Aquest
gener ens hem assabentat que l'Audiència de Barcelona investigarà
els bombardejos de l'Aviazione Legionària Italiana al servei del
feixistes espanyols, avions del Duce que van formar part de la
maquinària assassina del seu aliat Franco. Milers de morts
indiscriminades de civils. La Legió Còndor alemanya va ser l'altra
ala de l'avió exterminador que va sobrevolar tot l'estat. Una
alemanya que va omplir els seus camps d'extermini dels antifeixistes
espanyols, milers no van tornar perquè van ser alienats, torturats i
assassinats. Al fil d'això recordem com el 2008 la justícia
espanyola va demanar l'extradició de los SS Totenkopf-Sturmbann que
van ser desposseïts de la seva nacionalitat nord-americana per
pertinença a banda criminal. La mateixa Audiència Nacional, que més
tard no permetria que es jutgessin els crims del franquisme, veia amb
bons ulls jutjar altres feixistes de més enllà dels Pirineus perquè
això no esquitxava a molts que encaren ocupen llocs a l'aparell de
l'estat. Però què es pot esperar d'un òrgan de justícia hereu del
franquisme com l'AN, l'antic TOP, que tantes i tants lluitadors per
les llibertats mai oblidaran.
És
donar-se un vernís de democràcia assenyalar els dolents
d'altres països, sobradament identificats amb els crims de lesa
humanitat, amb l'extermini, el genocidi i el feixisme. Això està
dins de la correcció política internacional i nacional i no té cap
cost, més aviat tot el contrari. Però assenyalar els dolents
de casa és molt diferent, llavors surt l'escut protector
indestructible fabricat per la transició, la Llei d'Amnistia.
L'etern punt final a totes les reclamacions de justícia de les
víctimes de la dictadura il·legal i criminal d'en Franco. El
negacionisme i la impunitat per als assassins.
Quan anem camí de complir un altre aniversari de la consagració del monarca, de la transició sense fí i de la trivialització del franquisme. Aniversari d'un cop d'estat de la por que va beneir la monarquia i el bipartidisme, el sistema empara la corrupció i el soterrament dels valors republicans.
Així
doncs, continuem en un estat de misèria moral, sense justícia,
sense democràcia, sense vergonya i cínic. Ens concentrarem contra
el cinisme d'aquest estat, que sempre ens vol equiparar en les
obligacions amb el països més transparents, més garantistes, més
socials i jurídicament més justos però mai en els drets dels quals
gaudeixen els seus ciutadans. També compartirem el nostre quart
aniversari de reivindicació amb tots els que us apropeu a recolzar
l'exigència de veritat, justícia i reparació per a les víctimes
del franquisme i la transició. Quatre anys ja reivindicant els
drets humans per a totes aquestes víctimes i l'anul·lació dels
judicis il·legals de la dictadura feixista. Esperem no haver
d'arribar al cinquè any, però si no s'escolten les nostres demandes
sense cap dubte seguirem ocupant la plaça de Sant Jaume el darrer
dissabte de cada mes. La lluita per la Memòria no es pot parar
perquè es un arma carregada de futur i justícia, les lluites d'ahir
són les d'avui i sens dubte els drets de demà.
Us
esperem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada