CENT CINQUANTA-SISENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. RETIRADA DE LA MEDALLA D'OR DE LA GENERALITAT A SAMARANCH.

El juliol de 2022, tot recordant l’Olímpiada Popular del 36 a Barcelona, embrió de les Brigades Internacionals, que amb tant honor van lluitar contra el feixisme, vam exposar el greuge que suposava que el Museu Olímpic i de l’Esport de la ciutat dugués el nom d’un franquista. Un jove que es va escapolir de defensar la República per lluitar amb els colpistes contra aquells antifeixistes que es mereixien, i es mereixen, tota la glòria. Vam dedicar la nostra concentració a posar blanc sobre negre la biografia d’un personatge ben fosc a qui la història oficial ha blanquejat vergonyosament. Aquest prohom va passar d’aixecar el braç estès amb orgull i gran fidelitat a la dictadura a què tothom li continués estenent la mà després de la mort de l’assassí Franco. Tot això sense pagar cap peatge, ans al contrari. Durant tota la seva vida es va anar embutxacant diners, títols i medalles amb la mà que sempre va tenir amagada darrere del poder, que el va brindar la impunitat i va blindar la seva figura contra la veritat. Amic de Franco, amic de l’emèrit rei. Estem parlant del marquès Joan Antoni Samaranch, medalla olímpica de la impunitat.

El 26 de gener de 1939 s’acabava el somni republicà a Barcelona trencat per l’aclaparador soroll de les botes feixistes desfilant pels seus carrers, com havia passat abans a Lleida i Tarragona. Poc després tota Catalunya restaria sota el jou de la repressió. Amb la genocida dictadura la carrera de Samaranch no tindria aturador, ni política, ni econòmicament, fent negoci en una Espanya esquitxada de sang antifeixista, que no va tacar mai el seu blanc uniforme de falangista, ni el seu historial de representant de la corrupció franquista, que va restar tan immaculat que va esdevenir invisible. 

Nosaltres volem que aquest any sigui un any més de denúncia als carrers i a les institucions, de denúncies concretes, d’acabar amb injustícies que només depenen de la voluntat política que siguin rectificades i que moltes vegades no suposen cap despesa per a les arques públiques. La denúncia que volem compartir amb vosaltres és un clar exemple. La Generalitat de Catalunya va atorgar la seva Medalla d’Or a Samaranch l’abril de 1985 i des de llavors la va gaudir fins a la seva mort. Encara continua publicada a la pàgina del Departament de la Presidència de manera insultant, per això farem la petició formal de la retirada d’aquest immerescut honor. Demanem a totes les associacions i particulars que es vulguin afegir a aquesta reclamació que ens feu arribar les vostres adhesions al nostre correu: mesacatalunya@gmail.com. Com sempre moltes gràcies pel vostre suport.

Petició:

A l’atenció de la Senyora Laura Vilagrà, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Assumpte: Retirada de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Antoni Samaranch i Torelló.

Exposició de motius:

A la pàgina del Departament de la Presidència es pot llegir: 

“Mitjançant el Decret de 17 de maig de 1978 es va crear la medalla de la Generalitat de Catalunya per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

L'atorgament de la Medalla d'Or de la Generalitat té caràcter honorífic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret al tractament d'Excel·lentíssim/a Senyor/a i a la precedència protocol·lària que es determini en els actes oficials. El dret esmentat el conservaran amb caràcter vitalici. L'atorgament serà acordat pel Govern i es formalitzarà mitjançant un decret que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i tindrà lloc en la reunió del Govern que es faci immediatament abans del dia 11 de setembre de cada any.” 

També es pot llegir a l’espai dedicat als guardonats amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, en l’apartat corresponent a les medalles atorgades el 1985:

“Joan Antoni Samaranch i Torelló (Barcelona 1920 - 2010) Empresari i polític. Marquès des del 1991. Sempre vinculat a l'esport, ja des de la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona als anys 50 i 60 fins a la seva ocupació fins al 2001, president del Comitè Olímpic Internacional. Va donar una gran empenta al moviment olímpic i va impulsar el patrocini, especialment als Jocs Olímpics de Barcelona 92.” 

En aquesta glossa no trobem cap referència a la seva vinculació activa amb la dictadura, al seu passat franquista i falangista, un blanqueig de llibre que cap govern democràtic s’hauria de permetre. 

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es va publicar amb les següents paraules l’atorgament de la Medalla d’Or a Joan Antoni Samaranch i Torelló. 

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT. DECRET 94/1985 D’11 d’abril, pel qual es concedeix al senyor Joan Antoni Samaranch i Torelló la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya. 

El senyor Joan Antoni Samaranch i Torelló ha assolit, en el camp del mecenatge artístic, de l’actuació ciutadana i  de la promoció internacional de l’esport, un relleu indiscutible que l’ha portat a ocupar un dels llocs de més prestigi mundial, com és la presidència del Comitè Internacional Olímpic.

El fet que un català arribi, per primera vegada a la història a un lloc de tan alt honor i responsabilitat mundial, és, a la vegada, una important distinció per al seu poble. 

Per tant, la nostra més alta Institució de Govern vol manifestar d’una manera pública l’agraïment de Catalunya envers la persona que amb la seva continuada actuació ciutadana cultural i esportiva ha merescut aquest just reconeixement universal. 

En conseqüència i d’acord amb el Consell Executiu, 

DECRETO:

Article únic. - Atorgar al senyor Joan Antoni Samaranch i Torelló la medalla de la Generalitat de Catalunya en la seva categoria d’or. 

Barcelona, 11 d’abril de 1985. 

Jordi Pujol 

President de la Generalitat de Catalunya. 

Aquest panegíric és un insult a totes les víctimes del franquisme i la transició i a la Catalunya antifeixista. Una Catalunya que mai es veurà representada per figures com la de Joan Antoni Samaranch i Torelló, que amb la seva fidel adhesió al Règim repressor feixista espanyol, no hauria d’haver estat mai mereixedor de cap reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya. 

El Projecte de Llei de Memòria de Catalunya expressa en el seu Títol VIII. Simbologia franquista i enaltiment del franquisme, als articles 48 i 54:

Article 48. Simbologia franquista i enaltiment del franquisme

2. S’entén per enaltiment del franquisme l’exaltació individual o col·lectiva del cop d’estat de 1936; del suport a aquest durant la Guerra Civil; de la dictadura franquista; dels seus dirigents; de les persones, tant físiques com jurídiques, o organitzacions que van col·laborar amb la dictadura franquista o que van participar en el sistema repressiu; o del suport de la dictadura franquista a les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial.

3. Es consideren formes d’enaltiment del franquisme, entre d’altres:

a) La concessió de distincions, medalles, condecoracions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones, tant físiques com jurídiques, civils o militars, amb la finalitat indicada a l’apartat 2.

b) La celebració d’actes i homenatges de qualsevol naturalesa amb la finalitat indicada a l’apartat 2.

c) La realització de concentracions en què es profereixin proclames o himnes que exaltin el franquisme o s’exhibeixi simbologia franquista.

Article 54. Retirada de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals: 

1. Les administracions públiques i institucions de Catalunya han de retirar, mitjançant els procediments establerts, totes les distincions, les medalles, les condecoracions, els nomenaments, els títols i els honors institucionals a persones que van dirigir, van participar o van donar suport al cop d’estat de 1936 o al bàndol rebel durant la Guerra Civil; a dirigents de la dictadura franquista; a persones que van col·laborar amb la dictadura franquista o que van participar en el sistema repressiu; o a persones que van formar part del suport de la dictadura franquista a les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial, i que hagin estat concedits per aquest motiu.

2. La concurrència de les circumstàncies esmentades en l’apartat 1 en la concessió de distincions, medalles, condecoracions, nomenaments, títols i honors institucionals és constitutiva d’una causa de nul·litat de ple dret i es pot efectuar la revisió d’ofici dels actes mitjançant els quals van ser atorgats o concedits.

3. La retirada de les distincions, les medalles, les condecoracions, els nomenaments, els títols i els honors institucionals s’ha de fer constar en la forma pertinent. Els actes o les diligències corresponents s’han de trametre al departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria de memòria democràtica, el qual n’ha de donar coneixement de l’emissió mitjançant el Portal de la Transparència.

Aquests articles posen de manifest la necessitat democràtica i la urgència de retirar qualsevol distinció a Joan Antoni Samaranch i Torelló. 

Sol·licitem:

Per tot el que hem exposat i com acte de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme i la transició i per a la Catalunya defensora dels drets humans, instem al Govern de la Generalitat de Catalunya a retirar sense dilació la Medalla d’Or d’aquesta institució a Joan Antoni Samaranch i Torelló. No és admissible que una persona que va lluitar contra la legalitat republicana tingui tan alta distinció. No pot gaudir d’aquest honor qui va formar part de l’aparell d’una dictadura que va abolir la Generalitat de Catalunya i va tancar el seu Parlament. És tot un contrasentit. 

En la cent quarantena concentració de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes del mes de juliol de 2022 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (https://mesadecatalunyanoticies.blogspot.com/2022/07/cent-quarentena-concentracio-veritat.html) es va exposar documentadament la carrera  sota l’ombra de la corrupció de Joan Antoni Samaranch i Torelló. En aquest acte es va demanar la retirada de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i també que el Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona deixi de dur el seu nom, peticions que han de ser ateses per respecte a les nostres institucions i a la memòria de les persones que van donar la vida i van perdre la llibertat en la seva defensa.  

Signat:

Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes

Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina

Comissió de la Dignitat

Associació Memòria i Història de Manresa

Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona

Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià.

Fòrum de Tarragona per la Memòria

Associació Lo Riu

Bruixes del Nord

Colectivo por los Olvidados de la Transición

Memoriaren Bideak

Víctimas del fascismo de La Torre de Esteban Hambrán (Toledo)

Amigos de los Republicanos Españoles en Región Parisina /Amis des Républicains Espagnols de Région Parisienne

Associació Ateos y Republicanos

Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat

Asociación Cultural LoQueSomos

Daniel Prats i Climent (Barcelona)

Georges GASTAUD, profesor de filosofía - Francia

Emile VALLÉS, Refugiado republicano desde la Retirada. Vice-Presidente de "l' Amicale du camp de Gurs".

Jany SANFELIEU, hija de combatiente republicano español - Francia

Michel CASTELLOTE, Saint-Denis - Francia

Olivier HERRERA, hijo de Olivier Herrera García, francés y español que nació en Vías el 28 de mayo 1919 y murió torturado y ejecutado por la guardia civil el 22 de abril 1948 en Alcalá de Xivert.

Antonio RUBIO RANCHAL,  Poulx -  Francia