L’any passat vam inaugurar una nova tradició de la nostra Mesa de Catalunya
d’Entitats Memorialistes, el 2017 vam batejar-la com campanades contra la
ira, enguany seran les campanades
per la llibertat i contra el feixisme, que perillosament no deixa de créixer.
Un feixisme nostàlgic del nacionalcatolicisme que va deixar-nos en herència un
Regne d’Espanya caduc que viu dels tòpics de la una, grande y libre, de
l’imperi on no es posava el sol, de la conquesta i la reconquesta, de la
infinita bandera on s’amaga un pollastre que vola al pont aeri Transició, de
Suárez a Tarradellas perllongant el Règim del 78 amb el qual ens van sepultar
en silenci i impunitat.
El feixisme s’ha introduït amb normalitat democràtica dins d’una societat
que viu en una anomalia anomenada democràcia espanyola. Els demòcrates, que no
poden ser altra cosa que antifeixistes, haurien de tenir molt clar que no pot tornar a passar, per molt que desembarqui amagat sota una urna.
No es pot blanquejar l’extrema dreta, no es pot banalitzar el mal, no ho podem
permetre. Ni amb la complicitat dels mitjans de comunicació, ni d’un govern
poruc i tacticista, ni d’una societat acrítica, ni amb el silenci d’aquells que poden acabar compartint
hemicicle amb una gent que insulta i agredeix la diferència, que fa apologia
del masclisme i la LGTBfòbia, racista, defensora d’un model de família que beneeïx
la més reaccionària Església catòlica i d'un model de seguretat de l’estat basat en la
repressió. Gent corrupta, que acusa antifeixistes a tort i dret, negacionista
del genocidi franquista i que ens volen muts i a la gàbia. El concepte drets humans per a ells és un paper a trepitjar, la
llibertat de col·lectius i pobles un enemic a combatre i com feien els seus
pares i avis ens acusen de rebel·lió ells, que entren per les portes de
la democràcia per llençar el malalt estat de drets per la finestra. Els molt
fatxendes s’atreveixen en la seva misèria moral a dir-nos feixistes tant a qui
va lluitar per combatre’ls com a aquelles que defensem el dret a la veritat, la
justícia i la reparació per a tothom que va plantar cara al franquisme. Els que inoculen l’odi i posen la
llibertat en la seva diana ens volen portar a la mateixa banqueta on tants
defensors de la legalitat republicana van sentir les sentències de condemnes a
mort o a una presó on van conviure amb la por, la fam, el fred, la malaltia i
la immensa pena de veure morir companyes i companys entre els murs franquistes
o passejats a les tàpies d’un cementiri. Per això companyes i companys no poden
tornar a passar.
No podem permetre més retallades de drets, més aplicacions indiscriminades
de l’antidemocràtica llei mordassa, no podem permetre la criminalització de la
protesta que és l’única eina efectiva que tenim per a defensar-nos de la
injustícia i la repressió. Nosaltres després de més de 9 anys continuem
protestant davant tanta ignomínia i indignitat amb la paraula lliure, i ho
continuarem fent perquè amb aquest panorama tan desolador no ens queda més
remei que fer sonar la campana d’alerta contra aquest feixisme que mai ha
marxat, però que ara treu pit. I per combatre tot el que representa ens menjarem
el raïm contra la intolerància opressora el dissabte 29 de desembre a la plaça
Sant Jaume, celebrarem amb goig les campanades de la llibertat per totes les persones
que van arriscar el que tenien per a defensar-la fins a les darreres
conseqüències.
Contra el Règim del 78 fill del Règim franquista, contra corones imposades
per dictadors, a la nostra salut i a la vostra. Bona lluita antifeixista i
feliç 2019 combatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada