dilluns, 11 d’abril de 2016

SETANTENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. LA REPÚBLICA NO TÉ REI.




Quan el Borbó Alfons XIII va agafar les maletes cap a Roma amb el bon vent de la República, ningú va pensar que tornarien, però aquests borbons són com un bumerang que no deixen d'entrar i sortir de la nostra història com una maledicció. Fa temps que fem tard en la nostra obligació moral de convertir-los en ciutadans normals, d'aquests que neixen sense privilegis i que moren deixant als seus fills només l'herència treballada amb les seves mans. Ja en tenim prou de comtes de sang blava, de reis, reines, prínceps i infantes, de corones, de corrupcions, de tractes de favor, d'impunitat, d'intocables per la llei en nom d'una pàtria pètria i inamovible que no és la de les nostres àvies i mares, que no és la nostra. Tenim el deure imperatiu de deslligar-nos de trons que es van consolidar sobre l'oblit interessat de la memòria dels defensors de la República.

Van passant els 14 d'abril i més enllà d'una abdicació sense assumpció de cap responsabilitat per la seva participació en el Règim franquista, per la negra transició, pels pactes de compravenda dels drets a la veritat, la justícia i la reparació d'aquelles persones lluitadores que van fer fora el seu avi. Un rei que també va consentir i va conviure amb una altra dictadura, la del pare del pare del falangisme que tants milers de morts va deixar a les cunetes. Les seves fletxes van ferir centenars de milers de cors, molts dels quals encara bateguen amb el dolor d'unes pèrdues individuals i col·lectives que són l'origen del dèficit democràtic que patim. Una corona que mai ha demanat perdó, que no assumeix la seva responsabilitat en la repressió de la dictadura que la va legitimar i que pels republicans i antimonàrquics és il·legítima i il·legal.

Cada any per aquestes dates recordem que va significar la República i també parlem del que va deixar de significar, de l'oportunitat perduda per la força de les armes que tanta sang antifeixista va deixar per camins i viles, que tants ossos desapareguts van soterrar als voltants dels cementiris. Parlem cada abril dels valors republicans, de progrés, de la democràcia, dels drets, de les dones, de les reformes... Però aquest any volem dir que la monarquia no potser inamovible, que es pot fer República, que no és l'hora de fórmules que continguin com a eix vertebrador una corona que és un llast, que subvencionem totes i que viu allunyada de la realitat dels que paguen impostos a canvi de retallades de serveis, drets i llibertats. És l'hora de les repúbliques, dels drets de les dones i els homes, dels pobles, d'abrils lliures dels borbons i els seus mals, de la igualtat, de la solidaritat, de la fraternitat, de la llibertat, contra el feixisme, el neoliberalisme, el racisme i la xenofòbia. És possible, altres ja ho van fer un 14 d'abril de 1931 i ens van passar el seu testimoni. Fem-nos dignes de la seva confiança.

Ni Felip V, ni Felip VI!

No perdem el tramvia de les Repúbliques!

Dissabte 30 d'abril a les 12 del migdia us esperem a la Plaça Sant Jaume, Plaça de la República.