CENT TRENTA-VUITENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. TENIM MEMÒRIA!

La memòria té una importància cabdal, tant a la vida personal com a la història d’una societat. Què som sense memòria, un conjunt de fets aïllats sense context susceptibles d’interpretar-se com vulgui el poder de torn i la seva propaganda. El nostre antídot contra l’espoli al qual estem sotmesos és la nostra memòria feta de milers de memòries plenes de veritat. Aquesta és la nostra força per combatre les mentides oficials de la dictadura, la transició i la paupèrrima democràcia que patim. Aquell franquisme sociològic d’ahir, que ha esdevingut l’expansió del feixisme d’avui, no es pot erradicar sense una memòria disposada a plantar cara.

Les malalties més tristes són aquelles que et treuen els teus records, la teva memòria i ningú ho posaria en dubte. Però, en canvi, quan és la societat, els estats i els seus poders fàctics els que pateixen la malaltia de l’oblit, de forma inconscient o conscient, pocs veuen que sigui una catàstrofe per a la salut democràtica. Llavors venen amb allò de no cal recordar tant, que el que importa és el present, que no es pot viure en el passat, que demà serà altre dia i el d'ahir ja no importa. I a qui no es sotmet a aquesta manipuladora llei temporal el titllen de venjatiu i rancuniós. Totes i tots els que encara tenim memòria sabem que un futur sense aquesta pot esdevenir un demà de misèria, sense drets, ni llibertats. 

Com podem aprendre res sense la memòria, com podem garantir els drets humans, la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició dels fets que els van vulnerar, si no recordem els crims de lesa humanitat, com es van produir i qui els va cometre.  La manca de memòria com a una malaltia social destructora, que et roba fins i tot el passat més immediat, pot provocar fets com la tornada de l'emèrit corrupte al regne del seu fill amb total normalitat. Vivim en una successió de fets terribles vulneradors de drets, que dinamiten  la minsa democràcia que sofrim, però la capacitat d'oblidar o de fer-nos oblidar els fa possible. Patim la teràpia d'electroxocs del capitalisme i el feixisme i si no posem remei acabarem totes i tots catatònics observant la nostra desfeta. 

La memòria és una eina multiús que tots hem de portar a la butxaca per poder treure en qualsevol moment d’amnèsia crítica. És una eina afilada per a extirpar quirúrgicament el feixisme, l’oblit, la manipulació, la mentida i la ignorància del cervell col·lectiu i poder garantir la supervivència dels nostres drets i llibertats. Una eina desplegable d’educació per al lliure pensament, de difusió dels valors democràtics i dels drets humans, d’autodefensa i lluita per a un futur de justícia social, d’antifeixisme. Una eina de veritat, de justícia i de reparació per a les víctimes del feixisme espanyol, les d’ahir i les d’avui, les que en són conscients i les que no, aquelles que caminen sense la crossa de la memòria i ensopeguen amb la mateixa pedra ad infinitum.

La causa efecte és la memòria. Què és un fet sense una causa?, una notícia que tergiversa la nostra percepció de la realitat, que ens manipula i ens posa al servei dels interessos d’aquells que no tenen mai en compte els nostres.

La memòria és la terra on els sanguinaris colpistes van voler amagar els defensors dels valors d’una república assassinada. Uns colpistes que van implantar per la força del nacionalcatolicisme una història de gestes de conqueridors tan monumentals com les seves mentides. Glòria vàcua de vencedor sense cap raó. Una terra on germinarien totes les llavors de memòria de l'opressió i la repressió patida, les llavors que portaven a les seves butxaques. Terra de la qual nasqueren milions de flors vermelles com la sang dels antifeixistes que la van regar. Flors libades per milers de papallones multicolors, com els colors de les banderes dels vençuts, que pol·linitzaran altres flors sense memòria. Un espectacle floral de pàries de la terra alçats i orgullosos. Camps onejats per un vent de llibertat provocat per l’aleteig de l’efecte papallona de memòries imparables. Vent de veritat que ens deslliurarà de les seves cadenes de mentides.