Pel feixisme espanyol juliol és el mes que van posar la primera pedra de la seva croada contra tot allò que feia olor de progrés i drets per a tothom que patia l’explotació de l’oligarquia esclavista nacional. El 18 de juliol va quedar com a festa grossa de l’orgia de repressió que tanta sang antifeixista va fer vessar. Un dia que els omplia d’orgull i satisfacció i que van convertir en festiu al calendari del nacionalcatolicisme. El 9 de març de 1938 el dictador assassí va signar el decret de la commemoració d’aquest data com "iniciación del glorioso alzamiento", encara que el cop d’estat contra la legalitat republicana es va produir el dia 17 a l’Àfrica. Així el 18 de juliol es va instaurar com Fiesta Nacional dins del Fuero del Trabajo, una data que cap antifeixista tenia res a celebrar. Segons l’historiador Oriol Turbe els fitxats per la policia per motius polítics no podien sortir al carrer aquell dia, "No era la seva festa i, per tant, no tenien dret a celebrar-ho. Són els derrotats de la guerra". Una guerra bruta i desigual on parlar de bàndols i equiparar-los és un atemptat contra la dignitat de les i els antifeixistes i una injustícia històrica.
Cada juny dediquem la nostra concentració a la repressió patida per la comunitat LGTBIQ+ i que continua patint socialment. No hi ha setmana on els mitjans no recullin agressions a aquest col·lectiu, en el cas de les persones trans s’ha incrementat la violència en un 38% aquest 2023. Persones estigmatitzades que han estat lluitadores incansables pels seus drets, combatives contra la discriminació, sempre a primera línia a cor descobert. Enguany els retem homenatge al juliol, un reconeixement a la seva lluita, que ha de ser present tot l’any.
Tristament, al front republicà i encara més entre les files colpistes, els homosexuals eren un element subversiu en una societat masclista, un element que esmicolava la imatge d’home guerrer, valent i mascle exponent màxim de qualsevol combatent. Per això és difícil trobar noms amb cognoms de combatents antifeixistes gais i encara menys de lesbianes, totalment invisibilitzades. Però van ser-hi i van combatre en silenci per la llibertat. Nosaltres els honorarem com es mereixen, explicant les seves gestes que esmicolaven els tòpics sobre aquest col·lectiu, tòpics que els equiparaven a les dones com quelcom negatiu.
Aquest juliol el feixisme tindrà l’oportunitat, mitjançant una democràcia feble que l’ha emparat sempre, de tornar a ostentar un poder repressiu eliminador de drets i llibertats. Digueu-li falangistes, franquistes, ultradreta, extrema dreta, sectes ultracatòliques, tots sota una bandera imposada com la Corona, amb la qual van voler maquillar l’àliga del drapot, amb un únic argument: Espanya. No podem tornar als temps en que Gonzalo Queipo de Llano, en la seva emissió radiofònica 220 de 1936, va escopir el seu verí dient: Todo afeminado o invertido que lance alguna infamia sobre este Movimiento, os digo que lo matéis como a un perro. Soflama semblant a les que circulen per les xarxes socials i que aplaudeixen gentota que voten sigles de verd i blau.
Surten de la cova a milers els nuvis de la mort, els dels cops al pit, els de la doble moral, els dels cristos i les verges amb bandereta rojigualda, els de la boina a la mà, els homes de pelo en pecho, les dones perpetuadores dels rols patriarcals, els corruptors i corruptes, els censors, els arribaespaña… el franquisme de més alta intensitat des de la mort del genocida. Aquests que ja hi són presents a ajuntaments, parlaments autonòmics i parlament de l’estat espanyol. Ignorants i grollers que aspiren a una victòria que ens deixarà lligats de peus i mans, captius i desarmats com a les nostres mares i pares i les nostres àvies i avis. Volen el poder per aplicar les seves polítiques de terra cremada arrasant-ho tot i robant patriòticament a mans plenes.
Aquest juliol no els deixem passar una vegada més, aixequem barricades de solidaritat amb totes les persones que veuen cada dia els seus drets corcats i les seves llibertats engarjolades i fem des de les nostres consciències i principis un mur inexpugnable i protector. I si al final passen que no trepitgin la nostra dignitat, aixequem els punys i organitzem-nos per a protegir-nos de la seva violència, fem-ho amb el convenciment i l’orgull de les i els antifexistes d’aquell juliol de 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada