ONZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. QUINA JUSTÍCIA?

És aquesta la justícia que ens ofereixen? d’aquesta ja en tenim prou.

Què hauran de fer les víctimes del franquisme, els seus familiars i les associacions de la memòria perquè d’una vegada els drets bàsics, els més elementals i universals drets de qualsevol víctima d’una dictadura arreu del món siguin respectats al nostre tort estat de dret? Fem aquesta pregunta perquè les nostres víctimes supervivents de l’horror feixista espanyol, any darrera any d’aquesta transició amnistiadora d’assassins i còmplices, van morint sense rebre justícia i no poden esperar més.

Sense llei de la memòria, i amb llei també, estem com al principi per molt que el ministre de Justícia vulgui cantar lloes a aquesta llei que tanca la porta a les víctimes i obra la finestra de la llibertat als botxins. Llei que posa punt i final a una qüestió, com diria el ministre, a l’accés a la veritat, la justícia i la reparació, que diríem nosaltres, precisament per ser una causa justa, la qual cosa la converteix en totalment incòmoda per a un estat que, recordem, és una monarquia constitucional fruit del atado y bien atado. Diu el ministre que s’han rebut indemnitzacions, moltes d’aquestes ridícules i altres negades a lluitadors antifeixistes, que s’ha atorgat la nacionalitat als brigadistes internacionals, un gest simbòlic que arriba tard per a uns ancians que van deixar la seva joventut lluitant contra el feixisme i que s’ha atorgat també la nacionalitat als descendents dels exiliats polítics, que han hagut de jurar fidelitat a la corona oblidant, molts per necessitat, que el seu avi era republicà. Fins i tot els que inexplicablament van defensar la llei ara veuen que s’ha mostrat ineficaç i de totes totes insuficient. Ens alegrem d’això i esperem que d’aquesta manera sumem més esforços en les nostres reivindicacions, que no han canviat mai; continuem com sempre demanant veritat, justícia i reparació i com part d’aquesta petició l’anul·lació dels judicis del franquisme.

Les nostres víctimes no són personatges mediàtics, no omplen les portades dels diaris, sí ho fan els jutges i els polítics parlant de si aquestes tenen o no tenen dret a rebre justícia més enllà dels reconeixements i homenatges. Nosaltres, com molts altres a Catalunya i l’estat espanyol, amb la nostra tasca d’informació i de denúncia, estem posant el dit sobre la nafra. Estem mostrant a la societat que per molt que s’hagi volgut ocultar i disfressar, el franquisme perviu, que està arrelat en tots els sectors i que justament per això no hem rebut la justícia que ens deuen. Els feixistes moren al 2010 amb tots els honors, tenen acomiadaments solemnes i les institucions democràtiques formen part d’aquest fet insòlit, ho hem vist en el cas de Samaranch. Ell ha marxat com un heroi olímpic amb el beneplàcit d’una democràcia que segueix ignorant les víctimes de l’uniforme que Samaranch va lluir braç en alt, com part de l’aparell franquista. Aquestes víctimes de tot tipus de crims contra la humanitat tenen la seva reivindicació en el treball esforçat dels seus familiars i de les entitats memorialistes, mai les abandonarem perquè la seva memòria és la nostra lluita. Per això tornarem a concentrar-nos a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el dissabte 29 de maig, a les 12 del migdia. Per a denunciar que lluny de rebre la justícia exigida, volen tornar-nos a jutjar per demanar veritat, justícia i reparació, un fet intolerable per part d’un estament sord a les nostres reivindicacions, cec a la democràcia i que dirigeix l’espasa contra les víctimes dels que mai no han deixat de portar la balança. No volem una justícia independent del sistema democràtic.