seurà l’últim Borbó estarà marcat pel
seu origen perquè és el mateix on va seure el seu pare i que li va regalar el
dictador per a perpetuar el seu triomf sobre la República per secula seculorum.
Un testament sagnant que
arrosseguem per a no deixar-nos passar pàgina. Però està per escriure el penúltim
full: el de la veritat, la justícia i la reparació, el de les repúbliques.
El monarca en el seu primer discurs va tenir un
record per a les víctimes del terrorisme, però no va tenir ni una paraula per a
les víctimes del terrorisme d’estat franquista i menys per a les de la transició.
És lògic, les nostres víctimes són la prova fefaent de què la seva corona no és
legítima.
La nostra memòria no té rei i mai serà súbdita ni s’agenollarà
davant els que ens neguen els nostres drets: els drets humans.
El dissabte 28 de juny a les 12 hores us esperem a la
Plaça Sant Jaume com fa més de cinc anys.
No pot escollir príncep
qui vessa sang,
qui ha traït o roba
o qui no alça
a poc a poc el temple
del seu treball.
Amb el foc primer cremes
la llibertat.
qui vessa sang,
qui ha traït o roba
o qui no alça
a poc a poc el temple
del seu treball.
Amb el foc primer cremes
la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada