El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

divendres, 20 de juny de 2014

CINQUANTA-DOSENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. LA IMPORTÀNCIA DE LA MEMÒRIA, AVUI MÉS QUE MAI.

-->



Treballar per la veritat, la justícia i la reparació és tenir memòria. Molts poden dir que la memòria és selectiva i nosaltres direm que és cert, això és una realitat inamovible a l’estat espanyol. Els hereus del franquisme que es perpetuen al poder només volen recordar els seus morts elevats a màrtirs, ells van fer la seva cruenta creuada contra la democràcia. Però aquests i molts altres, que es consideren fins i tot fills polítics d'aquells que van combatre el feixisme fins el seu últim alé, ignoren el patiment de les víctimes del franquisme més enllà d’un copet a l’esquena.  Aquests “republicans”, després s’inclinen davant el símbol que representa el lligat i ben lligat del dictador, una entitat que no ha estat votada per ningú.

En el cas dels antifeixistes i els seus descendents sanguinis o ideològics, la memòria ha hagut de ser reivindicada a cop d’arxiu i investigació, tractant amb un estat que moltes vegades fa de custodi enemic que no vol que la veritat sorgeixi a la llum. Com exemple, els Papers de Salamanca. La nostra veritat ha estat contínuament qüestionada i s’ha qualificat de rancúnia. Hem hagut de certificar cadascuna de les nostres paraules per a fer valdre les nostres raons i, encara així, els nostres testimonis són minimitzats, enfosquits i arreplegats.

Però aquells que no volen que res canviï tenen un greu problema i és que la nostra memòria és indoblegable i recorda com si fos ahir, que sota la dictadura feixista espanyola es va construir aquesta realitat monàrquica. Ho van fer com si es tractés d’un temple on hem de claudicar en termes de fe. La gràcia del seu déu continua legitimant un estat de coses que no tenen cabuda en una societat realment democràtica.

Ens han volgut vendre el rei “saliente” com un ultra heroi  que ens va salvar de nosaltres mateixos sent el garant del progrés “nacional”. Ara ens deixa el seu fill per a continuar la tasca, que ens etiqueta a tots com a menors d’edat polítics, sense criteri per a decidir el nostre futur. Aquesta segona transició és encara més perversa perquè ara la gent és conscient de la manipulació i vol votar.  Amb el  nou rei es vol tapar les urnes on hem de dipositar el nostre rebuig a continuar castrats i censurats. Ara és l’hora de decidir moltes qüestions que ens defineixen com a ciutadania que vol ser lliure, encara que la normalitat democràtica constitucional bipartidista defensi la no alteració de l’anomalia que constitueix l’estat espanyol.

Ens volen convèncer de què aquest nou rei no és hereu dels fantasmes del passat, però es passeja en el Rolls del General Franco, saluda des de la plaça d’Orient i la gent és detinguda al seu pas per portar la bandera tricolor. Aquesta nova mentida transicional no passarà per molt que es repeteixi a tots els mitjans de la Cort. El tron on seurà l’últim Borbó estarà marcat pel seu origen perquè és el mateix on va seure el seu pare i que li va regalar el dictador per a perpetuar el seu triomf sobre la República per secula seculorum. Un testament  sagnant que arrosseguem per a no deixar-nos passar pàgina. Però està per escriure el penúltim full: el de la veritat, la justícia i la reparació, el de les repúbliques.

El monarca en el seu primer discurs va tenir un record per a les víctimes del terrorisme, però no va tenir ni una paraula per a les víctimes del terrorisme d’estat franquista i menys per a les de la transició. És lògic, les nostres víctimes són la prova fefaent de què la seva corona no és legítima.

La nostra memòria no té rei i mai serà súbdita ni s’agenollarà davant els que ens neguen els nostres drets: els drets humans.

El dissabte 28 de juny a les 12 hores us esperem a la Plaça Sant Jaume com fa més de cinc anys.

No pot escollir príncep
qui vessa sang,
qui ha traït o roba
o qui no alça
a poc a poc el temple
del seu treball.
Amb el foc primer cremes
la llibertat.

Salvador Espriu.