Els nostàlgics del règim feixista, cada dia més actius, no condemnen el cop
d’estat que va salvar la seva corcada pàtria del progrès, els drets, les
llibertats i la democràcia. Nosaltres,
que continuem lluitant contra el franquisme sociològic, per desgràcia tan
arrelat, volem dedicar la nostra concentració a les persones que no es van
permetre la claudicació. Volem honorar les guerrilleres i guerrillers antifeixistes
que tant a l’estat espanyol com a França i des de les seves diferents
ideologies van plantar cara al feixisme internacional i al nacionalcatòlic.
Dones i homes que es van deixar la vida aferrats als seus fusells i a les
seves idees, que van patir unes condicions de vida extremes sempre amagats,
sempre perseguits. Assassinats per la Guàrdia Civil en les seves batudes on eren
caçats com animals i exposats i fotografiats com peces de cacera sense gens de respecte
a la seva dignitat. Quan no els mataven, els torturaven salvatgement i passaven
anys i anys a la presó. La gent de la Guerrilla va ser estigmatitzada pel
franquisme sota els epígrafs delinqüent, bandoler,
terrorista. El més trist és que aquesta classificació va fer el seu efecte i
es va traduir en transició i fins ara en marginació per a aquestes desconegudes
víctimes del franquisme. Persones lluitadores que van conèixer la delació i la
traïció, però també la solidaritat de la gent del poble que els va ajudar i
donar suport posant en risc la seva pròpia vida.
La guerrilla antifeixista va actuar tant a les zones rurals com a les
urbanes, va haver-hi diferents agrupacions com la de Lleó-Galícia, la
d’Extremadura, la de Llevant i Aragó ….
Aquesta resistència armada antifeixista no va donar la guerra per
perduda, tenia tota la legitimitat per fer-ho. Va ser coneguda amb el nom de
Maquis. Des del seus orígens amb els fugits de la repressió en aquells llocs on
el cop d’estat va ser fulminant fins a la seva organització com a grups i la
seva dissolució van passar molts anys de lluita. Des del 36 als darrers
guerrillers assassinats com el Quico Sabaté com exponent de guerrilla urbana,
que va caure l’any 1960 a Sant Celoni, o al José Castro Veiga, o Piloto, que va
caure l’any 1965 a Chantada, Lugo, van passar molts dies de compromís i
sacrifici.
La dona guerrillera va lluitar colze a colze amb els seus companys com la mestra
i feminista gallega Enriqueta Otero, “María das Dores”, que va arribar a
comandant com a miliciana de la 10ª Brigada Mixta i que va capitanejar una
fuita massiva de la presó de Ventas, arribant fins a Lugo on va acabar formant
part de la guerrilla. Va caure el 1946, ferida de bala va ser terriblement
torturada, jutjada, condemnada a mort, pena commutada per 19 anys de presó, que
va complir a diversos penals de l’estat.
Així com els guerrillers que van lluitar contra el feixisme espanyol i més
tard contra el nazisme tenen per pobles i ciutats de França el reconeixement
popular i oficial per la seva resistència en forma de monuments, carrers o
plaques, aquí són desconeguts, no reconeguts, que han estat exclosos de la història
i la Memòria. Amb comptades excepcions com és el cas del monument i els
homenatges que cada any es fan a la localitat de Santa Cruz de Moya, Conca.
Elles i ells van lluitar per la República robada, per les revolucions
somniades, per les seves filles i fills, per les memòries de les assassinades i
assassinats, contra el feixisme.
Començaven dedicant aquesta concentració a les guerrilleres i guerrillers i
volem acabar homenatjant a l’oncle de la nostra companya Carmen, Rafael, un guerriller
de 26 anys de Granada, que va ser assassinat covardament a la porta de la casa
de la seva promesa per la Guardia Civil, amb traïdoria per l’esquena. Era el 4
de maig de 1948. Se’l van endur el seu cos en un carro de la brossa arrossegant
els seus peus pel terra i el van llençar a una fossa. Quan el van exhumar el
1980 encara tenia les dues bales dins del seu cap. En la seva làpida hi ha una
inscripció: “Rafael López Álvarez. Asesinado vilmente. Tu familia no te olvida.”
Nosaltres tampoc. Veritat, justícia i reparació.
Us esperem el dissabte 26 d’agost a les 12 hores a Sant Jaume, com la
Guerrilla, sense rendició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada