El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

diumenge, 6 d’agost de 2017

VUITANTA-QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. GUERRILLA, SENSE RENDICIÓ.


Els nostàlgics del règim feixista, cada dia més actius, no condemnen el cop d’estat que va salvar la seva corcada pàtria del progrès, els drets, les llibertats i la democràcia.  Nosaltres, que continuem lluitant contra el franquisme sociològic, per desgràcia tan arrelat, volem dedicar la nostra concentració a les persones que no es van permetre la claudicació. Volem honorar les guerrilleres i guerrillers antifeixistes que tant a l’estat espanyol com a França i des de les seves diferents ideologies van plantar cara al feixisme internacional i al nacionalcatòlic. 
Dones i homes que es van deixar la vida aferrats als seus fusells i a les seves idees, que van patir unes condicions de vida extremes sempre amagats, sempre perseguits. Assassinats per la Guàrdia Civil en les seves batudes on eren caçats com animals i exposats i fotografiats com peces de cacera sense gens de respecte a la seva dignitat. Quan no els mataven, els torturaven salvatgement i passaven anys i anys a la presó. La gent de la Guerrilla va ser estigmatitzada pel franquisme sota els epígrafs delinqüent, bandoler, terrorista. El més trist és que aquesta classificació va fer el seu efecte i es va traduir en transició i fins ara en marginació per a aquestes desconegudes víctimes del franquisme. Persones lluitadores que van conèixer la delació i la traïció, però també la solidaritat de la gent del poble que els va ajudar i donar suport posant en risc la seva pròpia vida.
La guerrilla antifeixista va actuar tant a les zones rurals com a les urbanes, va haver-hi diferents agrupacions com la de Lleó-Galícia, la d’Extremadura, la de Llevant i Aragó ….  Aquesta resistència armada antifeixista no va donar la guerra per perduda, tenia tota la legitimitat per fer-ho. Va ser coneguda amb el nom de Maquis. Des del seus orígens amb els fugits de la repressió en aquells llocs on el cop d’estat va ser fulminant fins a la seva organització com a grups i la seva dissolució van passar molts anys de lluita. Des del 36 als darrers guerrillers assassinats com el Quico Sabaté com exponent de guerrilla urbana, que va caure l’any 1960 a Sant Celoni, o al José Castro Veiga, o Piloto, que va caure l’any 1965 a Chantada, Lugo, van passar molts dies de compromís i sacrifici.
La dona guerrillera va lluitar colze a colze amb els seus companys com la mestra i feminista gallega Enriqueta Otero, “María das Dores”, que va arribar a comandant com a miliciana de la 10ª Brigada Mixta i que va capitanejar una fuita massiva de la presó de Ventas, arribant fins a Lugo on va acabar formant part de la guerrilla. Va caure el 1946, ferida de bala va ser terriblement torturada, jutjada, condemnada a mort, pena commutada per 19 anys de presó, que va complir a diversos penals de l’estat.
Així com els guerrillers que van lluitar contra el feixisme espanyol i més tard contra el nazisme tenen per pobles i ciutats de França el reconeixement popular i oficial per la seva resistència en forma de monuments, carrers o plaques, aquí són desconeguts, no reconeguts, que han estat exclosos de la història i la Memòria. Amb comptades excepcions com és el cas del monument i els homenatges que cada any es fan a la localitat de Santa Cruz de Moya, Conca. Elles i ells van lluitar per la República robada, per les revolucions somniades, per les seves filles i fills, per les memòries de les assassinades i assassinats, contra el feixisme.
Començaven dedicant aquesta concentració a les guerrilleres i guerrillers i volem acabar homenatjant a l’oncle de la nostra companya Carmen, Rafael, un guerriller de 26 anys de Granada, que va ser assassinat covardament a la porta de la casa de la seva promesa per la Guardia Civil, amb traïdoria per l’esquena. Era el 4 de maig de 1948. Se’l van endur el seu cos en un carro de la brossa arrossegant els seus peus pel terra i el van llençar a una fossa. Quan el van exhumar el 1980 encara tenia les dues bales dins del seu cap. En la seva làpida hi ha una inscripció: “Rafael López Álvarez. Asesinado vilmente. Tu familia no te olvida.”  Nosaltres tampoc.  Veritat, justícia i reparació.

Us esperem el dissabte 26 d’agost a les 12 hores a Sant Jaume, com la Guerrilla, sense rendició.