El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dijous, 15 d’octubre de 2009

CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ



El proper dia 24 d’octubre, a les 12 hores, ens concentrarem de nou davant del Palau de la Generalitat per a demanar VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ per uns crims de lesa humanitat, que com recull la legislació internacional no han prescrit. I per fer el nostre petit homenatge al President Companys en l’aniversari del seu assassinat per la dictadura feixista.

Per a tots aquells que creguin que amb l’entrega de l’humiliant certificat de bon demòcrata per en Lluís Companys, document que omet el seu càrrec de President de la Generalitat, o sigui, el fet d’haver estat un càrrec electe pel poble, la ferida es guareix i es tanca estan equivocats.

Els que comparteixen aquesta opinió però tenen esperances en la decisió del govern de la Generalitat de demanar al Fiscal General de l’Estat Conde-Pumpido que porti a revisió la sentència de Companys al Tribunal Suprem, seure altre cop a la banqueta dels acussats al que va estar President de Catalunya, per què el senyor Carlos Dívar, ultradretà i ultracatòlic, dictamini l’anul·lació del seu judici, els hi direm que tots els recursos d’anul·lació arribats a aquesta instància fins ara han estat rebutjats.

Encara que suposant que aquesta iniciativa arribés miraculosament a bon port què passa amb tota la resta de sentències del franquisme?, què passa amb els milers de víctimes d’aquestes?. Hauran de provar sort amb la justícia per què es mirin amb bons ulls el consell de guerra del pare, la mare, l’avi o l’àvia? Què passarà amb les víctimes que no tinguin cap viu que reclami en el seu nom o els que no tenen recursos o capacitat per iniciar aquest tràmit burocràtic? Serà llavors millor Companys que Peirò, Puig Antic, Xosé Humberto Baena o Dorado Luque que han vist denegades les seves revisions, les seves possibles anul·lacions?. Dividirem a les víctimes en catagòries i els hereus d’uns i altres, familiars o polítics, ens barallarem entre nosaltres mentre el govern de l’estat es treu el mort de sobre, i covard no dictamini una llei que anul·li de ple dret totes les sentències dels tribunals feixistes de la dictadura d’en Franco.

No diem res de nou per què el problema segueix en el mateix punt que ens va deixar la llei de la memòria, segona llei de punt final: a les víctimes esperant justícia i nosaltres demanant aquesta per elles i en el seu nom.

Us esperem com sempre a la plaça de Sant Jaume, el dia 24 d’octubre a les 12 hores. Aquest és un acte molt important de regeneració democràtica, de lluita contra el feixisme, que surt del seu clavegueram a fer-se amb els carrers com en altres temps, de dignitat i de defensa dels nostres drets ciutadans i de la nostra capacitat d’elecció i decisió.

Molt poc demanen els que tant van sacrificar per la nostra llibertat, no els giris l’esquena.