El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dissabte, 20 de febrer de 2010

LA MESA DE CATALUNYA EN DEFENSA DE L’ACTUACIÓ DEL JUTGE BALTASAR GARZÓN A FAVOR DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME


És lamentable que en un estat que encara manté estructures institucionals i socials, les quals l’anomenada Transició ha deixat quasi intocables (“cal canviar-ho tot per a que res canviï”, com deia Lampedusa), les querelles d’organitzacions ultradretanes com Manos Limpias, Libertad e Identitad, i Falange Española de las Jons, acusant el jutge Garzón de prevaricació, siguin acceptades. És molt lamentable, però no estrany. Tampoc no ho és que el Magistrat Luciano Varela Castro, de la Sala Penal del Tribunal Suprem, hagi acceptat mitjançant la seva interlocutòria la tesi dels denunciants.

Des del nostre punt de vista, és d’aplicació l’article 15.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966: “Res del disposat en aquest article s'oposarà al judici ni a la condemna d'una persona per actes o omissions que, en el moment de cometre's, fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional”, norma que invalida i anul·la la Llei de Amnistia de 1977 pel que fa els crims de lesa humanitat, com han manifestat el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Parlament Europeu o el Consell d'Europa.

Hem estat crítics en ocasions davant d’algunes actuacions del jutge Garzón. Però aquest cop hem de mostrar la nostra preocupació per la persecució a l’únic jutge que fins ara s'ha atrevit a l’estat espanyol a investigar els esmentats crims de lesa humanitat, de manera que pugui acabar jutjat i inhabilitat pel fet de complir els mandats del Dret Internacional respecte els greus crims comesos pel franquisme.

Una situació d'aquestes característiques no té precedent ni a Europa ni a l’Amèrica Llatina, on la Comissió i la Cort Interamericanes de Drets Humans han vingut declarant nul·les totes les legislacions d’amnistia aprovades per institucions democràtiques en aquells països que després de concloure períodes dictatorials, van pretendre amnistiar els crims contra la humanitat comesos pels règims dictatorials respectius.

Per això, reiterem el nostre suport a la interlocutòria del jutge Garzón com una eina més en la lluita contra el despropòsit que significa la Llei de la Memòria Històrica, contra els sectors de la judicatura més reaccionaris i contra la conscient passivitat de l’administració, la qual s’ha negat a reconèixer efectivament els més elementals drets de les víctimes del franquisme i dels seus familiars, tot ignorant que es tracta de delictes contra la humanitat sense prescripció.

Perquè no és només una qüestió de “Memòria” sinó de “Dret” a exigir enfront d'aquesta incontestable anormalitat jurídica. En aquest sentit, i constatant la incapacitat existent per a arribar a una completa i efectiva “veritat, justícia i reparació”, requerim el manteniment i les vies de reivindicació i mobilització social que:

a) denunciïn els incompliments de la vigent, ineficient i deplorable Llei de Memòria Històrica;

b) exigeixin els canvis legals (canvi de l’actual Llei de Memòria Històrica) i administratius que cobreixin les seves evidents mancances, amb l'anul·lació de totes les sentències dels tribunals repressors franquistes;

c) requereixin el compliment de la legislació internacional sobre Drets Humans i altres pactes signats pel nostre país, però ignorats; i

d) promoguin la creació d'una Comissió de la Veritat o entitat similar, independent, participada per totes les parts i vinculant, que esdevingui el mecanisme per a articular aquestes necessàries i urgents reivindicacions.

Denunciem, per tant, la insuficient voluntat del Govern, institucions i resta d'administracions públiques sobre aquest tema, manifestant el nostre ferm suport i participació en totes les iniciatives encaminades a aconseguir una plena recuperació de la Memòria Històrica com reivindicació d'importància cabdal pel que suposa de justícia envers les víctimes del franquisme, com la que ha emprés el jutge Baltasar Garzón.

Llegir document sencer
Leer documento completo

Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes