En les nostres concentracions per la veritat, la justícia i la reparació, per a les víctimes del franquisme i la transició, la dona sempre hi és present. La dona com a col·lectiu a reivindicar i la dona amb noms i cognoms propis. Ens agradaria poder donar veu, una per una, a les milers i milers de dones que van escriure la nostra història de resistència en silenci, però és impossible. Ho és, perquè la majoria dels seus noms restaran per sempre anònims, els noms de milers de dones perdudes en el laberint d’una història androcèntrica escrita pels homes. Dones silenciades i oblidades, biografies per recuperar i compartir. Exemples que ens haurien d’acompanyar en el nostre fatigós bategar treballador per una vida plena de drets i llibertats. Dones que van ser pilars cabdals de les lluites antifeixistes, moltes vegades sense tenir-ne constància, sense cap protagonisme, dones i més dones amb vides dignes de ser conegudes i honorades.
Aquest març, mes en el qual encara les dones han de reivindicar drets, que ja haurien d’haver estat assolits, volem retre homenatge a Mujeres Libres. Una organització anarquista i feminista, nascuda l’abril de 1936, no només amb el propòsit de defensar l’emancipació de la classe obrera. La seva tasca primordial era fer la revolució dins de la revolució, la de l’alliberament de la dona, defensant la seva autonomia dins del moviment anarquista. Les mares d’aquest projecte transformador van ser Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Altres noms que no volem oblidar són els de Pilar Granjel, Concha Liaño, Áurea Cuadrado i Nicolasa Gutiérrez, que el 1935 van crear el Grup Cultural Femení, que seria l’embrió de Mujeres Libres a Barcelona, al que més tard es va afegir Soledad Estorach.
Mujeres Libres també va ser el nom de la publicació que va donar veu a més de 28.000 dones, que es van agrupar en la Federación Nacional Mujeres Libres. Va ser una eina per difondre la lluita antifeixista de la dona, el seu paper en el front i la rereguarda, escrit per dones i per a dones. Un mitjà per a fer pedagogia feminista i educar a la dona en l’exigència del reconeixement del seu paper en la societat com a dona alliberada del masclisme, de la religió i de la tradició, no com un ens submís i sotmès al rol adjudicat a la dona fins llavors. Passar del paper passiu, reproductiu i cuidador a l’actiu, productiu i ben remunerat, clau de la seva autonomia i independència. El seu ànim era totalment educatiu i amb un caràcter inclusiu perquè tal com va dir Lucía Sánchez Saornil: No hem volgut fer una revista per a les nostres companyes únicament, sinó fer d’aquesta un òrgan de captació, interessar les dones, a totes les dones del nostre punt de vista, sense que se sàpiga que això és anarquista. Van ser redactores d’aquesta revista, a més de les seves fundadores, Concha Sánchez Saornil, Sara Berenguer o Consuelo Berges i van col·laborar grans dones com Emma Goldman, Carmen Conde, Etta Feden i escriptores no anarquistes com Rosa Chacel. Mujeres Libres no ho va tenir gens fàcil per sortir a la llum i el seu primer número es va fer públic el maig de 1936 amb un gran èxit. Es van publicar 14 números en total dels quals només es conserven tretze, ja que l’últim va sortir en el moment que els franquistes entraven a Barcelona, el gener de 1939.
Per retre homenatge a aquest col·lectiu de dones, en aquesta 148 concentració de la nostra Mesa de Catalunya, llegirem alguns dels articles publicats en aquesta revista des del seu inici el 1936 fins a la derrota del seu somni de llibertat el 1939. Un somni esmicolat per la victòria del feixisme, que arrasaria tot el treball d’aquesta organització i obriria un període de més de quatre dècades d’esclavitud nacionalcatòlica per a la dona. Les fundadores de Mujeres Libres van patir l’exili, moltes de les seves afiliades van patir la repressió de la dictadura, la tortura, la presó i la mort. Però el seu fill roig, negre i morat, encara que soterrat no es va trencar. Així l’any 1977 renaixia Mujeres Libres amb una nova publicació, amb el mateix esperit d’emancipació i d’alliberament de la dona treballadora. També llegirem articles d’aquest període.
En un temps de conquesta de drets com va ser la República, i molt especialment per a la dona, república i revolució van fer front comú contra el feixisme. Mentre es lluitava contra els colpistes una revista, que havia nascut amb una finalitat educativa, creixia encoratjant la dona a ser part activa per assolir la victòria. En un article de Mujeres Libres del 1937 es podia llegir: La dona de la nostra lluita s'ha despullat en uns mesos del llast de molts segles i s'ha incorporat als treballs de la Revolució i de la guerra amb una audàcia, una constància i un esperit renovador que han de conduir-nos al triomf. Elles no van poder gaudir del triomf, però la seva no va ser una derrota erma, ja que encara són referents de les nostres lluites d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada