Volem dedicar la nostra
concentració a totes les persones que van patir repressió física i psicològica
per la seva condició sexual durant el franquisme i la transició. Ens agradaria
dir que en aquest juny del 2017 l’estigma social o el rebuig a tothom que no ha
nascut en la malentesa correcció de l’estàndard de l’heterosexualitat, sentint-se
totalment compatible amb el seu cos, és passat. Per desgràcia és més aviat al
contrari, és present, i si no
treballem plegats per un món inclusiu i respectuós amb els drets humans serà
una xacra pel futur. Les denúncies per agressions i vexacions a aquells, que
volen conduir-se amb llibertat i normalitat expressant-se públicament tal com
es senten, amb pujat. Els missatges contra gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals,
transgènere, intersexuals tenen altaveu en púlpits, tribunes i ondes, fins i
tot tenen rodes.
Durant la dictadura les opcions
eren el silenci, la mentida o la persecució. El franquisme va mantenir dins de
l’armari als dissidents polítics, a les dones que volien ser lliures i a tots
els col·lectius que no complien religiosament allò que imposava el
nacionalcatolicisme, obligant-los a viure en la clandestinitat. Però hi havien grups que patien no sols
per ser dissidents del règim sinó per no ser acceptats socialment, més enllà de
les seves idees polítiques. Persones que s’amagaven a plena llum, que havien de
fingir casant-se i tenint fills per formar part del rol de la família catòlica
que imposava el feixisme o que s’arriscaven a ser apallissats o detinguts si
intentaven, encara que a les fosques, viure en llibertat.
El 1954 es va reformar la llei de
“vagos y maleantes” per a incloure els homosexuals. Així va quedar redactat el
seu article sisè:
A
los homosexuales, rufianes y proxenetas, a los mendigos profesionales
y a los que vivan de la mendicidad ajena, exploten menores de edad, enfermos o
lisiados, se les aplicarán para que las cumplan todas sucesivamente, las
medidas siguientes:
a) Internado en un establecimiento de trabajo o colonia agrícola. Los homosexuales sometidos a esta medida de seguridad deberán ser internados en instituciones especiales y, en todo caso, con absoluta separación de los demás.
b) Prohibición de residir en determinado lugar o territorio y obligación de declarar su domicilio.
c) Sumisión a la vigilancia de los delegados.»
a) Internado en un establecimiento de trabajo o colonia agrícola. Los homosexuales sometidos a esta medida de seguridad deberán ser internados en instituciones especiales y, en todo caso, con absoluta separación de los demás.
b) Prohibición de residir en determinado lugar o territorio y obligación de declarar su domicilio.
c) Sumisión a la vigilancia de los delegados.»
El 1970 aquesta llei va ser
substituïda per la llei “sobre peligrosidad y rehabilitación social” que va
incorporar presó pels homosexuals de fins a 5 anys i internament en manicomis.
No només el nazisme va confinar
els homosexuals en camps de concentració i va experimentar amb ells. L’estat
espanyol també va tancar en els seus camps als homosexuals, els va vexar i torturar,
més tard a les presons i als hospitals psiquiàtrics els va sotmetre a electroxocks
i altres tractaments. Presons com la
Model tenien un mòdul per a homosexuals i per les de Badajoz i Huelva en van
passar milers. Els més afectats per aquestes detencions i tancaments eren bàsicament
de les classes populars i quan ingressaven no tenien el matalàs solidari com
els presos polítics, patien agressions i violacions.
També volem recordar les persones
que per por reprimien la seva veritable identitat sexual, negant-se a si
mateixes, una situació que les portava a depressions i en alguns casos al suïcidi.
La dictadura no reconeixia l’homosexualitat,
només castigava els actes homosexuals com si es tractés d’un delicte evitable,
i aplicava el càstig als homes, les dones no podien ser lesbianes, la
seva homosexualitat era invisible. Però encara que quasi tota la repressió
anava dirigida als homes van haver-hi casos de tancaments i d’aplicació de
mesures correctores a dones, sobretot a joves.
Amb aquesta concentració volem
visualitzar el patiment sofert per generacions de persones represaliades
política i socialment pel feixisme espanyol. No podem permetre que es marqui al
col·lectiu LGTBI amb un triangle rosa invertit invisible i pensar que perquè ha
conquerit drets, pels quals no hauria d’haver hagut de lluitar, no li queda camí
per arribar a la total equiparació.
L’orgull de la llibertat és que
totes i tots el que volem ser lliures treballem de valent plegats cada dia pels
drets humans, aixecant orgullosos les nostres justes veus sense acotar mai el
cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada