El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

divendres, 23 de maig de 2014

CINQUANTA-UNENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. EXTERMINI I OBLIT.



No són fum, són història tangible.

No es pot ignorar que entre els filsferros electrificats, la fam, la malaltia, els treballs forçats, les vexacions i humiliacions hi havia antifeixistes d'arreu de l'estat espanyol, persones posades al límit humà de resistència que no hem d'oblidar mai. Els hi van robar el seu últim alè a la càmera de gas, amb el tret gratuït, amb l'esgotament sota el cop de bastó, amb experiments perversos, amb el suïcidi induït per la desesperació com última sortida. La mort els va arribar a alguns com una alliberació per a escapar d'un infern indescriptible. I els sobrevivents són herois anònims, exponents de la fortalesa humana vers l'odi dels que en les seves mancances busquen culpables per a sacrificar en nom de les seves pròpies misèries. La majoria assassinada d'una manera o altra pel feixisme que va créixer sense impediments en una Europa que tenia més por de l'organització del poble contra l'opressió que dels majors criminals de la història moderna. Dins de l'abominable holocaust hi ha un genocidi antifeixista silenciat.

Si hi ha un lloc de memòria destacat per a nosaltres en el mapa genocida europeu és el camp de Mauthausen i els seus camps satèl·lits de Gusen i Hartheim. Allà més de cinc mil antifeixistes de l'estat espanyol, que segur van pujar per la seva famosa escala de la mort, van deixar la seva vida. Per aquests camps van passar més de set mil víctimes. La dictadura feixista espanyola va deixar que el braç executor fos el del seu aliat alemany, que el va ajudar en el seu sagnant triomf a canvi d'oferir-li un laboratori perfecte, un assaig general. Franco va considerar apàtrides als presoners ara de Hitler que van lluitar contra el seu cop d'estat, però aquests tenien una pàtria molt més gran que la "una, grande y libre", la que lluïa en la pancarta amb la qual van rebre als alliberadors del camp. 




En un moment històric on partits i associacions de caràcter feixista d'una Europa insolidària i cega davant la pujada de l'extrema dreta  és molt important recordar l'horror viscut. La memòria històrica universal ha de ser reivindicada però sense oblidar que aquí també va haver-hi un extermini del dissident i també van existir camps de concentració, centenars d'ells desconeguts pel gruix de la població, amagats, tapats. Amb aquesta ocultació es continua assenyalant que aquestes coses només passava amb el nazisme i fent servir el terme nazi de manera vergonyosa per a insultar a aquells que van plantar cara a aquest monstre feixista, aquí i allà, ahir i avui. Tot el que no els agrada als emparadors del franquisme és titllat de feixisme, tergiversadors històrics. Aquesta distorsió es manté inalterable des dels consells de guerra on els rebels eren els que jutjaven i després assassinaven sota aquesta acusació als que van defensar la legalitat democràtica republicana. 

Per això és tan important tenir presents totes les víctimes que van ser engolides per l'avenç del feixisme, cal recordar que la història es repeteix sota la batuta dels que volen esclafar les veus de llibertat i de justícia social. No hem d'oblidar que la conquesta i la defensa de drets es fa des d'una posició activa i visible, que el no dir no en el moment oportú és estar sota l'esclavatge del consentiment encara que sigui per omissió. La Mesa de Catalunya ha dit no, diu no i dirà NO! No passareu pas per la nostra passivitat.

El proper dissabte 31 tindrem una nova jornada de memòria militant i activa, recordarem i reivindicarem els antifeixistes caiguts als camps d'extermini, els sobrevivents i els resistents que després de tant patiment es van sobreposar per a continuar lluitant pels seus ideals i contra la dictadura.