Mesa de Catalunya

VINT-I-SISENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. NOMÉS VERITAT.

2012-01-13T06:59:00.000-08:00

Quan la història l’ escriuen els vencedors i la beneïxen els seus fills, fins i tot els “progres”, i s’enganya a la gent de bona fe i se li diu que no existeixen més opcions i es vota una constitució monàrquica sota el signe de la llarga transició, la injustícia és omnipresent. Quan aquesta història oficial persisteix i resisteix el temps, la suposada democràcia, les pressions internacionals en compliment dels drets humans, blindada amb lleis de punt final, és un crim. Quan aquesta història es continua explicant, si s’explica i breument, a les escoles, instituts i universitats de forma interessada en la línia de la correcció política oficial, en la no veritat, amb ulls de reconciliació que es miren al mirall de l’oblit. Quan les veus informants beuen de les mateixes fonts d’on venen totes les informacions que arriben a aquesta societat mediatitzada pel capitalisme manipulador, que no dóna a conèixer més que, amb sort, els fets. Quan es fa així perquè no és útil a l’establishment explicar els antecedents, els motius, les raons dels antifeixistes. Quan passa tot això és un insult per a tots nosaltres perquè ens tracten com babaus.

És la negació històrica i política. El dia 27 d’aquest mes es recorda internacionalment les víctimes de l’Holocaust entre les qual va haver-hi uns 5.000 antifeixistes de l’estat espanyol, dada poc coneguda encara. Ningú s’atreviria a treure-li importància al genocidi comès pels nazis. L’holocaust dels defensors de la república, l’extermini franquista, no té cap dia per recordar-ho.

Moltes consciencies estan adormides perquè s’han cregut la propaganda de que oblit és sinònim de pau i estabilitat, com si la veritat i la justícia fossin companyes de l’enfrontament. Ja ho va dir fins i tot la directora de TV3 en seu parlamentaria que els catalans no estàvem preparats per a veure un documental sobre la república i la monarquia, que ja porta més de tres versions i potser quan s’ajusti a la història oficial es podrà emetre, quan la còpia s’assembli a l’original com un ou a una castanya. Terribas va dir :“Aquesta peça (documental) no respon als criteris necessaris perquè la gent pugui extreure el seu propi criteri sobre aquest tema". Sense comentaris.

Quan es dóna per bo que la societat ha de ser desigual, que hi ha rics que ho són perquè ho eren els seus pares i els seus avis i també ho seran els seus fills, que és inevitable i per tant normal que hi hagi pobres, que la gent passi gana i no tingui sostre, que l’Església tingui poder econòmic, polític i moral i sigui propietària de l’educació i la sanitat. Quan la terra ve donada per la sang, la blava secular que la posseeix i la vessada pel que la treballa. Quan el poder està en mans del privilegiat i el cap d’aquesta piràmide es una corona. Quan el poble que no té res, ni feina, si el patró no vol. Quan s’ha de passar pel llit del burgés o del noble per poder ser explotada i portar pa als teus fills. Quan passa tot això i estàs del costat del gruix de la població, que depèn de l’estat d’ànim del terratinent, l’empresari o el mossèn, com va estar el teu pare i el teu avi i veus que venen temps de drets i canvis, de sentir-te un esser humà, no un esclau, sinó un ciutadà, quan penses que els teus fills s’educaran i viuran millor que tu i t’ho volen prendre tot, no et queda altre remei que sortir a defensar el futur dels teus. Això no és un acte criminal és justícia, justícia social. Per això no es pot equiparar la seva lluita amb la violència salvatge dels que es van aixecar en armes contra la democràcia per perpetuar els seus privilegis, aquells que volien continuar tenint sota el peu el treballador, amb la boina a la ma i els ulls mirant la terra que mai seria seva. Per això no es pot parlar de bàndols en igualtat de condicions, sense adjectius que els diferenciïn, no tant sols perquè el fet de ser demòcrata t’ho impedeix, ja que no deus fer cap concessió al feixisme, sinó perquè moralment és una perversió.

Llavors com és possible que encara es parli d’una guerra civil, d’una guerra entre germans? una guerra que sembla va sortir del no res, en el millor dels casos, ja que encara s’ha de sentir que el cop d’estat estava justificat perquè regnava el caos, cosa totalment incerta. El “conflicte” de la Memòria es vol tancar només amb l’enterrament de les víctimes sense cap més adjectiu, sobre tot si han de dur una creu al seu fèretre. Un “conflicte” que es pensava que ignorant-lo desapareixeria i que té com única sortida acceptable la reconciliació, donar-se la ma i aquí no ha passat res, perquè tothom va matar. Potser per això el nou director del Memorial Democràtic és un especialista en resolució de conflictes. Llàstima que no es tracti d’un conflicte sinó només d’ajustar-se a la llei internacional, de justícia, de donar i de fer justícia i prou. Ni perdons, ni reconciliacions, no estem en una església sinó en un estat de dret que no deixa de caminar tort per sobre de les nostres víctimes.

El fet que el Guernica de Picasso estigui en un museu de Madrid amb nom de reina, que es pugui representar La casa de Bernarda Alba de Lorca o que es puguin fer recitals amb els poemes de Miguel Hernández o es cantin els poemes d’Antonio Machado no té cap valor, ni guareix cap ferida, ni és símbol de que ja hem passat pàgina. No té cap valor si el quadre no es pot exposar a la població de Gernika amb les fotos al seu costat de la ciutat bombardejada i els morts pels carrers, si al final de l’obra no surt el director a explicar que Lorca va ser assassinat pels colpistes a la seva Granada, si al principi del recital no es diu que Hernández va escriure al seu fill las Nanas de la Cebolla a la presó franquista d’on no va sortir i si el cantant no recorda que Machado no va poder caminar més enllà del seu breu exili francès on va morir malalt i de pena. No es pot buidar l’icona de contingut.

De quina veritat parlem quan Manuel Fraga Iribarne quedarà a la història oficial com un polític espanyol pare de la Constitució espanyola, fundador d’un partit “democràtic”, diputat, president de la Xunta de Galícia i senador? No sortirà als llibres com part de l ‘aparell franquista còmplice dels crims de la dictadura en les persones de Julián Grimau, Joaquín Delgado y Francisco Granados, responsable dels fets de Vitòria on van ser assassinats cinc treballadors. Ha mort al seu llit, com el dictador, sense que la justícia truqui a la seva porta, ni la jutgessa argentina hagi arribat a temps perquè també puguem llegir a la seva biografia que va ser jutjat.

Si es continua amb aquesta idea de la història i es continua transmetent, quina justícia tindran les víctimes del franquisme, sobre tot aquelles que van ser-ho en el període del 17 de juliol del 36 a l’1 d’abril del 1939? Són víctimes d’una guerra? No, són víctimes del feixisme repressor que va començar l’aniquilament del lleial a la República el mateix dia del cop d’estat feixista a Melilla. Els morts del llavors protectorat són les víctimes més oblidades; allà no hi va haver guerra, a Galícia i Navarra tampoc, només milers d’assassinats. A l’agost del 36 ja eren milers els consells de guerra que condemnaven a mort per adhesió a la rebel·lió als defensors de la democràcia, condemnes executades amb devoció i eficiència, que van escampar la sang de les víctimes pel mapa de les conquestes dels generals assassins de Franco. Aquestes víctimes no es poden diluir en un període de guerra i formar part d’un estadística de baixes bèl·liques, també són víctimes del franquisme que reclamen veritat, justícia i reparació.

La injustícia sembla no tenir final, ens volen fer arrossegar el complex de víctima i ens passen per sobre mentre ens barren el pas. Ens volen tancar a les hemeroteques com part d’un passat que els fa nosa perquè potser en aquests temps de crisis de tota mena el nostre missatge, la veu de les lluitadores i lluitadors antifeixistes és més actual que mai i creix proporcionalment a les mesures que els governs ens imposen per la llei “del ordeno y mando por vuestro bien” com va fer el dictador.

No som passat, som present i futur.

VINT-I-CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. NADALA PER A UN REI.

2011-12-14T03:48:00.000-08:00

Propera concentració: 24 de desembre, 12 hores, Sant Jaume.

Tots els 24 de desembre el rei d'Espanya es dirigeix als seus súbdits amb un discurs que es repeteix i que comença amb una fórmula per tots coneguda "En estas fechas tan señaladas me llena de orgullo y satisfacción ..." Amb aquest principi tan parodiat com satiritzat el monarca s'ha dedicat a enviar-nos recomanacions sobre moltes qüestions com el terrorisme, com l'emigració, com la crisi, consells que moltes vegades posaven en evidència l'anacronisme d'una institució que volia imposar el seu model de poble fidel que estima el seu cap dels exèrcits per la seva simpatia i per ser salvador de la pàtria. Un rei que demana els seus contribuents que s'estrenyin el cinturó mentre la seva família no renuncia a res, fins i tot alguns dels seus membres s'ha dedicat a ficar la mà a les nostres butxaques amb nocturnitat perquè a la llum del sol ja ho fan diàriament. Tot aquest temps de discursos de nadal sa majestat borbònica no ha demanat perdó ni una sola vegada per haver jurat els principis del moviment reiteradament, per haver format part de l'aparell franquista presidint consells de govern, per haver estat catapultat a una corona que va ser abolida el 1931 per la força de les urnes, per la decisió d'un poble fart de l'abús i la vida dissipada d'una estirp reial que ha tornat una i altra vegada com una maledicció.

Aquest Borbó no ha demanat perdó per la seva participació en l'ocultació dels crims franquistes i per emparar la impunitat dels culpables. La seva corona ha facilitat als criminals l'entrada en una democràcia feta a imatge d'una reconciliació nacional que no ha estat altra cosa que una capitulació forçada dels que van defensar la legalitat republicana i dels que van lluitar per la veritable democràcia, on ningú pot ser cap de res per dret de sang. Una monarquia que de manera il·legítima va ser reafirmada en un referèndum constitucional on es votava un pack indivisible amb un vot captiu de la por del res o del tot. Tant la constitució com la monarquia vetllen per la impunitat dels que van ser els culpables de crims de lesa humanitat imprescriptibles, que encara marquen "aquestes dates tan senyalades", en que per tradició acostuma a ser-hi present l'absència dels éssers estimats. Però el monarca d'això no en sap res, perquè com li va comentar a una escriptora, ell només s'estima amb devoció el seu tron i els seus privilegis entre els quals està el no poder ser jutjat per molt greus que puguin ser els crims comesos.

Aquest rei mai ha tingut una paraula, ja no de penediment, sinó de condol per les víctimes del seu tan lloat i estimat predecessor, el colpista, el dictador que amb les seves mans tacades de sang va lligar el nostre futur a una monarquia que no ha reconegut la dignitat de les lluitadores i lluitadors antifeixistes tot apropiant-se d'una democràcia de molt baixa intensitat com si fos el súmmum democràtic.

En realitat no volem les seves paraules d'alè, volem veure la seva signatura en una llei que per fi ens torni allò que ens van robar, i ens permeti assolir veritat, justícia i reparació. Això sí que ens ompliria de satisfacció a tots nosaltres.

Nadala a sa majestat de l’occident

Vint-i-cinquena concentració, fuig, fuig, fuig

Exigirem un altre cop veritat, justícia i reparació

Per a les víctimes del franquisme i les de la transició, fuig, fuig, fuig

Víctimes trepitjades, fuig, fuig, fuig

Soterrades, ignorades, fuig, fuig, fuig

Totes víctimes de crims de lesa humanitat

Imprescriptibles i jutjables una qüestió inajornable, fuig, fuig, fuig

Assassinats, assassinades, fuig, fuig, fuig

Represaliats, represaliades, fuig, fuig, fuig

La mesa de catalunya cridarà clar i ben fort

Anul·leu els judicis ja n’hi ha prou d’impunitat, fuig, fuig, fuig

No a les lleis de punt final, fuig, fuig, fuig

Ni amnistia, ni certificats, fuig, fuig, fuig

Els volem recordar al rei, a en Rajoy i a en Mas

Que la lluita continua i que d’aquí no ens mouran, fuig, fuig, fuig

VINT-I-QUATRENA CONCENTRACIÓ MESA DE CATALUNYA PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ.

2011-11-18T02:29:00.001-08:00

Us convoquem a una nova concentració amb les mateixes reivindicacions de Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme i la transició. Des de que van optar per posar rostres i veus a les nostres demandes en forma de concentració pública les coses no han deixat d’empitjorar per a la Memòria per culpa del canvi de rumb dels diferents governs. La nostra tasca és i continuarà sent necessària perquè és una exigència de democràcia i de respecte pels drets humans sense la defensa del quals cap estat pot posar-se l’etiqueta de democràtic. El fet de que políticament hi hagi hagut un gir a posicions que no respecten, sinó que més aviat menyspreen, la memòria històrica democràtica i antifeixista, ens encoratja a continuar amb aquesta tasca de denúncia pública. Denúncia de les actituds vulneradores de les diferents administracions i poders de l’estat. Perquè és a la vida real, al carrer, als espais públics comuns on ens hem d’apropar a la gent per donar les lliçons d’història, de democràcia i de drets bàsics que no es donen a les escoles, instituts, ni universitats, ni als mitjans de comunicació, ni per part de les institucions públiques. Molta gent se n’assabenta els finals de mes a Sant Jaume de que el franquisme viu i perviu barrant-nos el pas a la justícia, i es queden bocabadats perquè donaven per fetes i satisfetes les nostres reivindicacions. Aquestes persones ens donen suport i les gràcies per la nostra tasca de difusió.

I per què hem d’estar a la plaça amb la pancarta i les fotos dels nostres familiars que esperen justícia? Per què no satisfer les nostres peticions emparades en la universalitat dels drets humans? Per què a altres països es fa i aquí no és possible?

Aquí no és possible perquè no hi voluntat política per part d’una classe de polítics, que majoritàriament encara diuen que la transició va ser modèlica i no una trampa per a la democràcia. Polítics ancorats en un passat de naftalina que veneren la Constitució com un llibre sagrat, que puja als altars la figura d’un monarca que està per sobre de qualsevol súbdit, figura indiscutible i no jutjable per cap instància. Llibre que en un article et pot emparar per desemparar-te al següent, que menteix quan diu que tenim dret a treball, habitatge digne quan els que més aferrissadament defensen el seu articulat neguen aquesta realitat al poble. La Constitució conjuntament amb la Llei d’Amnistia són un blindatge de la impunitat del feixisme i dels seus crims de lesa humanitat. Blindatge també de la figura d’un rei, que va presidir consells de ministres durant el franquisme, que va jurar lleialtat a una dictadura sagnant i va ser ordenat successor a un Regne d’Espanya creat pel cap del criminal nacionalcatolicisme. (Ley de la Sucesión en la Jefatura del Estado (1947): Artículo 1. España, como unidad política, es un Estado católico, social y representativo que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”)

Ens van dir per activa i per passiva que aquesta Constitució no es podia modificar, però quan va venir la supraestructura financera, únic poder real, sí es va fer. Així no s’havia gosat modificar ni per abolir la llei Sàlica, ni per treure el punt del servei militar quan ja no existia des de feia molt de temps, totalment ridícul. Si no es podia fer perquè quedava oberta la capsa de Pandora, s’ha demostrat que el món no s’enfonsa per modificar el llibre on dorm la nostra democràcia el somni etern. Si no posem sobre la taula la transició, la constitució i la monarquia i posem en evidència que no són cap avenç democràtic no podrem arribar a satisfer les nostres reivindicacions de veritat, justícia i reparació per a les nostres víctimes. No podrem donar per honorada la seva memòria fins que aquella fita per la qual les lluitadores i lluitadors antifeixistes van donar el millor de si mateixos no es faci realitat, perquè l’actual realitat és un obstacle per a les nostres demandes i el panorama s’enfosqueix cada dia més als diferents parlaments. Pel contrari, cada dia brillen més les peticions de justícia i democràcia als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, i allà estarem nosaltres amb les cares dignes i valents de les nostres víctimes mirant als ulls dels que encara protegeixen els seus botxins.

El 20-N de 1975, per un moment, el món va ser un lloc millor, va morir l’assassí Franco. Amb el seu enterrament al Valle de los Caídos, aixecat amb el suor i la sang dels seus esclaus físics, no va ser enterrat el seu llegat, que va deixar lligat i tan ben lligat que encara ens barra el pas. Amb el dictador es va soterrar encara més dolorosament la nostra Memòria, perquè es feia en nom de futures democràcies, de reconciliacions i progrés. En un acte sàdic la memòria antifeixista va ser enterrada viva, quan una vegada mort Franco, que no el franquisme, començava a treure el cap de la terra buscant la llum de la veritat. Ara s’apropa un altre 20-N, fita electoral, on la Memòria té presència només als programes dels considerats petits partits d’esquerra. Passi el que passi el 21-N no llençarem la tovallola, per això el dissabte 26 t’esperem a la plaça Sant Jaume per plantar cara a tanta injustícia i per a dir que per sobre de la nostra lluita i la nostra dignitat: No passaran!

VINT-I-TRESENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. COMPANYS DE LLUITA.

2011-10-07T15:22:00.000-07:00

Octubre és un mes de revolució, mort i dignitat, de gran significat polític al nostre país, és el mes Companys, és el mes del reconeixement a totes les víctimes sepultades al Fossar de la Pedrera, lloc de memòria per excel·lència a Barcelona. Al Fossar està el president Lluís Companys esperant l’anul·lació del seu judici i també els dels seus companys de lluita. Allà no descansen, perquè no poden, els anònims defensors de la legalitat republicana, totes les seves vides importants per a la nostra història, de la primera a l’última,mereixedores d’homenatges i honors però sobretot de justícia i reparació.

L’octubre de 1934 va esclatar una revolució contra la injustícia de segles d’opressió. Repressió sobre els nous ciutadans i sobre els pobles de la República durant el bienni negre, avantsala del feixisme que més tard donaria un cop d’estat contra la democràcia. Una revolució esclafada per la força de les armes: morts al carrer i milers d’empresonats fins l’amnistia del Front Popular dos anys després.

Gent valenta i polítics valents, que arriscaven la seva llibertat i la vida per les llibertats del poble, uns polítics dels que ja no en queden. Avui es pensen que estan per sobre de tots nosaltres com una casta d’intocables que manen i no reten comptes, alguns encara emparats en l’escut d’impunitat de la llei de punt final del 77. Fins ara els diferents governs han sentit però no han escoltat les legítimes reivindicacions de les víctimes del franquisme, ni la de les seves hereves i hereus. S'ha fet una política de memòria de mínims dins de l’esperit d’una reconciliació nacional construïda amb materials febles i defectuosos sobre la renúncia de les víctimes i el perdó als botxins. Ara el nou govern de Catalunya dóna un pas enrere en aquesta política fins ara insuficient per espoliar-nos els drets adquirits, ignorant a associacions i protagonistes de la defensa de la legalitat republicana, basant-se en la mateixa cançó que porta des de la mort del dictador sonant dins el nostre cap: tot sacrifici és poc per a un nou futur, que passa com sempre per sobre del passat dels més febles, dels perdedors, com piconadora que esclafa els ossos dels nostres morts i que ens vol lligar les mans per barrar l’aspiració a la veritat, la justícia i la reparació. Volen que ens autocensurem, que claudiquem tot col·locant-nos l’etiqueta de rancuniosos, revengistes, obsessionats amb un temps que molts volen superar, però això sí, que el preu ho pagui el de sempre, com passa amb les crisis, el més necessitat, en aquest cas de justícia. Mentre quedi una espurna del foc d’esperança, que van alimentar els combatents per les llibertats en els seus néts o besnéts no ens deixarem trepitjar per aquest discurs, no els deixarem passar.

L’octubre és també el més dels companys de lluita internacionals, dels joves brigadistes que van venir d’arreu del món a defensar la democràcia, la República. Gent que va pagar molt cara la seva solidaritat i generositat perquè van deixar la seva vida a les terres dels pobles de l’estat espanyol lluitant contra el feixisme. Visionaris que van veure que la república era la primera víctima de les forces feixistes que assolarien Europa. Dones i homes, alguns del quals després van lluir amb nom propi, altres van morir, sense nom, a camps de batalla més llunyans, a camps de concentració o en mans dels seus compatriotes quan van tornar als seus països, cosa que no tots van poder fer, convertits en apàtrides. El 28 d’octubre de 1938 Barcelona va retre un emotiu i multitudinari homenatge a les Brigades Internacionals, nosaltres també ho fem. Ells cantaven el seu himne:

Els germans d'Espanya són a les barricades,

els germans d'Espanya són pagesos i obrers.

Endavant les Brigades Internacionals,

amunt la bandera de la solidaritat!

Endavant les Brigades Internacionals,

amunt la bandera de la solidaritat!

Nosaltres buscarem aires de llibertat i justícia on fer onejar aquesta bandera de solidaritat antifeixista.

Per a recordar i honorar les víctimes del franquisme des del president Companys a l’última de les víctimes del feixisme espanyol i la transició monàrquica. Per a reivindicar i exigir els drets d’aquestes víctimes, que van patir tot tipus de vulneració dels drets humans i van ser víctimes de crims de lesa humanitat imprescriptibles. Per a continuar difonent la dignitat dels lluitadors antifeixistes seguim amb les nostres concentracions per la veritat, la justícia i la reparació. Per a denunciar l’atac que està patint la Memòria Democràtica de Catalunya ens reunirem a la plaça Sant Jaume el proper 29 d’octubre a les 12 del migdia.

Us convidem a aquest exercici de memòria i dignitat.

VINT-I-DOSENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

2011-08-31T04:53:00.000-07:00

El futur no es pot construir sobre la reafirmació en els errors del passat. Això és quelcom més que una evidència, és el que ha estat passant en la nostra petita democràcia que ha minvat a l’ombra d’un parany de la dictadura: la constitució monàrquica i la transició. Una ombra que ha enfosquit i barrat tota possibilitat de justícia per a les víctimes del feixisme espanyol. No és casualitat que un dels crits més escoltats en les darreres mobilitzacions socials hagi estat: “li diuen democràcia però no ho és”.

No és res de nou que denunciem aquest fet. Ni la llei d’impunitat i punt final del 77 que va amnistiar els culpables de crims de lesa humanitat ad eternum. Ni la monàrquica constitució que una important part de la població actual no va votar i que ha deixat de ser intocable per obra i gràcia dels mercats. Ni la corona imposada pel dictador. Ni l’estat aconfessional que es confessa de genolls tot esperant el perdó d’una església catòlica i les seves poderoses sectes enfortides sota les branques de la dictadura. Una església que mai no ha demanat perdó pels seus crims i per la més que necessària col·laboració en el cop d’estat del 36 i la interminable repressió, sinó tot el contrari. Aquest dies que ha estat Ratzinger a Madrid han repartit un llibret on s’explica el període republicà com als llibres franquistes. Ells no perdonen i nosaltres no estem disposats a continuar posant la galta esquerra batejada com reconciliació nacional perquè ja portem moltes bufes. El que farem és el que hem vingut fent aquest darrers anys, plantar cara però amb més contundència perquè no estem disposats a continuar amb aquest trágala ad infinitum que pateixen les víctimes, els seus familiars i les associacions ciutadanes que vetllen pel seu dret a rebre justícia. També dir a la senyora vicepresidenta que així com els catòlics no poden utilitzar en va el nom de déu que ella no ho faci amb Ferrer i Guàrdia o amb el president Companys, que van ser assassinats a un castell des de on es bombardejava la ciutat, que no els utilitzi en nom de cap reconciliació.

Ningú ens ha de donar lliçons de democràcia, cap govern, ni partit, ningú ens ha d’explicar la història que ja coneixem de primera mà a través dels testimonis dels que van representar i defensar els valors democràtics de la República, la única democràcia legítima i legal que hem tingut en aquest estat. Són les mateixes dones i homes que van lluitar contra el feixisme i van deixar la vida en aquesta lluita.

Per tot això diem no al Memorial Democràtic al castell de Montjuïc. No volem que ens tanquin a la garjola de l’oblit del soterrani de la història, per convertir-nos en una atracció més d’aquesta ciutat de cartró-pedra, com un record llunyà d’una guerra a un castell militar de molt difícil accés. Volem un espai cèntric i ben comunicat per a ubicar el Memorial, volem que aquest no es converteixi en un museu de la seva Guerra Civil sinó en un espai interactiu i viu on les víctimes de la repressió franquista del 36 al 77 i les víctimes de la transició tinguin tot el protagonisme com lluitadors antifeixistes. No es tracta com diu el senyor Duran i Lleida en referència al període 36-39: “unos y otros las hicieron de todos los colores”, frase d’un simplisme inaudit que comparteix la vicepresidenta Ortega, les víctimes del franquisme no són les baixes d’una guerra. Aquest govern ha de comprendre que es tracta de denunciar el terrorisme d’estat, els crims de lesa humanitat d’una dictadura terrible que volen fer passar per altra cosa. Es tracta de que aquests crims no prescriuen i per això no estem disposats a que ens tractin com rancuniosos àvids de venjança, sinó com víctimes amb tot el dret a rebre justícia i reparació i que la veritat surti a la llum en tota la seva dimensió. Nosaltres no en tenim por, i vostès? No volem un memorial amb dues sales, amb dues categories de víctimes anivellades amb l’esperit de la transició, no volem que ens expliquin allò de la guerra fratricida perquè es va tractar d’un cop d’estat a un govern democràtic, que es va defensar d’una agressió contra el poble que representava. Un cop d’estat dut a terme per uns generals, una església i una oligarquia que només volien perpetuar un model d’explotació dels que eren els únics beneficiaris. I d’aquell triomf venen encara les nostres mancances, la nostra impotència i la llosa perpetua que porten les víctimes. Víctimes que han estat criminalitzades, i que trenta-sis anys després de la mort del dictador al seu llit, continuen sentint els mateixos arguments per no rebre justícia. Ja ni ha prou.

No al Memorial Democràtic al castell. No a l’equiparació de víctimes i victimaris, que tants anys de gloria han tingut i que van ser tan ben pagats. No a la tergiversació de la història. No a la discriminació de les víctimes antifeixistes i la seva divisió en acceptables i criminals. Per això el 17 de setembre ens concentrarem a la plaça Sant Jaume i us convidem a totes i a tots per a mostrar la nostra indignació i continuar exigint veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes del franquisme. Recordarem els darrers afussellats del franquisme que van ser assassinats el 27 de setembre de 1975, 36 anys després de la caiguda de la República. També tornarem a demanar l’anul·lació dels judicis del franquisme. Ara que la constitució ja no és tan sagrada i pot canviar-se en benefici d’uns quants, no hi haurà cap problema per fer-ne més canvis si cal i no ens la podran posar com excusa per barrar-nos el pas a la justícia.

Avui més que mai és necessària la nostra unitat i el nostre rebuig a tanta humiliació, no podem consentir que ens tanquin al nas la petita porta que havien obert a la memòria democràtica. Molts ja no poden esperar més perquè el temps s’esgota, ajudem-los. Us esperem.

VINT-I-UNENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

2011-06-05T00:54:00.001-07:00

Juliol de resistència a Barcelona, juliol de resistència a Catalunya. El poble català va guanyar aquell 19 de juliol de 1936, va plantar cara al cop d’estat feixista dels generals deslleials a la República i va guanyar. Va ser una victòria dels antifeixistes, dels lluitadors defensors de la legalitat republicana que van continuar resistint fins el seu darrer alè a les trinxeres, fins al seu darrer sospir davant dels escamots de afusellament, fins a la seva última ullada al món abans de ser tirotejat en un voral del camí. Resistents fins a l’últim pensament abans de creuar la frontera a camps de malaltia, fam i mort. Resistents en les garjoles, a l’exili, en l’estigmatització i la gana, en la lluita clandestina. Resistents alguns encara avui en dia. A totes aquestes i aquests resistents honorem cada vegada que exigim veritat, justícia i reparació, també les seves famílies i els seus amics.

Aquell juliol victoriós a Catalunya va ser un mes de foc, sang, dolor, terror i mort a Ceuta, Melilla, Galicia, Navarra i altres punts de l’estat on va triomfar l’exercit traïdor del general més criminal de la nostra història. Aquest personatge no era només totalitari, aquest seria un adjectiu modest senyor Suarez i senyors de la Real Academia de Historia. Franco va ser un dictador, un assassí, un aliat del nazisme alemany i del feixisme Italià, tant culpable de crims de lesa humanitat, ell i els seus comandaments, com Hitler amb la seva SS i la Gestapo, que tant bé va ensenyar als futurs repressors de la dictadura franquista com Melitón Manzanas, condecorat per Aznar. 40 anys de dictadura i desenes i desenes de milers d’assassinades i assassinats (els últims el 27 de setembre de 1975), de desaparegudes i desapareguts, de torturades i torturats, de preses i presos avalen que aquest colpista va ser i continua sent després de mort un dictador culpable de crims que mai prescriuran.

Nosaltres resistim i continuem lluitant. Alguns ho fem en nom dels que ja no tenen veu, d’altres ho fem per ells i en nom propi. Ho fem en nom dels nostres pares i mares, avis i avies, dels nostres familiars, perquè la dignitat que a elles i ells els sobrava és equivalent a la nostra indignació, que és molta. Estem indignats per la manca de respecte d’unes institucions i estaments lligats a una constitució monàrquica, que va propiciar un dictador. Un sistema fill de lo atado y bien atado que ha donat l’esquena a la legitimitat i legalitat de la República i que es nega a donar el que per dret pertoca a aquelles i aquells que si coneixien el significat de la paraula democràcia. Resistim i resistirem fins que siguin reparades totes les víctimes del franquisme sense excepció, des del 1936 fins el 1975, i les víctimes de la transició fins el 1978. Fins que siguin anul·lats els judicis dels il·legals tribunals franquistes i fins que el franquisme sigui condemnat sense pal·liatius pel govern de l’estat espanyol. Fins que no deixin d’estableixier comparacions i equiparacions grolleres entre els colpistes i els defensors de la llibertati per part de totes aquelles i aquells que es consideren representants democràtics del nostre poble.

Dissabte 2 de juliol ens tornarem a trobar a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume per exigir veritat, justícia i reparació, per demanar l’anul·lació dels judicis del franquisme i per homenatjar els resistents que van sobreviure i aquells a qui van robar la seva vida un estiu de fa 75 anys.

VINTENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

2011-05-25T01:37:00.001-07:00

El proper dissabte 28 de maig ens tornem a concentrar a la plaça de Sant Jaume a les 12 hores per a continuar amb les nostres dignes exigències de Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme i l'anul·lació dels judicis de la dictadura franquista.

Aquesta reivindicació de justícia és un deure moral democràtic de tota la societat i és un homenatge imprescindible per a honorar la memòria dels nostres lluitadors antifeixistes i la seva defensa, fins les darreres conseqüències, de la legalitat democràtica republicana, així com la seva valenta i compromesa actuació per a combatre el feixisme a Europa.

Per ells, per nosaltres, pel compliment dels drets humans, us esperem.

DINOVENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ.

2011-04-26T02:34:00.000-07:00

Dissabte 30 d'abril a les 12 hores a la plaça Sant Jaume.

DIVUITENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ

2011-03-20T05:09:00.000-07:00

En aquestes dues fotografies tothom aixeca un braç. Amb aquesta observació simplista es podria dir que estan fent el mateix, quan realment estan fent tot el contrari. Uns aixequen el braç amb la ma estesa a la repressió, l’assassinat, l’aniquilació del diferent. Altres aixequen el braç amb el puny enlaire com a símbol de lluita contra l’opressió, per les llibertats, per la justícia social, per la defensa de la legalitat democràtica republicana. No fan el mateix, no són el mateix, seria obscè i groller comparar aquestes dues imatges i més encara equiparar-les.

Fins i tot els hereus ideològics dels que fan la salutació feixista no gosarien comparar aquestes imatges, perquè per a ells seria un insult estar al mateix nivell que aquells rojos que van aniquilar. Aquesta és la diferència, ells no tenen por de la seva incorrecció política perquè se senten protegits per la impunitat, que aquesta monarquia constitucional proporciona als botxins de la dictadura, basant-se en les lleis de la Transició.

I què passa amb els “demòcrates”? Ells no compararien fredament aquestes imatges, però si estan disposats en l’esperit de la llei de la memòria, dels dos bàndols, de la “guerra civil”, a comparar el patiment dels que van dinamitar, amb un cop d’estat sanguinari, la democràcia, amb els que van vessar la seva sang per defensar-la. Com és possible? Com pot el concepte de caritat, que l’església catòlica només practica amb els seus, i que vol que nosaltres practiquem amb tothom, passar per sobre del concepte de justícia? Com es pot demanar en noms de reconciliacions, que en realitat els culpables no volen, obligar a que la víctima continui perdonant i oblidant?

Tan feixista és aquell que va estar d’acord amb la dictadura, o hi va conviure amb comoditat moral, com aquell que la va fer realitat. Tan feixista és un feixista viu com un feixista mort, honorat durant tota una llarga dictadura i exculpat per la també llarga transició. Tan demòcrata és un defensor de la república viu com mort, arrossegat pel fang durant 40 anys de feixisme i sepultat en el silenci durant quasi 30 anys, i encara avui en dia, sense la consideració que hauria de tenir en un estat democràtic. Un estat que no deu ser tan democràtic quan encara no ha condemnat el franquisme com cal. Llavors per què han de compartir aquestes persones un espai, ara virtual, com el Memorial Democràtic? Per què la Direcció General de Memòria Democràtica ja no serà de Memòria sinó de Qualitat Democràtica? De quina qualitat parlem?. Si estan disposats a posar en el mateix lloc als que no van plorar amb l’entrada de les tropes franquistes a les seves viles amb els que encara ploren amargament per la seva manca de drets tot esperant veritat, justícia i reparació. On està la qualitat democràtica?.

La senyora vicepresidenta ha dit que defensarà la continuïtat del Memorial, només faltaria que no respectés allò que es va aprovar en seu parlamentària. Però els passos donats no avalen les seves paraules: no hi ha edifici, no hi ha director/a titular, no ha convocat a les entitats, la web no ha estat actualitzada,.. A la senyora vicepresidenta li volem dir que aquells als que vostè vol acollir ara en el seu centre de qualitat democràtica, i no cal tenir un títol de llicenciada en història per saber-ho, van tenir tants anys de glòria que no se l’acabaran mai, reconeixement, prebendes i reparació moral i econòmica. No creiem que necessitin més lloances per haver estat contraris a la legalitat democràtica, sigui per les raons que sigui. Els seus noms han guarnit els murs de les seves esglésies com màrtirs de les seves idees. No cal que després de tot l’exposat vinguin a robar un espai als que res més que repressió van obtenir pel seu compromís no amb déu i la pàtria, sinó amb la societat i la democràcia.

Que quedi clar que les víctimes del franquisme i els seus hereus biològics i ideològics lluitarem per la seva memòria i per la justícia negada per sistema. Que la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes continua amb aquesta obligació ineludible i que tornarem a la plaça Sant Jaume a donar mostra d’aquest compromís, com cada darrer dissabte de cada mes dels últims dos anys, el proper dia 26 a les 12 del migdia.

DISSETENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ

2011-02-13T08:05:00.000-08:00

Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme són les nostres víctimes. Tots nosaltres, els hereus d’aquestes persones, som víctimes de la dictadura perquè sentim el seu dolor i la necessitat de justícia, que ha passat de generació en generació superant el silenci i la por. Pors o indiferència que els diversos governs no han volgut que superi una societat, disposada en molts casos, a solidaritzar-se amb moltes causes conseqüència de la violació dels drets humans, mentre passa de puntetes sobre la seva pròpia història de terror, que no es pot soterrar perquè encara és viva.

La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a tots nosaltres, molts del quals no van ser víctimes pasives sinó que van lluitar contra la dictadura i ho continuen fent. Aquesta transició va oblidar la legalitat democràtica republicana i va adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim que van imposar els feixistes. Es va oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i horror imaginables. Aquesta transició, que encara transita per sobre de les nostres ferides no tancades, va camí, si no hi ha un canvi de rumb, d’una democràcia fictícia que no voldrà fer justícia a milers de ciutadans d’aquest estat, farts d’esperar, escenificant, com fins ara, la seva manca de maduresa.

El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets, per això estem cada mes a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació, i l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, no ens cansem de repetir-ho, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura, en una tragèdia humana de la que encara patim les conseqüències.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre pensament portem unes de molt especials, els nostres familiars, els nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes de la concentració del proper dissabte 26 de febrer, són part de la nostra història personal que volem compartir amb tots vosaltres. Han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts, que ja no poden aixecar les seves veus més que a través de les nostres. Les farem volar molt alt, serà un clam de justícia, ho farem ben fort i sense repòs, i quan ens quedem sense veu, llavors, cridarem amb el cor.

Elles, les víctimes, es pregunten fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Nosaltres, les víctimes, exigim que aquesta s’acabi, ja!

Punt i final a la impunitat. Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació judicis franquisme.

SETZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. 2 ANYS EXIGINT JUSTÍCIA.

2011-01-21T01:58:00.000-08:00

Sempre ens van explicar que la justícia portava una bena als ulls com a símbol d'imparcialitat, que la balança que subjectava la seva mà simbolitzava el mateix, l'aplicació d'un veredicte just, si s'inclinés cap al bé significaria l'indult de l'acusat i si cap el mal la seva condemna. I que com la justícia no està lliure de pressions ni coaccions portava l'espasa per lluitar contra aquestes. Però la representació utòpica de la justícia a l’estat espanyol te un altre significat molt diferent. Aquí la justícia podríem pensar, sent generosos, que porta una bena per no mirar als ulls de les víctimes del franquisme i no sentir vergonya per la reiterada negació dels seus drets, però la realitat és que li han posada perquè no vegi pel camí que la porten els interessos dels governants de torn i aquells qui en realitat manen. Porta una balança que sempre s'inclina al mateix costat i que és el del mal, però això no vol dir la condemna de l'assassí, del repressor, del cooperant, del còmplice, sinó més aviat la seva absolució, el premi de la impunitat i el vestit de demòcrata de tota la vida. I és que porta la mateixa balança que li va imposar el franquisme. L'espasa no és per lliurar-se de qui la vol allunyar de la senda dels drets humans i de la veritat, la justícia i la reparació, sinó més aviat per recordar a les víctimes que encara s'han de agenollar davant d'una justícia parcial que no li vol reconèixer els seus drets.

Ja fa dos anys que les companyes i companys de la Mesa de Catalunya estem exigint una nova justícia, una justícia democràtica que protegeixi les víctimes defensores de la legalitat republicana dels colpistes, de l'aparell de la dictadura i condemni els seus botxins. Una justícia que declari il·legals els tribunals franquistes, les seves condemnes i que anul·li tots els judicis del franquisme. Dos anys exigint que la justícia es tregui la bena que li van imposar els feixistes i que miri els rostres de tots aquells que esperen la seva acció imparcial, les víctimes i els seus familiars i aquells que se les van estimar. Una justícia que es declari culpable per la seva conducta de quasi 40 anys de sagnant crueltat i pels 35 de silenci i oblit intencionat, i que amb la mirada neta camini vers la veritat, l’autèntica justícia i la reparació. Que aixequi la seva espasa cap tots aquells interessos que no la deixen complir amb la seva tasca ineludible, que l'aixequi per sobre d'aquelles lleis d'impunitat sota les que s'amaguen els culpables. I que per fi la seva balança imparcial s'inclini del costat del bé, del costat de totes les nostres víctimes, les lluitadores i les indefenses, que van ser arrossegades pel deliri sanguinari d'un dictador, que encara deu riure victoriós des de la seva tomba. Riu tot veient a molts dels que defensen la seva impunitat en els cercles de poder i el seu dofí al front d'una monarquia, que no inclou a la seva agenda l'aplicació dels drets humans pels lluitadors antifeixistes represaliats.

Per aquesta nova justícia amb ulls transparents per veure la veritat, amb l'espasa en alt per convèncer aquells que no volen que es faci justícia i amb una balança que s'inclini vers la reparació. Per aquesta justícia, i per a que els legisladors la facin possible, continuarem manifestant-nos i concentrant-nos, independentment del color de les administracions i amb total independència, sempre en defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme.

Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació Judicis Franquisme.

In memoriam Álvaro Fernández Alonso, company de la Mesa de Catalunya i un dels precursors de les nostres concentracions.

QUINZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. DONES LLUITADORES, DONES RESISTENTS.

2010-11-22T12:45:00.000-08:00

Dones que per fi ja no eren només filles de, mares de, germanes de, de homes. Eren dones que tenien drets, que conquerien drets, que feien valdre drets en una societat que les atorgava el títol de ciutadanes. Eren les dones de la República.

Dones que van omplir els carrers per a celebrar el triomf del Front Popular, que van tenir activitat política ocupant càrrecs als partits i a l’administració, regidories, alcaldies, ministeri. Dones que van poder formar-se i tenir accés a l’educació superior, no només testimonialment, que van ocupar llocs de treball que eren propietat privada dels homes. Dones que gaudien d’un estat de llibertat pioner al món, dones protagonistes que tenien l’oportunitat d’escriure la història. Encara que alguns poden dir que això no era la norma també es pot dir que la lluita per les conquestes socials i la igualtat d’oportunitats, per a les dones i per als homes, era un camí sense retorn on s’havien de deixar enrere secles d’explotació i alienació.

Dones que després del cop d’estat feixista i la cruenta lluita per la defensa de la legalitat republicana van estar al front, milicianes amb el fusell plantant cara a l’enemic, conductores, aviadores, correus a primera línia de foc. Dones que van ocupar a la rereguarda els llocs de treball que havien deixat els homes: tramviàries, constructores de refugis i trinxeres, treballadores a fàbriques de munició, … Dones que es van organitzar i que van fer funcionar unes ciutats i uns camps sense homes, treballant sense descans amb la il·lusió de que el somni de la seva emancipació fos una realitat l’endemà.

Dones que després de la victòria dels feixistes també van quedar captives i desarmades i van patir la repressió tant o més que els homes, però en el silenci i el sacrifici que durant segles la societat masclista catòlica havia imposat. Dones rapades, violades, humiliades, exhibides pels carrers després de prendre la popular ració d’oli de ricí. Dones a les presons, castigades per les seves idees o per les idees dels homes que les envoltaven, torturades física i psicològicament, que van patir fam i malalties, algunes de les quals mai van traspassar els murs entre els quals estaven tancades. Dones amb consells de guerra, condemnades a mort i assassinades, dones que eren passejades de nit i de dia, dones desaparegudes. Dones a les què van robar els fills o que van veure com se’ls morien de gana als penals. Dones roges arrossegadores de pecats de llibertat, transmissores del gen roig, que portaven nens al món que havien de ser separats d'aquestes mares malaltes de progrés, alguns d’aquests nens fruits de les violacions dels falangistes durant els interrogatoris, entre pallissa i pallissa. Dones de l’exili que van perdre els seus fills a les platges franceses, que van deixar la seva vida allà, altres encara més lluny, als camps de concentració nazis. Dones patidores i lluitadores que no van caure en el desànim perquè havien de lluitar molt dur per treure endavant allò que va quedar de la seva llar i la seva família, des de dins i des de fora de les presons.

Puntals de la societat sobre els quals es va construir la resistència i la lluita antifranquista, relegades a un paper secundari, van constituir la logística i la infraestructura sense la qual qualsevol projecte estat condemnat a ensorrar-se. Dona però no sempre companya, imprescindible però en segona fila, generosa però mal pagada. Sense veu durant massa temps. Per aquestes dones és el nostre homenatge, per a les dones dels rojos, per a les dones roges, republicanes i antifeixistes.

Volem recordar que l’any 1931 va arribar democràticament una república amb una constitució que va fer possible que la dona, per fi, gaudís de l’estatus de ciutadana. Moltes d’aquestes dones estan esperant que el seu dret a la veritat, la justícia i la reparació sigui una realitat. I això ens recorda que dilluns dia 6 de desembre es tornarà a celebrar una jornada per a commemorar la constitució del 78, monàrquica per la gràcia del dictador. I que justament aquesta tan lloada constitució, que la majoria de la població actual no va votar, barra el pas, o això diuen, a aquest dret a la veritat, la justícia i la reparació per aquestes dones i per a tots els lluitadors antifeixistes. Aquesta constitució és una trinxera d’impunitat, refugi d’aquells que van formar part de l’aparell de la dictadura franquista i la pactista transició.

CATORZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. DISSABTE 30 D'OCTUBRE DE 2010.

2010-10-14T05:26:00.000-07:00

Com cada octubre des de 1940 el cas del president Companys posa sobre la taula la impunitat de la dictadura franquista.

Ja fa 70 anys de l’assassinat del president màrtir de Catalunya, ja es compleixen, inexplicablement, 70 anys d’oprobi per a tot el poble de Catalunya. 7 dècades d’ignomínia per a tots nosaltres, per a tots els que tenim un Lluís, un Pere, un Josep afusellat per les bales feixistes a casa nostra, i que pateixen, i nosaltres amb ells, la mateixa indiferència i manca de respecte que el que va ser President de la Generalitat.

Si les institucions i els polítics no volen fer justícia a un representant del poble que va governar Catalunya, l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme, que els importarà alcaldes, mestres, advocats, obrers, sindicalistes, … homes i dones compromesos amb la legalitat republicana i amb la lluita contra el feixisme. Res, per què aquests, per desgràcia, no surten a les primeres planes dels diaris. Ni els avergonyeix, ni els importa tot això perquè han perdut el respecte per la història democràtica del seu país. Aquest successors, aquest càrrecs públics, accepten ofensius certificats de bona conducta intentant fer-los passar per allò que no són, perquè no tenen cap validesa, ni moral, ni judicial, ni administrativa. Estem farts de repetir-ho, el consell de guerra a Lluís Companys, com els milers i milers de consells de guerra de Catalunya i de la resta de l’Estat no han estat anul·lats, ni la llei de la memòria contempla aquest supòsit, ni els òrgans judicials competents han concedit l’anul·lació a cap de les peticions individuals presentades fins ara.

El nostre company Pere Fortuny va rebre recentment una carta de la Fiscalia de l’estat tan desconcertant, com irrisòria, si no fos el fons d’aquesta l’assassinat del seu pare pels franquistes, en Josep Fortuny i Torrens, últim alcalde republicà de Mollet del Vallès, un altre representant i servidor del poble. La Fiscal de la Unidad de Apoyo, Helena Mª Prieto González, escriu el següent: “Al ser nulas e inexistentes tales sentencias no procede la interposición de recurso de revisión alguno”. Així que primer són nul·les, la qual cosa no consta en cap punt de la llei 52/2007 per molt que ens vulguin enganyar amb la seva propaganda sense escrúpols. I després són inexistents, entrant en contradicció amb si mateixa, amb la gramàtica espanyola i utilitzant un terme buit de contingut jurídic. És molt greu que aquesta senyora digui això perquè les sentències existeixen, estan als arxius militars, tenim còpies a casa compulsades i tenim la prova del seu compliment perquè els nostres familiars van ser assassinats, afusellats per una llei franquista al servei de la repressió, l’opressió i l’extermini, que continua vigent per què ningú l’ha jutjat, ni condemnat. I existeixen perquè el concepte il·legítim, que es fa servir a la Llei de la Memòria, és una adjectiu qualificatiu de caire moral, però no un terme jurídic sinònim d’anul·lació. Això és el que rebem de l’Estat, mentides i humiliació.

Il·legítima era la conducta de l’home que maltractava la seva dona durant el franquisme, avui és il·legal i punible. El concepte de sentències il·legítimes és propi dels que van consagrar la transició i van estar d’acord amb una llei de impunitat com és la d’Amnistia del 77, rebutjada pels organismes oficials i oficiosos de drets humans. Avui aquestes sentències, si és veritat que vivim en un estat de dret, haurien de considerar-se il·legals i hauríen de ser anul·lades per llei.

I per acabar només una pregunta: Què haurien fet aquests nous representants del poble, que han anat a fer l’ofrena floral a la tomba d’en Companys, que han fet els seus discursos i han cantat Els Segadors amb la ma al pit, encara que alguns pensen que ja es fan massa actes aquest octubre. Què haurien fet si de sobte haguessin sortit de la terra del fossar de la Pedrera tots els homes i dones allà enterrats, si hagués sortit d’aquesta terra en Lluís Companys i els hagués dit que no volen flors que volen justícia?

A aquest acte del proper dissabte denunciarem els crims comesos per l'Església, coautora de la repressió franquista, tot coincidint amb la propera visita del Papa que lluny de demanar perdó pels seus crims de lesa humanitat a l'Estat Espanyol, va convertir en Sant a Escrivá de Balaguer, creador de la perillosa i poderosa secta Opus Dei, part de l'aparell franquista des de que va desbancar a Falange de les estructures del més alt poder a la dictadura.

TRETZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ

2010-08-23T02:10:00.001-07:00

CRISI DE MEMÒRIA

La memòria surt tímidament als carrers, està simbòlicament als museus, apareix de vegades als mitjans de comunicació com un recordatori, com una efemèride més, com una data a recordar al calendari. Però, és aquesta la memòria que volem? o desitgem una memòria sinònim de veritat, justícia i reparació, la que ha de venir dels tribunals de justícia, la que han de fer per obligació moral els representants dels ciutadans al Congrés de Diputats a través de la promulgació de lleis justes?. Sí, volem aquesta darrera, però de moment aquí només hem trobat portes tancades i barrades a la justícia per als lluitadors per les llibertats. La crisi i les retallades arriben també al reconeixement dels defensors de la legalitat democràtica, així el deute continua pujant sense cap intenció de pagar el que devem a tants i tants antifeixistes i a tantes víctimes dels colpistes.

Del nostre calendari no s’esborra cap aniversari, ni anònim, ni els dels que tenen un nom a la història. Així no oblidem que el proper 27 de setembre farà 35 anys que van assassinar Baena, Sánchez-Bravo, García, Txiki i Otaegi. Els darrers afusellats del franquisme, que no les seves darreres víctimes, perquè els anys que van batejar com a Transició va haver-hi centenars de morts, alguns a mans d’una policia encara en blanc i negre, en una situació política hereva de la dictadura. Víctimes de segona que no tenen dret ni al reconeixement social de la seva lluita, un dret fonamental dels pobles, el dret a defensar-se dels estats totalitaris.

Crisi política, ètica, moral, social, crisi de valors, crisi de democràcia, noves dictadures invisibles que no ens poden guanyar la batalla dels drets humans, de la veritat, la justícia i la reparació d’unes víctimes que són d’avui, que són la nostra responsabilitat i com un exercici de no repetició per no haver-nos de trobar un dia en la seva pell, perduts, oblidats, incompresos, sense dret a la més elemental justícia, infravalorats, relegats a l’estadística dels llibres d’ història.

A aquesta Barcelona de postal i moderna, aparador de disseny, que exhibeix fotos de la policia abans de carregar al costat del monument a la “Victoria” dels feixistes. Obelisc que encara no ha tornat a ser el que va ser, un homenatge a l’insigne Pi i Margall, ubicat dins la rotonda de la plaça Joan Carles I. Molt significatiu, la monarquia filla del franquisme trepitjant altra cop la República. Una Barcelona que compra a uns grans magatzems a la Diagonal on abans estava la presó de dones de Les Corts sense que cap vianant tingui coneixement d’aquest fet. A aquesta Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, el dissabte 25 de setembre ens tornarem a manifestar, a demanar Veritat, Justícia i Reparació, a exigir l’anul·lació dels judicis del franquisme i a lluitar, com ho van fer les nostres víctimes, per la memòria que volem per a ells.

CONTRA LA CRISI DE LA MEMÒRIA. SETEMBRE DE LLUITA PELS DRETS DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME.

DOTZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ

2010-06-17T14:49:00.000-07:00

74 anys d’impunitat, 74 anys sense justícia. Impunitat per als botxins feixistes, manca de justícia per a les seves víctimes. Molts anys d’espera i pocs anys per a oblidar tant horror. Massa temps ignorant el dolor de centenars de milers i milers de ciutadans i ciutadanes, dels seus fills i néts.

Continuem denunciant que els assassinats comesos, les tortures i tota la resta de violacions dels drets humans dutes a terme durant la dictadura feixista espanyola i l’amnèsica monàrquica transició, constitueixen delictes de lesa humanitat i com a tals són imprescriptibles. Continuem demanant Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme i l’anul·lació de tots els judicis dels il·legals i repressors tribunals de la dictadura amb les seves condemnes il·legals.

Els defensors de la legalitat democràtica republicana, els antifeixistes que van plantar cara al feixisme espanyol i europeu i totes les víctimes que van patir d’una manera o una altra la repressió de l’aparell torturador i espoliador de la dictadura de l’assassí Franco es mereixen que continuem demanant Justícia.

Per ells i per nosaltres no deixarem de denunciar aquesta situació vergonyosa de desempar, de reivindicar la defensa dels drets de totes les víctimes del franquisme i d’exigir justícia perquè d’una vegada es tanqui el paraigües d’impunitat que ha protegit els feixistes d’ahir i els seus hereus.

ONZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. QUINA JUSTÍCIA?

2010-05-11T01:04:00.001-07:00

És aquesta la justícia que ens ofereixen? d’aquesta ja en tenim prou.

Què hauran de fer les víctimes del franquisme, els seus familiars i les associacions de la memòria perquè d’una vegada els drets bàsics, els més elementals i universals drets de qualsevol víctima d’una dictadura arreu del món siguin respectats al nostre tort estat de dret? Fem aquesta pregunta perquè les nostres víctimes supervivents de l’horror feixista espanyol, any darrera any d’aquesta transició amnistiadora d’assassins i còmplices, van morint sense rebre justícia i no poden esperar més.

Sense llei de la memòria, i amb llei també, estem com al principi per molt que el ministre de Justícia vulgui cantar lloes a aquesta llei que tanca la porta a les víctimes i obra la finestra de la llibertat als botxins. Llei que posa punt i final a una qüestió, com diria el ministre, a l’accés a la veritat, la justícia i la reparació, que diríem nosaltres, precisament per ser una causa justa, la qual cosa la converteix en totalment incòmoda per a un estat que, recordem, és una monarquia constitucional fruit del atado y bien atado. Diu el ministre que s’han rebut indemnitzacions, moltes d’aquestes ridícules i altres negades a lluitadors antifeixistes, que s’ha atorgat la nacionalitat als brigadistes internacionals, un gest simbòlic que arriba tard per a uns ancians que van deixar la seva joventut lluitant contra el feixisme i que s’ha atorgat també la nacionalitat als descendents dels exiliats polítics, que han hagut de jurar fidelitat a la corona oblidant, molts per necessitat, que el seu avi era republicà. Fins i tot els que inexplicablament van defensar la llei ara veuen que s’ha mostrat ineficaç i de totes totes insuficient. Ens alegrem d’això i esperem que d’aquesta manera sumem més esforços en les nostres reivindicacions, que no han canviat mai; continuem com sempre demanant veritat, justícia i reparació i com part d’aquesta petició l’anul·lació dels judicis del franquisme.

Les nostres víctimes no són personatges mediàtics, no omplen les portades dels diaris, sí ho fan els jutges i els polítics parlant de si aquestes tenen o no tenen dret a rebre justícia més enllà dels reconeixements i homenatges. Nosaltres, com molts altres a Catalunya i l’estat espanyol, amb la nostra tasca d’informació i de denúncia, estem posant el dit sobre la nafra. Estem mostrant a la societat que per molt que s’hagi volgut ocultar i disfressar, el franquisme perviu, que està arrelat en tots els sectors i que justament per això no hem rebut la justícia que ens deuen. Els feixistes moren al 2010 amb tots els honors, tenen acomiadaments solemnes i les institucions democràtiques formen part d’aquest fet insòlit, ho hem vist en el cas de Samaranch. Ell ha marxat com un heroi olímpic amb el beneplàcit d’una democràcia que segueix ignorant les víctimes de l’uniforme que Samaranch va lluir braç en alt, com part de l’aparell franquista. Aquestes víctimes de tot tipus de crims contra la humanitat tenen la seva reivindicació en el treball esforçat dels seus familiars i de les entitats memorialistes, mai les abandonarem perquè la seva memòria és la nostra lluita. Per això tornarem a concentrar-nos a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el dissabte 29 de maig, a les 12 del migdia. Per a denunciar que lluny de rebre la justícia exigida, volen tornar-nos a jutjar per demanar veritat, justícia i reparació, un fet intolerable per part d’un estament sord a les nostres reivindicacions, cec a la democràcia i que dirigeix l’espasa contra les víctimes dels que mai no han deixat de portar la balança. No volem una justícia independent del sistema democràtic.

CONCENTRACIÓ CONTRA LA IMPUNITAT DEL FRANQUISME. DISSABTE 24 D'ABRIL

2010-04-24T22:16:00.000-07:00

Manifest de la Mesa de Catalunya: Nosaltres som les víctimes del feixisme. Veure vídeos.

La Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes porta més d’un any demanant Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme en aquesta mateixa plaça, el darrer dissabte de cada mes i continuarà fent-ho el temps que calgui fins que l’estat i el poder judicial atenguin les nostres demandes. Demanem que les nostres víctimes tinguin els mateixos drets que la resta de víctimes de crims de lesa humanitat arreu del món, dret a rebre la justícia negada des de la mort del botxí dictador fins el dia d’avui. No només per als desapareguts o per als nens segrestats. Reclamem justícia per als assassinats després d’una farsa de consell de guerra acusats de rebel·lió, quina ironia. Per als passejats, per als torturats, per als empresonats, per als espoliats, per a les dones vexades i violades, per als homes i dones de l’exili forçat (a l’interior i a l’exterior). Per als esclaus del franquisme, mà d’obra per a grans empreses que encara existeixen. Per als que van sobreviure als camps de concentració espanyols, francesos i alemanys i per als que van deixar allà la seva vida. Per als lluitadors de la resistència antifeixista abatuts durant la llarga dictadura i per als que van continuar reclamant reconeixement a la seva lluita. Per a les seves famílies que varen rebre dramàticament les conseqüències directes de la repressió. Per als que van ser torturats per la seva condició sexual als psiquiàtrics, les comissaries o les presons. I segur que ens oblidem d’alguns perquè la ferotge dictadura franquista va cometre tots els crims imaginables, tots ells abominables, sense haver estat aquesta jutjada per cap d’ells.

Denunciem que la Llei de la Memòria ha estat un intent de tancar una ferida en fals. Denunciem que la Llei d’Amnistia, més aviat d’amnèsia col·lectiva, va deixar lligat el llegat del dictador tancant la porta a la justícia. Llei qüestionada per l’ONU, molt preocupada per la vigència d’aquesta, que ha recordat a l’estat espanyol que els crims contra la humanitat estan per sobre d’aquest pacte i que són imprescriptibles. Pacte que només ha portat beneficis als que van formar part de l’aparell franquista, des del primer a l´últim, amb corona o sense. No només amb reconeixements i homenatges es pot pagar tant patiment i tanta injustícia soferta durant més de 70 anys, això constiteix un insult per a tots nosaltres.

Estem doncs aquí avui per a defensar el dret de totes les víctimes del feixisme espanyol, durant la dictadura i la transició, a la veritat, la justícia i la reparació. Per a denunciar que el franquisme continua viu en les institucions i en l’administració en les persones que ocupen càrrecs d’alta responsabilitat des de la dictadura. Per a mostrar el nostre més enèrgic rebuig a que partits feixistes i associacions ultradretanes, la legalitat de les quals no és qüestionada per la llei de partits, puguin denunciar i querellar-se amb tots aquells que volen defensar els drets de les víctimes del franquisme, les seves víctimes. I primerament per a encoratjar a la ciutadania a lluitar perquè les víctimes del franquisme rebin justícia, per a demanar valentia i integritat a les nostres institucions perquè siguin reconegudes com cal totes aquelles persones que van donar el millor de les seves vides per defensar la legalitat democràtica republicana. I per últim, per a recordar a tothom que les nostres víctimes no són moneda de canvi i que les associacions de la memòria que treballem perquè aquestes rebin justícia no deixarem que siguin utilitzades en profit de ningú i continuarem lluitant pels seus drets.

El proper dia 29 de maig a les 12 del migdia estarem aquí, com tots els mesos, per a demanar Veritat, Justícia i Reparació. Per a demanar l’anul·lació de tots els judicis del franquisme, inclós el judici al president Companys, que per més que ens insisteixin des de les institucions, no ha estat anul·lat per la Llei de la Memòria perquè aquesta no contempla aquest supòsit.

Per les víctimes i contra la impunitat.

14 D'ABRIL A BARCELONA. VERITAT, JUSTÍCIA, REPARACIÓ I REPÚBLICA.

2010-04-06T03:13:00.001-07:00

Cliqueu cartell

MANIFEST

Ens hem convocat a un 14 d’Abril diferent, un 14 d’abril reivindicatiu, obert a tothom, un acte col·lectiu de ciutadanes i ciutadans convençuts que la monarquia no és cap opció democràtica i molt menys la de l’estat espanyol. Va ser una imposició franquista del atado y bien atado, beneïda per un constitucionalisme,, llavor d’una fingida democràcia de llarga transició pactada a l’ombra dels interessos d’alguns i la decepció de molts. Un cost ètic i econòmic insostenible en temps de moltes crisis.

Aquest 14 d’Abril és un acte commemoratiu del 79è aniversari de la proclamació de la República, però sobre tot és una crida a la unitat del moviment republicà. Una pedra en la construcció d’un punt de trobada on republicans progressistes i antimonàrquics d’esquerres comencem a treballar per a abolir d’una vegada una institució anacrònica i antidemocràtica, que constitueix l’excusa perfecta per a que l’estat espanyol no resolgui moltes qüestions que no admeten més demora.

Volem exigir que ens tornin la legalitat usurpada per la dictadura feixista un 17 de juliol del 36. Un cop d’estat que va suposar una orgia de sang, tortura, presó, assassinat, exili forçat, en un extermini meticulós de l’enemic que sota molts noms: rojo, masón, separatista, ateo, maricón, només era un, aquell que no volia renunciar a la democràcia. Això no vol dir que volem quedar-nos ancorats en el passat sinó que volem treballar per una república que doni llum a les ombres que va tenir la Segona República i que corregeixi els errors comesos, perquè no va ser un model perfecte, però si un espai de drets i llibertat capdavanter al món, sobretot per a la dona, i un pas de gegant per a un poble que vivia majoritàriament en l’esclavatge de l’analfabetisme, el caciquisme, la misèria i la por.

Volem que aquest sigui també un acte d’homenatge a totes les dones i homes, lluitadors antifeixistes, generosos, perseverants, íntegres, idealistes, defensors de la democràcia, morts en moltes batalles lliurades durant la llarga dictadura, o víctimes de l’aparell repressor assassí del feixisme, supervivents de l’horror feixista, dins i fora de d’estat espanyol. Perquè ells van ser la República, la seva memòria és el nostre cordó umbilical amb la democràcia real, amb la representació d’una societat de ciutadanes i ciutadans lliures per a escollir el seu camí i el seu destí, una societat laica impregnada dels valors republicans universals, per la cultura i la pau, per la justícia social, pel progrés i la germanor entre pobles. I és això justament el que reivindiquem avui, una república gestant de principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme, per a tots nosaltres, que vivim amb la mancança de tot allò que va robar i espoliar el franquisme. Rebutjem l’únic trist i vergonyós pagament que ha estat la llei de punt final de la Memòria Històrica.

Reclamem una república laica amb la separació diàfana d’Església i Estat, una Església que “comulgó” amb el franquisme, patrocinadora del cop d’estat feixista del 36 i cooperant necessària per a la seva llarga vida. Una simbiosi que encara dóna beneficis i privilegis. Demanem una república del dret a decidir, una república curosament respectuosa amb els drets humans, amb les llibertats individuals i col·lectives de les ciutadanes i ciutadans de tots els pobles de l’estat espanyol. No demanem només una república sinó totes aquelles que sorgeixin de la llibertat de decisió. Una república o repúbliques socials que cobreixin amb total garantia totes les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Una república de justícia i que faci justícia, que jutgi tots els crims comesos pel franquisme i durant la transició, que garanteixi tots els drets de les ciutadanes i ciutadans, i que vetlli per a que aquests drets no siguin retallats.

Aquest manifest obert i plural el signem tots aquells que creiem en una república de veritat, justícia i reparació.

NOVENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. DISSABTE 27 DE MARÇ.

2010-03-16T03:56:00.001-07:00

El dissabte 27 de març ens tornarem a trobar com tots els mesos a les 12 del migdia a la plaça de Sant Jaume per a exigir Veritat, Justícia i Reparació.

En aquest temps de desmotivació generalitzada on tothom vol assolir les seves fites de manera ràpida i còmoda i si això no es produeix abandona, la perseverança de tots aquells companys i companyes que no deixem de demanar l'aplicació dels drets humans per a les víctimes del franquisme és molt lloable. No té més mèrit que el de ser fidels a la lluita antifeixista dels nostres companys i companyes, avis i pares que van començar el mateix dia del cop d'estat feixista del 36, que es va perllongar durant la dictadura, la transició i aquest espai indefinit de democràcia impossible on l'hereu del dictador ens obliga a ser súbdits sense opcions.

La Lluita continua perquè moralment ha de continuar i durant tot el temps que calgui, fins que es faci Justícia, sense deixar espai al derrotisme, en una cursa de fons on no hem de deixar de visualitzar la meta.

En aquesta tasca de reclamació de drets inalienables d'uns pobles que volen conformar un grup de ciutadans lliures, amb dret de decidir, necessitem sumar forces: republicans, antimonàrquics, defensors dels drets humans, amants de la veritable democràcia, tots hem de continuar plantant cara a uns temps foscos que venen de lluny i que encara ens acompanyen.

VUITENA CONCENTRACIÓ VERITAT JUSTÍCIA I REPARACIÓ. DISSABTE 27 FEBRER.

2010-02-22T03:03:00.001-08:00

LLUITES D'AHIR, LLUITES D'AVUI, DRETS DEL DEMÀ

Els darrers anys de la dictadura franquista es va produir un autèntic moviment de lluita obrera que a més de reivindicar i exigir una millora en els seus salaris i condicions de treball van constituir un moviment de resistència que va plantar cara a la dictadura reivindicant justícia social. Es va crear un clima de solidaritat i unió entre treballadors, estudiants, comerciants, veïns i veïnes de ciutats i barris plens de mancances. Carrers de sorra, claveguerams inexistents, brutícia, rates, falta d’assistència mèdica i escoles en barris monstruosos que creixien a la llum de l’especulació, construïts amb materials deficients en llocs sense cap infraestructura. Grans vagues i manifestacions en un ambient de conscienciació i d’unió contra l’explotació i l’opressió en uns moments on la dictadura lluny de poder-se considerar “dictablanda”, com pretenen molts revisionistes, continuava torturant, engarjolant, matant i condemnant a l’exili.

Volem fer un homenatge a tots aquells homes i dones que des dels seus centres de treball, des dels centres d’estudi, dones treballadores sense contracte i mestresses de casa puntals de la resistència obrera, van contribuir a la millora del seu entorn, de les seves condicions de vida i laborals, i van lluitar per les llibertats personals, col·lectives i nacionals. Per totes aquestes persones ens concentrarem el proper dissabte 27 de febrer, a les 12 del migdia a la plaça de Sant Jaume. Trobem que en aquest moment de crisi generalitzada i de manca de compromís amb la veritable democràcia i la participació ciutadana en defensa dels drets que ens queden i per la conquesta dels que hem perdut o mai hem arribat a gaudir, l’exemple d’aquests lluitadors anònims, que en uns moments on reivindicar era arriscar, fins i tot la vida, ens ha de marcar el nostre camí.

Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme.

Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes

LA MESA DE CATALUNYA EN DEFENSA DE L’ACTUACIÓ DEL JUTGE BALTASAR GARZÓN A FAVOR DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

2010-02-20T04:54:00.000-08:00

És lamentable que en un estat que encara manté estructures institucionals i socials, les quals l’anomenada Transició ha deixat quasi intocables (“cal canviar-ho tot per a que res canviï”, com deia Lampedusa), les querelles d’organitzacions ultradretanes com Manos Limpias, Libertad e Identitad, i Falange Española de las Jons, acusant el jutge Garzón de prevaricació, siguin acceptades. És molt lamentable, però no estrany. Tampoc no ho és que el Magistrat Luciano Varela Castro, de la Sala Penal del Tribunal Suprem, hagi acceptat mitjançant la seva interlocutòria la tesi dels denunciants.

Des del nostre punt de vista, és d’aplicació l’article 15.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966: “Res del disposat en aquest article s'oposarà al judici ni a la condemna d'una persona per actes o omissions que, en el moment de cometre's, fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional”, norma que invalida i anul·la la Llei de Amnistia de 1977 pel que fa els crims de lesa humanitat, com han manifestat el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Parlament Europeu o el Consell d'Europa.

Hem estat crítics en ocasions davant d’algunes actuacions del jutge Garzón. Però aquest cop hem de mostrar la nostra preocupació per la persecució a l’únic jutge que fins ara s'ha atrevit a l’estat espanyol a investigar els esmentats crims de lesa humanitat, de manera que pugui acabar jutjat i inhabilitat pel fet de complir els mandats del Dret Internacional respecte els greus crims comesos pel franquisme.

Una situació d'aquestes característiques no té precedent ni a Europa ni a l’Amèrica Llatina, on la Comissió i la Cort Interamericanes de Drets Humans han vingut declarant nul·les totes les legislacions d’amnistia aprovades per institucions democràtiques en aquells països que després de concloure períodes dictatorials, van pretendre amnistiar els crims contra la humanitat comesos pels règims dictatorials respectius.

Per això, reiterem el nostre suport a la interlocutòria del jutge Garzón com una eina més en la lluita contra el despropòsit que significa la Llei de la Memòria Històrica, contra els sectors de la judicatura més reaccionaris i contra la conscient passivitat de l’administració, la qual s’ha negat a reconèixer efectivament els més elementals drets de les víctimes del franquisme i dels seus familiars, tot ignorant que es tracta de delictes contra la humanitat sense prescripció.

Perquè no és només una qüestió de “Memòria” sinó de “Dret” a exigir enfront d'aquesta incontestable anormalitat jurídica. En aquest sentit, i constatant la incapacitat existent per a arribar a una completa i efectiva “veritat, justícia i reparació”, requerim el manteniment i les vies de reivindicació i mobilització social que:

a) denunciïn els incompliments de la vigent, ineficient i deplorable Llei de Memòria Històrica;

b) exigeixin els canvis legals (canvi de l’actual Llei de Memòria Històrica) i administratius que cobreixin les seves evidents mancances, amb l'anul·lació de totes les sentències dels tribunals repressors franquistes;

c) requereixin el compliment de la legislació internacional sobre Drets Humans i altres pactes signats pel nostre país, però ignorats; i

d) promoguin la creació d'una Comissió de la Veritat o entitat similar, independent, participada per totes les parts i vinculant, que esdevingui el mecanisme per a articular aquestes necessàries i urgents reivindicacions.

Denunciem, per tant, la insuficient voluntat del Govern, institucions i resta d'administracions públiques sobre aquest tema, manifestant el nostre ferm suport i participació en totes les iniciatives encaminades a aconseguir una plena recuperació de la Memòria Històrica com reivindicació d'importància cabdal pel que suposa de justícia envers les víctimes del franquisme, com la que ha emprés el jutge Baltasar Garzón.

Llegir document sencer
Leer documento completo

Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes

SETENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. 30 GENER 2010

2009-12-20T04:39:00.000-08:00

Estimats fills:

Em maten. Em maten per estimar-vos més que res en aquest món, per lluitar pel vostre benestar, per vetllar pel vostre futur. Em maten, però ni mil exèrcits feixistes podrien posar fre el meu amor de mare. Fills del meu cor, m’heu de prometre que les vostres petites llàgrimes d’avui es convertiran l’endemà en un somriure d’orgull per la vostra mare i pel vostre pare.

Recordeu sempre tot allò que us hem ensenyat i penseu que nosaltres viurem sempre en vosaltres. Respecteu la nostra memòria i no cregueu mai cap de les mentides que contaran sobre nosaltres. Cresqueu en les idees de solidaritat dels pares i quan aquest malson de mort acabi, no oblideu els nostres principis i poseu el vostre granet de sorra per a que els somnis dels pares, de l’avi i de l’oncle Quimet es facin realitat pel bé de tota la humanitat.

Cregueu molt l’àvia, estimeu-la molt i no us comprometeu per defensar el nostre nom, ja res ens pot fer mal, només la vostra desgràcia. Sigueu forts i penseu que morim per culpa d’aquells que no poden tolerar un món més just per a tots.

Potser ara no ho entendreu tot, però més endavant sí. No ensenyeu aquesta carta mai a ningú, amagueu-la fins que el feixisme no us pugui fer mal i després mostreu-la per a que tothom tingui coneixement del nostre assassinat.

Fills meus us estimo tant,

la vostra mare.

Aquesta podria ser la carta de qualsevol dona antifeixista assassinada pels botxins franquistes, potser no estaria escrita en català perquè ningú la va poder amagar per traspassar els murs dels penals, potser estaria plena de faltes d’ortografia, donada la manca d’oportunitats d’educació per a les dones més humils, la República no va poder reparar en tant poc temps unes mancances i uns prejudicis seculars. Però amb cartes més llargues o més curtes, amb altres paraules més senzilles, més o menys explícites en els seus sentiments, escrites per homes o dones, més grans o més joves, tots els adéus eren d’amor vers els que deixaven darrera, de por per ells, ratificant-se en la seva innocència, per que creure en millorar el món amb justícia e igualtat no es pot considerar cap delicte.

Com homenatge a tots els assassinats pel feixisme, els que van rebre sepultura, els que sabem a quin forat es troben tot esperant sortir i els que encara desconeixem la seva ubicació, els que van deixar una carta als seus éssers estimats i els que van ser sorpresos a les seves cases en plena nit sense poder acomiadar-se, per a pujar a un camió amb destí a la mort blava. Per tots ells llegirem un seguit de cartes dels condemnats a mort pel franquisme, per lluitar contra l’oblit, per a recordar el patiment dels antifeixistes, per a honorar la seva memòria i perquè ningú tingui cap dubte que demanar veritat, justícia i reparació és una obligació per a tots nosaltres.

Us esperem el proper dissabte dia 30 de gener de 2010 a les 12 del migdia a la plaça de Sant Jaume. Si vols compartir amb nosaltres alguna carta de comiat, podràs llegir-la i fer que el nom de la persona que la va escriure no s‘esborri de la història.

2009-12-19T08:08:00.000-08:00

SISENA CONCENTRACIÓ VERITAT JUSTÍCIA I REPARACIÓ 28 NOVEMBRE 2009

2009-11-23T08:54:00.000-08:00

CONCENTRACIÓ:
VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ.
28 DE NOVEMBRE DE 2009.
12 HORES
PLAÇA SANT JAUME.

Aquest mes de novembre s’ha continuat commemorant la mort del dictador arreu de l’estat espanyol, a Catalunya també. L’Església ha format part d’aquesta lloa al genocida, que dos mesos abans de la seva desaparició material, va signar cinc condemnes a mort sense que li tremolés el pols i que van ser executades amb urgència. Dies després sortiria al balcó acompanyat pel seu sucesor, per a reafirmar-se en els seus crims. Així doncs, el colpista va acabar com va començar, assassinant.

Al Valle de los Caídos, aquest any, com cada any, Franco ha rebut el seu homenatge, 700 persones van cantar els himnes feixistes i van gaudir d’una missa en honor del seu General. La Llei de la Memòria hauria d’evitar aquests tipus d’actes d’enaltiment del feixisme, però les greus mancances d’aquesta i la falta de compliment del seu deplorable articulat, manquen el respecte a les víctimes, als lluitadors antifeixistes, que van deixar la seva vida construint el somni delirant del dictador, la seva tomba. És un motiu més per demanar urgentment una nova llei que contempli de debò els preceptes de VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ.

Les víctimes del franquisme han de poder gaudir de totes les garanties jurídiques i han de ser emparades pels Drets Humans, igual que qualsevol altra víctima de crims de lesa humanitat, aquells que no prescriuen fins que no es fa justícia.

La Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes es rebel·la contra “el atado y bien atado” de l’assassí Franco, contra les estructures de poder i jurídiques que emparen el seu llegat dictatorial, contra el dèficit democràtic d’un estat que permet que les víctimes d’una dictadura feixista, que va implantar el terror durant 40 anys, segueixin sense rebre justícia, contra la mentida i la covardia d’aquells que ens diuen que no és possible fer més en aquest ordre hereu d’una anomalia feixista. Si es pot fer més, hi ha juristes solvents que ho diuen sense embuts i remarquen que a part de les pors polítiques, darrera d’aquestes postures, el que hi ha és una por econòmica, por a les indemnitzacions derivades de l’anul·lació per llei dels judicis franquistes. Aquesta por no ha existit quan els que han recuperat el seu patrimoni, com calia, han estat els partits i els sindicats, potser estan aquests per sobre dels ciutadans?. Els països que han sofert la lacra del feixisme han carregat amb la responsabilitat vers les víctimes dels seus règims totalitaris, Alemanya, o del col·laboracionisme amb aquests règims, França, i encara estan indemnitzant a les víctimes del feixisme, no tant sols els seus ciutadans, sinó a víctimes d’arreu del món.

L’estat espanyol té un deute ineludible vers tots els ciutadans que van ser víctimes de crims contra la humanitat, i com diuen juristes especialitzats en Dret Penal Internacional, aquest tard o d’hora, més aviat del que es pensa, haurà de fer front a la seva responsabilitat davant la Justícia.

La Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes us convoca una vegada més a reclamar VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ, aquest dissabte 28 de novembre a les 12 hores a la plaça Sant Jaume. Exigirem l’anul·lació dels judicis del franquisme, pas indiscutible per a la regeneració democràtica, per a la declaració de la il·legalitat de la dictadura feixista, de les seves lleis i dels seus tribunals repressors. Acabem d’una vegada amb aquest lligam fort, amb aquest “atado y bien atado” que encara és present i que és una llosa pel progrés, per la democràcia i per les llibertats. Prou impunitat!

CINQUENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

2009-10-15T04:50:00.001-07:00

El proper dia 24 d’octubre, a les 12 hores, ens concentrarem de nou davant del Palau de la Generalitat per a demanar VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ per uns crims de lesa humanitat, que com recull la legislació internacional no han prescrit. I per fer el nostre petit homenatge al President Companys en l’aniversari del seu assassinat per la dictadura feixista.

Per a tots aquells que creguin que amb l’entrega de l’humiliant certificat de bon demòcrata per en Lluís Companys, document que omet el seu càrrec de President de la Generalitat, o sigui, el fet d’haver estat un càrrec electe pel poble, la ferida es guareix i es tanca estan equivocats.

Els que comparteixen aquesta opinió però tenen esperances en la decisió del govern de la Generalitat de demanar al Fiscal General de l’Estat Conde-Pumpido que porti a revisió la sentència de Companys al Tribunal Suprem, seure altre cop a la banqueta dels acussats al que va estar President de Catalunya, per què el senyor Carlos Dívar, ultradretà i ultracatòlic, dictamini l’anul·lació del seu judici, els hi direm que tots els recursos d’anul·lació arribats a aquesta instància fins ara han estat rebutjats.

Encara que suposant que aquesta iniciativa arribés miraculosament a bon port què passa amb tota la resta de sentències del franquisme?, què passa amb els milers de víctimes d’aquestes?. Hauran de provar sort amb la justícia per què es mirin amb bons ulls el consell de guerra del pare, la mare, l’avi o l’àvia? Què passarà amb les víctimes que no tinguin cap viu que reclami en el seu nom o els que no tenen recursos o capacitat per iniciar aquest tràmit burocràtic? Serà llavors millor Companys que Peirò, Puig Antic, Xosé Humberto Baena o Dorado Luque que han vist denegades les seves revisions, les seves possibles anul·lacions?. Dividirem a les víctimes en catagòries i els hereus d’uns i altres, familiars o polítics, ens barallarem entre nosaltres mentre el govern de l’estat es treu el mort de sobre, i covard no dictamini una llei que anul·li de ple dret totes les sentències dels tribunals feixistes de la dictadura d’en Franco.

No diem res de nou per què el problema segueix en el mateix punt que ens va deixar la llei de la memòria, segona llei de punt final: a les víctimes esperant justícia i nosaltres demanant aquesta per elles i en el seu nom.

Us esperem com sempre a la plaça de Sant Jaume, el dia 24 d’octubre a les 12 hores. Aquest és un acte molt important de regeneració democràtica, de lluita contra el feixisme, que surt del seu clavegueram a fer-se amb els carrers com en altres temps, de dignitat i de defensa dels nostres drets ciutadans i de la nostra capacitat d’elecció i decisió.

Molt poc demanen els que tant van sacrificar per la nostra llibertat, no els giris l’esquena.

30 DE MAIG. QUARTA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ

2009-05-13T05:57:00.000-07:00

Aquesta propera concentració no és una més. Volem visualitzar que darrera de la nostra feina, de la nostra lluita per la Veritat, la Justícia i la Reparació, hi ha un compromís de tots els que estem treballant pels drets de les víctimes del franquisme. Per això us demanem un petit esforç, creiem que no és massa comparat amb els sacrificis dels que ens van precedir i dels que encara ens acompanyen, i saben perfectament que va ser la repressió franquista perquè la van patir personalment. Tots els que estem implicats en la defensa dels drets de les víctimes del feixisme en aquest Estat, tots nosaltres som víctimes del passat, d'aquest present desagraït i, si no reivindiquem i exigim, serem víctimes per sempre d'un futur d'oblit. Tots plegats hem de sortir al carrer a demanar allò que ens deuen, ho farem aquesta vegada?

Convoqueu cadascú dels que rebeu aquest missatge els vostres familiars, amics i companys, segur que tots podem fer-nos acompanyar per varies persones conscienciades de que l'estat espanyol té un deute que saldar amb els ciutadans, que van lluitar i lluiten per la llibertat i la democràcia en aquest país.

És molt trist haver de demanar Justícia per als lluitadors antifeixistes després de més de 30 anys de Transició, però encara ho és més no fer-ho.

Fem d'aquesta quarta concentració un acte multitudinari, entre tots podem! Prou impunitat per als crims del franquisme!No oblideu les fotos dels vostres familiars.

Rebeu la nostra gratitud,

La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes.

TERCERA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ

2009-04-15T02:45:00.000-07:00

Aquest 25 d’abril, a la plaça de Sant Jaume, a les 12 hores, ens tornarem a reunir per a demanar Veritat, Justícia i Reparació.

Les víctimes que van defensar la República tenen en aquest mes de commemoració i reivindicació de la legalitat robada el 17 de juliol de 1936, un record més viu. És per tant, per a tots nosaltres, molt més punyent, tantes dècades després, haver de demanar Justícia per a totes les lluitadores i lluitadors antifeixistes.

A la que va ser Plaça de la República, direm: Prou impunitat per als crims del franquisme! i exigirem que aquesta consigna sigui un fet. Es tracta d’un deute democràtic vers les víctimes, les seves famílies i tots els que volem la plena democràcia.

Tornarem a exigir l’anul·lació del judici al President Companys, l’anul·lació de tots els judicis del franquisme, i recollirem signatures amb aquesta petició.

Us convoquem i us esperem. Feu presents a aquells que per desgràcia ja no estan amb nosaltres portant les seves fotografies. Posem rostre a les dones i homes que van patir la brutal repressió franquista per a recordar a tothom que el botxins mai van pagar pels seus execrables crims.

Abril republicà, abril de reivindicació, abril de Veritat, Justícia i Reparació.

CONCENTRACIÓ 21-MARÇ: VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

2009-03-23T06:15:00.000-07:00

TOT L'ACTE A NOTÍCIES

21 DE MARÇ. CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME

2009-03-12T08:29:00.000-07:00

La Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes us convoca a la concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació, que el proper dissabte 21 de març a les 12 del migdia es realitzarà a la Plaça de Sant Jaume.

Les nostres reivindicacions són molt clares i contundents. Diem prou a la impunitat dels crims del franquisme i exigim l’anul·lació de tots els judicis d’aquesta etapa, des del cop d’estat feixista del 1936 fins a la Transició. Per tant exigim l’anul·lació del judici al President de la Generalitat Lluís Companys, representant democràtic del poble de Catalunya, assassinat pel franco-feixisme. Per una justícia més eficaç i ràpida de reparació, demanem urgentment la modificació de la Llei 52/07 de Memòria Històrica per a que totes les resolucions dictades pels tribunals franquistes siguin declarades nul·les de ple dret.

Us esperem amb les fotografies dels vostres familiars i amics, víctimes del franquisme, per posar rostre a la repressió i donar protagonisme a tan valuosos ciutadans i ciutadanes anònimes, defensors de la legalitat vigent republicana i lluitadors per les llibertats.

Nosaltres, que encara gaudim del dret de reivindicació, no deixem de fer ús d’aquest en nom de tots aquells que no van poder fer-ho durant la dictadura i que ara ja no estan amb nosaltres. Per ells, per elles: anul·lació del judicis franquistes, Veritat, Justícia i Reparació.

CONVOCATÒRIA REUNIÓ MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES

2009-01-14T04:31:00.000-08:00

TEXT CONVOCATÒRIA

Benvolguts i benvolgudes companys i companyes, les entitats memorialistes sotasignats, davant els esdeveniments de les darreres setmanes, considerem necessari una amplia convocatòria de la Mesa de Catalunya d'entitats memorialistes per a assolir una posició consensuada sobre quests fets i per a estudiar accions conjuntes futures d'unitat.

Reunió 15 de gener de 2009, a les 18,30, a la UGT de Catalunya

Proposem el següent ordre del dia:

1. Anàlisi de la situació actual en funció dels últims esdeveniments: interlocutòries de Garzón, SS Totemkopf, etc..

2. Proposta d'accions conjuntes del moviment memorialista a Catalunya: campanya per a l'anul·lació del judici a Companys, ....

3. Contactes amb d'altres entitats a nivell estatal per a treballar per un moviment memorialista fort i influent.

Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat,
Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya,

Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT,

Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat,

Associació de Juristes Demòcrates,

Comissió de la Dignitat,
UGT de Catalunya-Memòria Històrica.