CENT DISSETENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. CARTES.

Aquest mes de juliol us continuem demanant les vostres cartes pels represaliats del franquisme i la transició. Les cartes que escrivim perquè a l’estat hereu de l’imperi espanyol de la impunitat no s’ha posat el sol cremant de la violació dels drets humans en 45 anys. Un estat que ha emparat als botxins feixistes i ha negat la justícia a les nostres víctimes. Algunes d’aquestes cartes les llegirem a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el dia 25, plaça que esperem aviat recuperi el seu nom republicà. 

El dia 25 és el Dia da Patria Galega, una pàtria on es parla una llengua diferent del castellà, no ben rebuda al Senat. I el dia 25 també hi ha qui celebra el dia del patró del Regne d’Espanya, que durant segles, al crit de ¡Santiago y cierra España! ha estat una data d’exaltació de la Reconquesta.  Així que per felicitar aquesta data tal com es mereix el Borbó, que aquest juliol es passejarà per Catalunya, li dediquem aquesta carta.

Carta oberta a Felipe.

Estem al juliol i mentre les víctimes del cop d’estat feixista del 17 de juliol del 1936 continuen desemparades al teu regne, tu, cap de l’estat del lligat i ben lligat, estàs de gira per la teva Espanya, intentant rentar la imatge esquitxada de corrupció de la Casa Reial. Una casa que paguem totes i tots. La institució que representes, però que no ens representa a nosaltres, és una pesada hipoteca a un elevat interès, que per a la teva informació paguem forçats. L’1 de juliol vas estar a la frontera portuguesa, un estat que va ratificar la seva independència el 1640 i que ara és una bella república, altres no van tenir tanta sort. Allà vas haver d’escoltar el clàssic càntic: ¡España mañana será republicana! silenciat pels grans mitjans de comunicació, que com a bons 007 estan al servei de sa majestat. Abans havies estat vora al mar a Mallorca sense mascareta. També a les 3000 viviendas de Sevilla amb mascareta i amb cotxe blindat, que també t’hem pagat nosaltres, 550.000 euros. A Mallorca vas saludar turistes alemanys i a Sevilla et van netejar l’escenari de la teva actuació ocultant la realitat del barri i multant a qui va assenyalar que el rei anava nu. No tots els teus súbdits són iguals, no? I com dirien els teus fidels cortesans les teves despeses són pecata minuta, entre totes i tots, uns euros sense importància. Tampoc una gota d’aigua no és res, però una darrere de l’altra és una tortura psicològica que pot provocar la mort per aturada cardíaca. 

Juliol és un més de contrasts, aquí el feixisme es va obrir pas a sang i foc i ens va castigar 40 anys després amb el retorn de la teva dinastia, tan amant del lema “una, grande y libre” com ho era el dictador. A la veïna república francesa el 14 de juliol es celebra el seu dia nacional, una data que coincideix amb la presa de la Bastilla el 1789 per part d’un poble, que s’aixecava contra la tirania monàrquica borbònica, que els matava de fam aliena al seu patiment. Als Borbons sempre us ha agradat la bona vida. Seria el tret de sortida a una República que naixerà sota el signe de la guillotina per acabar amb l’Antic Règim. Aquí el juliol de 1826 la Junta de fe de València condemnava i executava a la forca al mestre català Caietà Ripoll per ateu i el juliol de 1936 el nacionalcatolicisme va començar la seva embogida orgia de sang. 

L’abril de 1931 el teu besavi va adoptar la sàvia decisió de marxar a l’exili italià, assumint la derrota de la corona a les urnes. No va haver-hi revolució, ni a l’estil francès, ni al bolxevic, i la teva família va poder continuar procreant alegrament. Llavors, una república d’esperances va saludar a una Espanya famolenca, analfabeta, explotada i empobrida, que la teva decadent ascendència, la corrupció i el caciquisme va trepitjar durant segles.  Però Alfons va sentir nostàlgia del seu tro i va fer donacions als feixistes italians i a l’Espanya franquista amb l’anhel de tornar. El seu fill Juan, el teu avi, va voler formar part de l’exèrcit feixista espanyol sense sort, somiant més tard des d’Estoril també en tornar. I el seu nét, ton pare, va jurar els principis del Movimiento, li va robar la corona al teu avi i va tenir un accident fratricida, però et va atorgar, encara que a contracor i mitjançant la seva abdicació, el títol de rei que Franco li va regalar pels serveis prestats. Per això la teva casa reial no és equiparable a altres monarquies, que amb menys o més dubtes, es van posicionar contra el feixisme. I per això, va ser molt cínic que al Jardí de la Nueve retessis homenatge als antifeixistes espanyols, antimonàrquics, que van lluitar contra el nazisme. I que no ho van fer perquè 70 anys després, un Borbó, que no ha condemnat el franquisme, ni els seus crims, es fes la foto sobre el seu sacrifici. De fet, tampoc és tan estrany, tenint en compte que el teu pare va dir a Toulouse que era  un rei republicà, oxímoron borbònic, ell, que també va dir que davant de la seva reial persona no es podia criticar al genocida Franco. 

Nosaltres et demanem que segueixis l’exemple del besavi i abandonis la teva carrera de rei, de ben segur que seguiràs vivint com a tal, amb el sobrenom de “preparao”, no tindràs problemes per a trobar una bona col·locació de relacions públiques o de comissionista, i les portes giratòries marca espanya s’obriran de bat a bat per rebre al nou ciutadà Felipe. I sempre tindràs el matalàs de la fosca fortuna familiar, ja que totes i tots sabem que el paperet de renúncia d’herència que vas signar és paper mullat. 

Ja entenem que com a bon Borbó ets molt superb i poc empàtic, recordem el 3 d’octubre. I encara que saps que la corona s’enfonsa gràcies als bruts negocis de Juan Carlos d’Aràbia, ton pare, t’agafes a la cadira reial i fas qualsevol cosa, fins i tot el ridícul en el teu tour, per salvar els mobles que el teu pare va llençar a la pira. I d’això potser no et salvarà ni la soldadesca de la vassalla transició, ni la cuina del CIS, que ja no pregunta per tu per estalviar-te patiments, ni les misses a l’Almudena per les víctimes del coronavirus, víctimes que professaven diferents religions, fins i tot atees i ateus, però ja sabem que ets molt nacional i molt catòlic. 

Esperem que no et molesti rebre aquesta carta en català, es veu que la teva filla Leonor t’aclarirà qualsevol dubte, ja que les seves classes de llengües “indígenes”, entre altres aprenentatges que també li paguem sense voler, li van molt bé. Esperem que en tregui molt bon profit perquè vet aquí un gos, vet aquí un gat viure-hi del conte aviat s’haurà acabat.

I no ens volem acomiadar sense desitjar-te que tinguis una rebuda a la teva alçada el 17 de juliol a Catalunya i felicitar-te per escollir aquesta data, que ens recorda la valenta lluita de les antifeixistes contra els colpistes assassins i ens reafirmen en les nostres exigències de veritat, justícia i reparació per a totes aquelles que no en tenien rei i mai es van agenollar. 

Visca les Repúbliques!

Notícia d'última hora: s'anul·la la visita d'en Felipe, no sabem si pels rebrots del coronavirus, per l'espionatge al President de la Mesa del Parlament i altres, per la rebuda que l'esperava o per les noves notícies sobre el seu pare que passava milers d'euros per l'aeroport Madrid-Barajas Adolfo Suárez que després comptava amb la maquineta que tenia a la Zarzuela. 

A totes aquelles persones que teniu familiars represaliats per defensar la legalitat republicana, dir-vos que esperem les vostres cartes amb emoció. També volem donar les gràcies a totes les persones que ens han obert els seus cors i les seves ànimes i han compartit els seus sentiments amb nosaltres, sou valentes i meravelloses.

Si et cuides, ens cuides.