Aquest dissabte 28 us animem a compartir les campanades antifeixistes amb la nostra Mesa de Catalunya. Com cada any, el darrer dissabte del mes de desembre, ens reunirem a la plaça Sant Jaume a les 12 del migdia per fer repicar la campana de la veritat, la justícia i la reparació. Per fer arribar la seva onada de defensa i compromís amb els drets humans, allà on s’estigui produint una vulneració d’aquests drets fonamentals. Allà on la injustícia i el desemparament sigui el sostre de les persones. Allà on els estats oprimeixin les llibertats i violentin la democràcia, deixant-la en mans de qui l’esclafa cada dia en nom del benefici propi. Allà on la discriminació, l’odi i la vexació sigui un fet ordinari. Allà on no es respecti la memòria d’aquelles que van lluitar per defensar els nostres drets. Allà, repicarà la nostra campana.
Sabem que amb 12 campanades no n’hi ha prou per a denunciar tot allò que ens empaita, de vegades sense apercebre-ho, al precipici de la deshumanització. És un acte simbòlic de solidaritat de totes amb totes, perquè només teixint una xarxa elàstica i resistent ens podrem protegir dels atacs dels intolerants, que ens volen sotmesos als seus dogmes reaccionaris. Des de la pluralitat i l’horitzontalitat, des de l’empatia i el treball compartit, des del lliurepensament i l’emancipació, des dels espais de valors, i amb valor, ens en sortirem, perquè només el poble salva el poble. Aquesta solidaritat serà l’escut darrere del qual ens podrem organitzar, cuidar-nos i guarir-nos de les ferides que ens infligeix un sistema sense cor i ànima, on tot es compra i es ven, on es trafica amb les nostres vides, que no tenen preu, com als antics mercats d’esclaus.
Totes unides conformarem el front que ha d’aturar el feixisme, un sol monstre, amb moltes fesomies, un llop que es passeja amb pell d’ovella i que s’alimenta de les nostres pors, per convertir-nos en part de la seva manada. La primera campanada serà contra aquesta repugnant xacra, contra el feixisme, i les següents seran per les filials d’aquesta empresa, que cotitzen a l’alça en la borsa del capitalisme neoliberal i insaciable.
Repicarà la nostra campana contra el masclisme. Terrorisme que afecta la meitat de la humanitat, però que no és combatut amb la mateixa determinació per ser considerat encara una qüestió privada. Moltes dones senten impotència, angoixa i terror davant la discriminació a tots els nivells, les vexacions, el sotmetiment, les violacions, les pallisses, les tortures físiques i psicològiques, davant la mort a mans de les seves parelles o les seves famílies en crims d’honor. Cada dia milers de nenes i dones són venudes, obligades a casar-se, nenes i dones que són prostituïdes, nenes que pateixen l’ablació. Nosaltres volem a totes les dones, combatives, lliures i vives per defensar els seus drets. Dones antifeixistes i feministes.
Repicarà també contra el racisme i la xenofòbia. La discriminació de les persones d’altres orígens i altres cultures, convertides en bocs expiatoris de tota la misèria que escampa el poder polític i econòmic. Dianes que caminen al nostre costat sent blancs d’insults i cops, sense que l’alarma social es dispari. Al contrari, el racisme és un calador de vots de partits com Vox, que provoquen que canalla desemparada, que hauria d’estar protegida i ben tutelada per l’administració, quedi convertida en objectiu susceptible de ser atacat amb granades.
Repicarà ben fort la campana contra el negacionisme dels crims de lesa humanitat, assassí de la veritat històrica, ferment de les societats malaltes que converteixen els drets humans en catifes per trepitjar, com la memòria de les nostres víctimes. El negacionisme blanqueja i normalitza el feixisme, convertint als botxins en defensors de l’ordre i la llei. Un negacionisme que seu als hereus del feixisme als escons que paguem els vençuts de totes les seves guerres. Un negacionisme que embolcallat en la bandera que va canviar una àliga per una corona nega la plurinacionalitat i el dret d’autodeterminació dels pobles, enyorant passats d’imperi i colònies. El seu negacionisme criminalitza les antifeixistes i ens fa vulnerables.
Contra la mentida que és la més perillosa eina del feixisme, la mentida que passa per veritat, la mentida que construeix realitats inventades a la mida del feixisme, mentides a les xarxes, mentides als mitjans de comunicació, mentides als parlaments, mentides que enverinen les nostres relacions i les nostres vides, un crim contra la humanitat quan són els fonaments de l’opressió i la repressió.
També tocarem la nostra campana contra la LGTBIfòbia, contra la discriminació als que volen mostrar-se com som dins d’una societat que el feixisme vol heterosexual i reproductora, a qui reivindica ser com és sense ser classificat, a qui vol amar a qui vulgui, com i quan vulgui sense ser discriminat, atacat i agredit.
Contra l’integrisme religiós en societats que volem laiques i obertes i on cap secta pugui des dels seus púlpits marcar les agendes dels governs i influenciar en les lleis que s’aproven als parlaments. Com és el cas de l’Església catòlica espanyola, que enyora el poder social i econòmic que va gaudir en temps del nacionalcatolicisme, quan era carcellera dels antifeixistes, quan robava nadons i patrimonis, quan abusava de menors amb impunitat, quan sotmetien a les dones. Una Església que gràcies al concordat signat amb l’estat el 1979 gaudeix de privilegis en el regne terrenal del Borbó, un estat que es proclama aconfessional. Una Església que es va aixecar contra la legalitat republicana i que no ha demanat perdó pels seus crims i delictes.
Contra els fons voltors que desnonen, que pugen els lloguers fins a l’expulsió i que destrueixen el teixit dels barris, que ho fan amb decisions arbitràries de càrrecs electes, jutges i amb mala praxi de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Fons voltors que també pertanyen a la Banca, que rescatem cada dia mentre ens ofega sense pietat.
Contra els oligopolis empresarials que espolien, que malmeten la natura, que es passen la urgència climàtica pels seus beneficis, guanys que volen exponencialment creixents ad infinitum encara que el preu sigui malmetre el planeta, esmicolar democràcies patrocinant cops d’estat, destruir territoris i comunitats indígenes, explotar laboralment condemnant les treballadores i treballadors a la precarietat que exclou i invisibilitza.
Contra les lleis i els decrets que ens maltracten, ens roben, ens vigilen, ens sancionen, ens saquegen llibertats i drets, ens tanquen a presons i CIES en nom d’una Constitució, que molts defensen i ningú respecta, una carta magna, que va bressolar el franquisme. Una Constitució de paper mullat quan ha de defensar el nostre dret a un habitatge i un treball dignes, a una sanitat i una educació universal, pública, gratuïta i de qualitat, a uns serveis i subministraments públics eficients.
Repicarà la campana contra la repressió i el maltractament de l’estat a través dels seus cossos de seguretat, que amb el monopoli de la força vulneren els drets humans a cops i amb detencions injustes, per fer créixer la por a defensar els nostres drets. Cops cecs no reglamentaris de porra, puntades i punys contra votants, manifestants, activistes, vianants, periodistes, sanitaris i atropellaments amb vehicles policials mentre es mofen pels seus altaveus. Unes forces de l’ordre permissives amb els feixistes.
Repicarà contra aquella justícia que s’ha tret la bena i ja no és cega, que no és imparcial sinó partidista, la justícia que es converteix en una eina més per immobilitzar-nos, per atemorir-nos i aconseguir que ens autocensurem. Una justícia que ens emmordassa per no deixar-nos cridar ben fort que no vivim en un estat democràtic amb separació de poders. Un estat que vulnera el dret de protesta i expressió. Contra una justícia que permet la impunitat dels crims del franquisme i la transició deixant indefenses les seves víctimes.
I encara que la llista és molt més llarga, la penúltima campanada sonarà contra la monarquia, que ens va imposar un dictador, contra els Borbons superbs i decadents. Una institució caduca que mantenim entre totes i tots, antidemocràtica, ja que monarques i infantes es perpetuen en els seus càrrecs i títols anacrònics per línia sanguínia dins del matrimoni, o no. Una Corona que es va implantar a través d’un referèndum trampa del lligat i ben lligat, que va impedir que es fes la ruptura democràtica per poder reinstaurar la República robada a cop de fusell i creu i amb el vessament de molta sang innocent. Una Corona fixada a la Transició per PSOE i PP amb el seu bipartidisme pactat, que va tancar sota la clau la veritat de la repressió i que va beneir la impunitat blindada per la llei d’Amnistia. Nosaltres no tenim rei.
I volem que l’última campanada de veritat, justícia i reparació sigui per la llibertat en majúscula, per la llibertat de totes i tots els presos polítics, des de Catalunya a Galícia passant per Nafarroa i Madrid i arribant a Londres. Per tots els exiliats polítics des de Bèlgica a la República Argentina passant per Suïssa. I volem brindar amb totes i tots per totes les repúbliques que hem de conquerir. Ho hem de fer amb la nostra ferma voluntat i determinació de lluitar pels drets de les nostres víctimes i dels seus ideals de progrés i prosperitat. Brindarem per les revolucions que van somiar els nostres antifeixistes.
I no volem acomiadar l’any sense donar les gràcies a totes les persones, associacions, entitats i partits que han participat i col·laborat en els nostres actes. Actes commemoratius del nostre desè aniversari, a les places i carrers de Catalunya, denunciant la vulneració dels drets de les víctimes del franquisme i la transició, recordant els seus noms i les seves vides, exemples que ens encoratgen a continuar combatent per totes elles. Denunciant la impunitat de l’estat espanyol. Gràcies a les companyes i companys de Cornellà de Llobregat, de Santa Coloma de Gramenet, de Sabadell, de Barcelona, de Manresa, del Prat de Llobregat, de Girona, de l’Hospitalet de Llobregat, de Tarragona, de Mollet del Vallès i de Rubí. Moltes i moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada