El per què?



Les persones i associacions que formen part de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es manifesten cada mes des de fa més de cinc anys. Ho fem per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme així com l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura franquista. També demanem aquestes justes reivindicacions per als centenars de víctimes de la transició.

Exigim la fi de la impunitat franquista que perviu avui, protegida encara per les actuals lleis i el mateix estat que fa de la Llei d'Amnistia de 1977 punt d'ancoratge de la batejada com democràcia del Regne d'Espanya. Llei qüestionada per més d'un organisme internacional com l'ONU.

A l'estat espanyol s'han comès els més terribles crims de lesa humanitat, imprescriptibles per la seva pròpia naturalesa. Entre els més punyents de tots aquests crims està el negacionisme sistemàtic de la salvatge repressió, disfressada de guerra o conflicte d'ordre públic dins d'un règim feixista, l'únic d'Europa no censurat per aquest estat.

Volem agrair a totes i tots els que ens heu fet costat en aquesta digna lluita els vostres ànims, el suport a les nostres campanyes i l'afecte rebut de paraula i de cor.

Ens veiem cada dissabte final de mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

dilluns, 18 de febrer de 2013

TRENTA-SETENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. CONTRA EL CINISME.



Aquest gener ens hem assabentat que l'Audiència de Barcelona investigarà els bombardejos de l'Aviazione Legionària Italiana al servei del feixistes espanyols, avions del Duce que van formar part de la maquinària assassina del seu aliat Franco. Milers de morts indiscriminades de civils. La Legió Còndor alemanya va ser l'altra ala de l'avió exterminador que va sobrevolar tot l'estat. Una alemanya que va omplir els seus camps d'extermini dels antifeixistes espanyols, milers no van tornar perquè van ser alienats, torturats i assassinats. Al fil d'això recordem com el 2008 la justícia espanyola va demanar l'extradició de los SS Totenkopf-Sturmbann que van ser desposseïts de la seva nacionalitat nord-americana per pertinença a banda criminal. La mateixa Audiència Nacional, que més tard no permetria que es jutgessin els crims del franquisme, veia amb bons ulls jutjar altres feixistes de més enllà dels Pirineus perquè això no esquitxava a molts que encaren ocupen llocs a l'aparell de l'estat. Però què es pot esperar d'un òrgan de justícia hereu del franquisme com l'AN, l'antic TOP, que tantes i tants lluitadors per les llibertats mai oblidaran.

És donar-se un vernís de democràcia assenyalar els dolents d'altres països, sobradament identificats amb els crims de lesa humanitat, amb l'extermini, el genocidi i el feixisme. Això està dins de la correcció política internacional i nacional i no té cap cost, més aviat tot el contrari. Però assenyalar els dolents de casa és molt diferent, llavors surt l'escut protector indestructible fabricat per la transició, la Llei d'Amnistia. L'etern punt final a totes les reclamacions de justícia de les víctimes de la dictadura il·legal i criminal d'en Franco. El negacionisme i la impunitat per als assassins.

Quan anem camí de complir un altre aniversari de la consagració del monarca, de la transició sense fí i de la trivialització del franquisme. Aniversari d'un cop d'estat de la por que va beneir la monarquia i el bipartidisme, el sistema empara la corrupció i el soterrament dels valors republicans.

Així doncs, continuem en un estat de misèria moral, sense justícia, sense democràcia, sense vergonya i cínic. Ens concentrarem contra el cinisme d'aquest estat, que sempre ens vol equiparar en les obligacions amb el països més transparents, més garantistes, més socials i jurídicament més justos però mai en els drets dels quals gaudeixen els seus ciutadans. També compartirem el nostre quart aniversari de reivindicació amb tots els que us apropeu a recolzar l'exigència de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Quatre anys ja reivindicant els drets humans per a totes aquestes víctimes i l'anul·lació dels judicis il·legals de la dictadura feixista. Esperem no haver d'arribar al cinquè any, però si no s'escolten les nostres demandes sense cap dubte seguirem ocupant la plaça de Sant Jaume el darrer dissabte de cada mes. La lluita per la Memòria no es pot parar perquè es un arma carregada de futur i justícia, les lluites d'ahir són les d'avui i sens dubte els drets de demà.

Us esperem.