Trist aniversari en mig d’un judici a la democràcia, amb la llei mordassa
esprement les butxaques d’aquelles que es rebel·len contra la indignitat
política i social, amb sentències i condemnes arbitràries i injustes, amb
manifestacions ultres a tot l’estat, amb partits feixistes a les institucions, amb
el nacionalcatolisme acusant particularment als antifeixistes, amb les dones i
els col·lectius LGTBI al centre de la diana dels irracionals intolerants, amb
la manca de valentia de les forces que es pensen d’esquerres i que
acoten el cap, fan seguidisme de la dreta o tenen un perfil baix a les portes
de noves eleccions, entre retrets, quan estan en joc els drets humans i les
llibertats.
80 anys després ens continuen trepitjant, van passar i encara es passegen
amb total impunitat pels espais públics amb orgull i supèrbia. Encara lluiexen
els noms dels seus pares i avis als carrers i places, encara els seus monuments
ens insulten amb la seva presència, encara el dictador descansa al seu mausoleu
de mort i la seva família gaudeix del seu espoli entre misses i sentències
judicials favor seu, encara els hereus del feixisme tan feixistes com els
inventors del monstre genocida governen i ocupen càrrecs als tres poders i són
amos del quart també, i encara les víctimes del franquisme continuen
desaparegudes i els assassins lliures i impunes. Com ens mirarien aquelles
persones dignes i valentes que van morir al front, sota les bombes italianes i
alemanyes, afusellades per la dictadura, torturades pels botxins del Règim,
aquelles que van perdre la llibertat i la salut, aquelles que van haver de
fugir a contracor a l’exili?. Què ens dirien veient que 80 anys després les
seves nétes i bésnetes són vexades, insultades, humiliades amb les mateixes
etiquetes que van haver de patir en silenci? Roges, separatistes, atees, feministes,
invertides, que rebem amb orgull, i d’altres com delinqüents, terroristes, fins
i tot nazis i feixistes, indecència
que rebutgem amb fàstic. Quan el mirall ens retorna la nostra imatge ens
retorna la mirada de totes aquelles persones admirades, familiars o no, que amb
les seves lluites i paraules han fet de nosaltres el que som. I volem continuar
mirant-nos i que el nostre reflex ens faci sentir enorgullits per mantenir la seva
flama de justícia enllumenant-nos.
Aquesta concentració cridarà llibertat i llibertats un 23F, aniversari d’un
intent de cop d’estat dissenyat per ancorar una transició coronada i plena de
sang, la del lligat i ben lligat del dictador. Recuperarà les vides i lluites
d’aquelles persones, que quan els colpistes del juliol del 36 es van aixecar a
mort i foc, sense dubtar ni un segon van defensar amb els seus cossos la
legalitat republicana. Ho van fer com a una muralla popular antifeixista, que
va acabar esquerdada pel feixisme espanyol i internacional. La solitud republicana
i antifeixista va ser dura, la traïció de les forces aliades terrible, el
silenci sobre els perdedors una dolorosa i pesada llosa de crim i impunitat, l’exili,
les presons, les execucions i assassinats, els camps de concentració, centenars
de milers d’històries amagades, unes sota terra, altres a plena llum del dia.
Assenyalem la bèstia, no la deixem avançar, plantem cara, perquè la repressió
mai ens ha abandonat. Que una majoria de la societat mirés cap a altra banda quan
el poder la invisibilitzava va contribuir a la passivitat i la permissivitat.
Quan no ens sentim objectiu no empatitzem, no esperem a qui sigui massa tard.
La qüestió ara és, fins a on estem disposats a arribar perquè no ens robin tot,
mentre apliquen sobre els nostres drets polítiques de terra cremada? Nosaltres
continuarem lluitant des de la defensa dels drets humans i tossudament alçats
el temps que calgui fins a la victòria, que en justícia ha de ser nostra. I no
estarem soles perquè us esperem. El dissabte 23 de febrer a Santa Coloma de
Gramenet a la plaça de l’ajuntament a les 12 del migdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada