SETANTA-UNENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. MESTRES DE LA REPÚBLICA.

Arriben les vacances d'estiu pels infants, unes vacances que passaran a tota velocitat per trobar-nos altra vegada amb el nou curs al setembre. Però fa 80 anys moltes nenes i nens no van poder tornar a l'escola o ho van fer sense les seves i els seus mestres. El personal docent de la República a partir d'aquell juliol, va ser passejat, empresonat, jutjat i assassinat, depurat, multat, exiliat, altres van agafar el fusell i van resistir deixant la seva vida als camps de batalla o més enllà dels Pirineus. Tothom va perdre, es va passar de l'educació de les llums dels valors que van defensar els antifeixistes a la foscor nacionalcatòlica, que va enterbolir les ments de les nenes i nens, petites i petits que van viatjar de l'oportunitat del lliurepensament al pensament únic i cavernari dels colpistes. Totes i tots vam perdre perquè la nostra societat arrossega un greu dèficit democràtic derivat de més de 40 anys d'ensenyament franquista i de 40 anys de transició amnèsica, que va educar generacions en l'oblit del constitucionalisme monàrquic, en la normalització de la impunitat.

Moltes i molts mestres d'aquells que van fer de la seva professió passió i compromís, sabedors de què en les seves mans es gestava un futur més pròsper, no van ensenyar només a llegir i a escriure, a sumar i a restar, van anar més enllà, van formar a la canalla en el perquè, no en la repetició de les llistes de les glòries de l'imperi conqueridor espanyol, aquell on no es posava el sol, el de la història negra de la Santa Inquisició i l'explotació dels pobles autòctons. Unes i uns mestres que continuaven sent-ho després de classe i que no van abandonar les aules ni sota les bombes, com aquella mestra que quan escoltava els avions feixistes pujava a la teulada del col·legi i disparava la metralladora mentre els nens s'escapolien de les bombes per un soterrani. Mestres que van saber viure i morir dempeus.

Mentre Franco s'autoproclamava Caudillo por la gracia de dios les i els mestres que defensaven una escola més científica i racional, allunyada de la superstició i del fet sobrenatural, els docents de la república laica eren represaliats i els seus alumnes condemnats a desaprendre en les escoles nacionalcatòliques, on el càstig, la disciplina i els abusos van ser companys de la fam i la misèria dels que ho van perdre tot, fins i tot l'esperança.

I 80 anys més tard, com a símptoma evident de la pervivència del franquisme, els nuvis de la mort, en un espectacle vergonyós, desfilen contra totes i tots nosaltres pels carrers de Barcelona envaint l'espai de pau, drets humans i llibertat de pensament que les i els mestres de la República van voler regalar als fills de l'antifeixisme des de la raó i el coneixement. Uns legionaris que al crit de mori la intel·ligència van talar l’arbre de la ciència i la conciència. Un feixisme que encara passeja pels nostres carrers i amb els que no volem compartir res. 


Mentre els països que van acollir les i els docents de la República, que es van haver d'exiliar, es van beneficiar intel·ligentment del seu treball, aquí vam patir l'enterrament de la veritat, la negació de la justícia i al dret a la reparació fins avui. Ha passat amb tanta anormalitat democràtica que ha fet possible que un emblema del feixisme més mortífer hagi estat sotmès a votació, pervivint vergonyosament sobre la nostra lluita contra la impunitat, sobre les memòries de les nostres víctimes. És evident que amb una bona educació sobre la base del respecte a la veritat i als drets humans aquest insult hauria estat impossible a una Catalunya, que té el deure de no admetre que el franquisme sigui considerat part del seu patrimoni.

Us esperem dissabte vinent dia 4 de juny per retre homenatge a les i els mestres de la República a les 12 hores a la plaça Sant Jaume.