El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dimecres, 14 de desembre de 2011

VINT-I-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. NADALA PER A UN REI.


Propera concentració: 24 de desembre, 12 hores, Sant Jaume.

Tots els 24 de desembre el rei d'Espanya es dirigeix als seus súbdits amb un discurs que es repeteix i que comença amb una fórmula per tots coneguda "En estas fechas tan señaladas me llena de orgullo y satisfacción ..." Amb aquest principi tan parodiat com satiritzat el monarca s'ha dedicat a enviar-nos recomanacions sobre moltes qüestions com el terrorisme, com l'emigració, com la crisi, consells que moltes vegades posaven en evidència l'anacronisme d'una institució que volia imposar el seu model de poble fidel que estima el seu cap dels exèrcits per la seva simpatia i per ser salvador de la pàtria. Un rei que demana els seus contribuents que s'estrenyin el cinturó mentre la seva família no renuncia a res, fins i tot alguns dels seus membres s'ha dedicat a ficar la mà a les nostres butxaques amb nocturnitat perquè a la llum del sol ja ho fan diàriament. Tot aquest temps de discursos de nadal sa majestat borbònica no ha demanat perdó ni una sola vegada per haver jurat els principis del moviment reiteradament, per haver format part de l'aparell franquista presidint consells de govern, per haver estat catapultat a una corona que va ser abolida el 1931 per la força de les urnes, per la decisió d'un poble fart de l'abús i la vida dissipada d'una estirp reial que ha tornat una i altra vegada com una maledicció.

Aquest Borbó no ha demanat perdó per la seva participació en l'ocultació dels crims franquistes i per emparar la impunitat dels culpables. La seva corona ha facilitat als criminals l'entrada en una democràcia feta a imatge d'una reconciliació nacional que no ha estat altra cosa que una capitulació forçada dels que van defensar la legalitat republicana i dels que van lluitar per la veritable democràcia, on ningú pot ser cap de res per dret de sang. Una monarquia que de manera il·legítima va ser reafirmada en un referèndum constitucional on es votava un pack indivisible amb un vot captiu de la por del res o del tot. Tant la constitució com la monarquia vetllen per la impunitat dels que van ser els culpables de crims de lesa humanitat imprescriptibles, que encara marquen "aquestes dates tan senyalades", en que per tradició acostuma a ser-hi present l'absència dels éssers estimats. Però el monarca d'això no en sap res, perquè com li va comentar a una escriptora, ell només s'estima amb devoció el seu tron i els seus privilegis entre els quals està el no poder ser jutjat per molt greus que puguin ser els crims comesos.

Aquest rei mai ha tingut una paraula, ja no de penediment, sinó de condol per les víctimes del seu tan lloat i estimat predecessor, el colpista, el dictador que amb les seves mans tacades de sang va lligar el nostre futur a una monarquia que no ha reconegut la dignitat de les lluitadores i lluitadors antifeixistes tot apropiant-se d'una democràcia de molt baixa intensitat com si fos el súmmum democràtic.

En realitat no volem les seves paraules d'alè, volem veure la seva signatura en una llei que per fi ens torni allò que ens van robar, i ens permeti assolir veritat, justícia i reparació. Això sí que ens ompliria de satisfacció a tots nosaltres.


Nadala a sa majestat de l’occident


Vint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuig

Vint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuig

Exigirem un altre cop veritat, justícia i reparació

Per a les víctimes del franquisme i les de la transició, fuig, fuig, fuig


Víctimes trepitjades, fuig, fuig, fuig

Soterrades, ignorades, fuig, fuig, fuig

Totes víctimes de crims de lesa humanitat

Imprescriptibles i jutjables una qüestió inajornable, fuig, fuig, fuig


Assassinats, assassinades, fuig, fuig, fuig

Represaliats, represaliades, fuig, fuig, fuig

La mesa de catalunya cridarà clar i ben fort

Anul·leu els judicis ja n’hi ha prou d’impunitat, fuig, fuig, fuig


No a les lleis de punt final, fuig, fuig, fuig

Ni amnistia, ni certificats, fuig, fuig, fuig

Els volem recordar al rei, a en Rajoy i a en Mas

Que la lluita continua i que d’aquí no ens mouran, fuig, fuig, fuig